dissabte, 15 de desembre de 2007

Esperances trencades


Hi ha noticies que sorprenen per inesperades i per terribles. Hi ha noticies que no s'haurien de donar ni rebre mai. Hi ha noticies que no s'haurien de viure ni patir. Hi ha noticies que, per més voltes que donis, no les pots acabar d'entendre, d'acceptar, de comprendre, i et transtornen profundament.

Hi ha persones que són més que conegudes però menys que amigues i, en alguns aspectes, companyes de camí, sigui per edat, per aficions o per creuar-se en un moment determinat de la vida.

No teniem una relació gaire estreta però em feia riure molt, i quan s'adonava, em mirava amb els seus ulls blaus posant cara d'innocència, compartia el somriure i continuava com si res i jo el mirava de reüll sense poder evitar d'observar aquella boca molsuda que semblava de goma amb cada nota que interpretava fent-me perdre la concentració.

Era dels pocs del grup que es preocupava quan et veia malament i que s'alegrava quan t'anaven bé les coses i t'ajudava si calia. Era com un relacions públiques espontàni que li agradava estar amb la gent. Obert, de tracte afable...

Hi ha decisions que mai es podran arribar a entendre, ni sabrem perquè es van prendre.

De totes maneres el perquè ja no té cap importància. És el que ell volia i ho va aconseguir. Encara que ningú de nosaltres ho poguem acceptar mai.

15 comentaris:

Striper ha dit...

Mai podrem compendre allo que pasa per el interior de las persones, mes quant no ho exterioritzan. Nomes coneixem el trist desenllac.

mossèn ha dit...

m'heu deprimit ... salut

Deric ha dit...

Però hauriem, striper.
No era la meva intenció, mossèn.

nimue ha dit...

és complicat tot plegat. Entre el respecte a la voluntat de les persones i el que de vegades considerem que hauria de ser...
ains... :(

Ferran ha dit...

És terrible que una persona es vegi empesa a prendre una decisió tan irrevocable. Molt trist.

JosepArnau ha dit...

La vida no és pas senzilla ni fàcil d'entendre les persones. Es fotut i trist.

elur ha dit...

una abraçada ben forta Deric.

Viatger ha dit...

Jo també, a principis d'any vaig passar per la mateixa situació , i realment et deixa astorat i fotut ! I ara que hi torno a pensar, m'entristeix ...
Sols em vaig veure capaç de fer aquests post:

http://gripau.blogspot.com/2007/01/lamic-voluntariament-absent.html

Ànims company!

Jesús M. Tibau ha dit...

No ho podem entendre mai,´i no sé si és bo o dolent que no ho entenguem.
Sempre diem que aquestes coses ens haurien de fer recapacitar sobre la nostra vida, però mai ho fem, només uns instants.

aina ha dit...

no en podrem treure mai l'entrellat, segurament, i per això més val no preguntar-s'ho. ànims i cuida't.

joan ha dit...

Estimat amic no hi ha coses incomprensimbles perquè quasi tot el que fem i les decisions que prenem sovint solen o poden resultar incomprensibles per a uns o per a altres. Hi ha decisions dolorores i tristes que un pren i d'altres que ens causen dolor i ens entristeixen quan són preses per altres; a pesar que no tinguem un tracte especialment íntim amb algú potser ens donava o ens trametia més del que ens pensàvem. En ocasions així ens sentim fora de lloc, marejats, trasbalsats i en aquests moments les paraules tenen molt poc de sentit i solen ser massa lleugeres. Jo almenys no en sé dir. Una forta abraçada amic.

Arare ha dit...

No sé què dir-te, Deric. Una abraçada.

adam ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
euria ha dit...

Es difícil entendre-ho Déric, i és difícil poder fer alguna canvi en el que pensem les persones, la ment és molt complicada. Una abraçada.

Cristina ha dit...

Hi ha gent que marxa per no tornar mai més i deixen un buit que ningú altre pot omplir perquè els éssers humans som insustituïbles. El millor que pots fer és no oblidar-lo. Que sempre estigui en la vostra memòria. És el millor homenatge. Una abraçada!