dijous, 22 de novembre de 2007

"!A la mierda!"


Ha mort als 86 anys l’actor Fernando Fernán-Gómez, un dels grans de l’escena espanyola, després d’uns dies ingressat a un hospital de Madrid on rebia tractament per la malaltia que patia.

Amb ell se’n va un dels grans del cinema perquè tots els projectes en els quals hi participava, per molt petita que fos la seva intervenció, tenien un segell de qualitat especial.

Va ser actor, però també va destacar en molts més altres aspectes: va ser director teatral i cinematogràfic, poeta, assagista, articulista, dramaturg i novel·lista (era membre de l’acadèmia de la llengua). Recordem d’ell, per exemple l’esplèndida "Las bicicletas son para el verano", obra teatral i després novel·la, dirigida i escrita per ell, i més tard convertida en pel·lícula gràcies al director Jaime Chavarri. O la pel·lícula que va dirigir "El viaje a ninguna parte" que ret homenatge a la professió d’actor en l’època dels seus pares i que tant bé coneixia.

Va rebre els premis més prestigiosos de l’escena espanyola com els Premis Nacionals de Cine i Teatre, la Medalla d’Or de l’Acadèmia de Cine, així com és l’actor amb més guardons dels Goya de l’estat espanyol. Fins i tot va rebre l’Óscar amb la pel·lícula "Belle époque". Però el premi més important de la seva carrera va ser, sens dubte, el Príncep d’Astúries de les Arts.

Fernando ha estat en actiu fins el darrer moment actuant o posant la veu en anuncis de televisió (encara ara s’emet un en que la veu en off és la seva). La seva darrera pel·lícula, "Fuera de carta" , encara està per estrenar.

Fa fer més de dues-centes pel·lícules que ens deixa entre cinema i televisió (El espíritu de la colmena, Botón de ancla, Los zancos, Esquilache, La venganza de Don Mendo, El abuelo, La lengua de las mariposas, etc.) però n’estic que segur que el recordarem també pel seu mal geni i, sobretot, per aquell famós "¡a la mierda!" que ara ja trobem, fins i tot, simpàtic.

8 comentaris:

Ferran ha dit...

Com a actor el trobo excel·lent. El recordo a "En la ciudad sin límites", una pel·lícula que, per més cops que la vegi, sempre em posa la pell de gallina. Molt bò. Com a persona, però, em semblava lamentable. Malauradament, em costa molt separar la faceta humana de la gent, de la professional.

Mikel ha dit...

jo no en soc pas fan , pero com a minim tu has recordat que va fer mes 200 pelis , el trist es que nomes s´el recordi per un "a la mierda"

Ferran ha dit...

Mikel, discrepo! Segur que se'l recorda per la mala gaita que es gastava, però encara se'l recordarà més, sense cap dubte, com a actor!

Núria ha dit...

Ha fet bones pel·lícules, però tot i que reconec que era un bon actor, no m'agradava gens.

Striper ha dit...

Bé m'agradava era tot un caracter al cine i fora.

mossèn ha dit...

a la mierda, sí ... salut

isnel ha dit...

M'agradava... Quan sigui gran, m'agradaria tenir el seu caràcter i poder dir totes les coses que sento sense tallar-me ni un pèl. Algun dels seus papers en pel·lícules de les dels últims temps són sublims.

Júlia ha dit...

JO crec que no se'l recorda pas per l'estirabot, de la mateixa manera que al rei no se'l recorda per 'por qué no te callas' o a Tarradellas pel 'ja sóc aquí', però com que són anècdotes que hem vist molt i molt, doncs, de forma inevitable, queden gravades a l'imaginari col·lectiu. També va ser un gran escriptor, acadèmic de la llengua, amb una obra literària poc coneguda, em sembla, però molt i molt valuosa. Va fer, també, pelis dolentes, ell mateix ho admetia, el que passa que aquests actors honoren fins i tot allò més mediocre, com passa amb Pepe Isbert i amb d'altres. Una llarga vida dóna per a molt. Una perla interessant és Vida en sombras, de director català, amb la seva dona d'aleshores, Maria Dolores Pradera, una curiositat sobre l'amor al cinema. En alguna estranya ocasió fins i tot l'han passat per la tele.