divendres, 21 de març de 2008

Arthur C. Clarke



La mort d'aquest escriptor m'ha sorprès molt perquè he de confessar, una mica avengonyit de la meva ignorància, que jo ja el feia mort de molts anys enrera i això que és un dels meus escriptors de ciència ficció preferits juntament amb Phillip K. Dick.

Vaig descobrir a Clarke quan estudiava batxillerat, va ser llavors quan vaig sentir a parlar d'una pel·lícula que s'estava convertint en objecte de culte, era "2001. Una odisea espacial", de Kubrick i en vaig tenir curiositat. Com en aquella época l'any 2001 encara quedava molt lluny i el dvd era també ciència ficció i el vídeo massa car per comprar-lo a casa, m'havia d'esperar a que la passessin algun dia per la tele o en una sessió de cine-club o en algun cine de reestrena. Però no vaig tenir sort. Així que em vaig informar i vaig saber que la pel·lícula estava basada en conte "El sentinella" que, al sser portat al cinema, va dicidir convertir en novel·la, bé, de fet, la novel·la va ser escrita al mateix temps que el guió del film.

Vaig comprar-me el llibre un diumenge al matí en una parada de segona mà del Mercat de Sant Antoni i a la nit, quan em ficava al llit, ja me l'havia acabat. A partir d'aquell moment, quan anava a Sant Antoni, només feia que buscar qualsevol llibre de Clarke que trobés i me'l comprava, encara que fos un recull de contes i d'ell només i hagués un. Vaig fer una bona recopilació de llibres de Clark, sobretot de contes.

Anys després va sortir "2010", després "2061. Odisea tres" i "3001" on recuperava el protagonista de 2001 i les Cites con Rama, totes anaven caient per les meves mans i anaven essent devorades.

Ara ja no escriura cap línia més però ens queda la seva prolífica obra i ell, potser, per fi tindrà la prova de l'existència dels extraterrestres que tant desitjava, com va dir als seus amics en el seu aniversari, el desembre passat.

3 comentaris:

Striper ha dit...

Un gran escriptor jo crec que els de ciecia ficcio ho son una mica mes s'han d'inspirar en l'imaginació.

isnel ha dit...

Escriure bona ciència ficció és molt difícil i ell ho ha fet de meravella. Hi ha qui té grans idees, però no ho sap transmetre. I hi ha qui escriu molt bé però no té imaginació. En Clarke (com en Tolkien, Bradbury, Le Guin o Ende, encara que cadascú en el seu camp)s'hi ajunta tot.
Una abraçada ;)

Deric ha dit...

en tu també s'hi ajunta tot!