divendres, 2 de novembre de 2007

Ens quedem sense genis?



Amb la mort de Modest Cuixart m'he fet aquesta reflexió: a Catalunya ens estem quedant sense artistes genials? Dalí, Miró, Montalban, Moix, Ribas, Rodoreda, Cugat, Sabater... tants i tants noms que han passat pel món contribuint amb la seva genialitat a fer la nostra vida una mica millor.

Intento pensar en gent en actiu que sigui tan genial com ells i realment em costa trobar un nom, si més no, tant conegut com ells. És cert que hi ha molts artistes genials anónims o que no arriben al gran públic, pintors, actors, músics, escriptors, etc. i això em porta a una altra reflexió: no serà que continuem tenint grans genis que potser no són coneguts perquè no surten per la tele i avui en dia qui no surt per la tele no existeix?

Si fos així, seria ben trist perquè considero que qui és bo, és conegut perquè agrada, perquè la gent s'ho diu, el boca-orella és un mitjà de comunicació gairebé més potent que un anunci de la tele.

I per això m'agradaria fer una proposta: que cadascú digui el nom d'algú que consideri que és un geni català (és igual que sigui escriptor, científic, actor o escombriaira, l'única condició és que estigui en actiu i poguem buscar el seu nom pel google o similar per saber qui és i conèixer la seva obra).

Començaré jo proposant un nom:

Dolors Garcia i Cornellà, escriptora.


Amb tots ells farem una llista amb els nous genis catalans.

17 comentaris:

elur ha dit...

bona idea... només llegir-te m'han vingut al cap un parell de pintors, un que vaig conèixer fa molt temps, però amb el que no mantinc cap contacte, en Xevi Vilaró i l'altra una amiga molt estimada, la Lidia Antonio.
Et(us) deixo els seus webs:

http://www.xevivilaro.com/

http://lidiaantonio.googlepages.com/home

Salut i un petó!

Arare ha dit...

abans i tot de llegir el post (ens hem llegit el pensament, ara anava a fer-ne un sobre Cuixart, que faré d'aqui a una estona) deixa'm dir-te que quan vaig llegir el teu nom al peu de l' escrit "La fira de la diversitat" vaig pensar "potser sigui el Dèric" però com que ens van dir que s'havia de signar amb pseudònim, vaig pensar que també podia haver estat qualsevol persona humana que havia decidit prendre el teu nom- potser sense saber que era el teu- t'he de dir que m'agrada molt, el teu relat. De fet n'hi ha tres o quatre més -a part del meu, hehehe- que m'agraden. La resta, doncs no tant. I els poemes, si et dic la veritat, els trobo francament fluixets fluixets, és clar que jo sóc molt difícil, per a la poesia i em costa molt baixar de nivell (o sigui, de Maria Mercè Marçal per amunt, perquè m'entenguis)...

o sigui que si que eres tu, que guai, llàstima que no anéssis al lliurament de premis, va ser un acte força simpàtic (o potser hi eres i jo, amb la meva miopia i els nervis propis d'una principiant no et vaig veure?)

uix, quin rotllo t'estic fotent... ja callo. Ara llegeixo el post i n'escric un, jo també.

Petonets marinats.

Arare ha dit...

Miquel Gelabert.

Fins la setmana passada, junt amb altres, estava exposat a la galeria Pergamon 4, del carrer Petrixtol de Barcelona. Porta una molt bona carrera al darrere, des que ... jo diria des que va néixer. Només té 28 anys. El comparen amb Rothko... guanyador del Premi Centelles 2006...

ja callo (http://www.osona.com/?accio=veure&id=137&seccio=noticies)

hmm, d'això... és el nostre fill (o sigui, no és fill biològic meu, si del capità). T'asseguro que no és amor de mare. Des que era petitet, jo guardava els seus dibuixos perquè pensava "aquest nen és un artista".

que si, que ja callo, de veritat que si :D

joan ha dit...

estimat Deric jo en canvi no pense que ens hem quedat sense genis, tot al contrari i com estem veient i veure'm amb tots els enllaços i noms que va deixant la gent hi ha un cabàs. Crec però que els genis passen a ser anomenats així malauradament quan ja no estàn entre nosaltres o gairebé. Potser és el temps quan ja formen part de la hostòria passada qui els atorga aquest nom.El temps ho mistifica tot. No obstant són i han estat genis sempre. :)
permetem parlar d'un poeta valencià que a més va ser mestre meu allà pels anys en què el català era encara una llengua d'anar per casa en aquestes terres i que em va fer estimar-la, comprendre-la i assaborir-la en tota la seua riquesa a través de la poesia.
Salvàdor Jàfer per a mi un geni de la paraula.
http://perso.wanadoo.es/diamant04/

abraçades

d. ha dit...

Hola, dèric. M'has deixat sense paraules. Gràcies, però no crec pas que m'ho mereixi. Per cert, t'he vist molt guapo en una foto de la web del Pirata, signant llibres. Tu sí que ets un geni! 1 petó.

isnel ha dit...

Molt bona idea, dèric! Jo proposo un tal "lloro", que té un bloc que es diu "El bec del lloro". Feia temps que no llegia una ploma tan afilada, tan directa, tan fresca i tan encertada. Jo, que he tingut la sort de llegir altres coses d'aquest tal "lloro", en altres formats, t'asseguro que no és cap broma proposar-lo per a la teva llista.
I qui diu aquest, diu tants i tants altres autors i autores de blocs que em deixen absolutament bocabadada. Ara em ve al cap, així, de cop, la Nimue. Que bé que escriu! Però podria afegir-hi en Litus, la bitxo, en ramon, la júlia, tu... És una autèntica delícia trobar-te amb segons quins blocs.

Déric ha dit...

d., ho dic perquè ho penso de debó i si no, temps al temps i ja veuras com es farà justicia.
Sí, ja vaig veure la foto i finalment també he pogut veure el vídeo de La ciutat dels llibres... bé tot sencer no perquè em poso nerviós de veure'm per la tele!

esteve ha dit...

Doncs jo proposo en Francesc Orteu.

És un geni! I considero que està molt poc aprofitat!

Ferran ha dit...

Molt bona proposta, Déric. Jo vaig cap a la música i voto per la Big mama, que si hagués nascut als EUA seria més famosa que la Coca-cola :-) Per sort va néixer aquí i els locals podem considerar-la una "gènia" del nostre país!

nimue ha dit...

a mi em ve al cap Quimi Portet

http://www.quimiportet.com/

i també els meus vots pels Salvador Jàfer, com ha dit el Joan, i per la Dolors Garcia i Cornellà.

Words ha dit...

um...em ve al cap la Carme Riera. M'encanten les seves narracions curtes.

^^

Waipu Joan ha dit...

tenim una colla llarga de genis catalans d'un valor incanculable. Són els metges que tenim aquí o que treballen als Estats Units. En Valentí Fuster per exemple. O la gent de la clínica Dexeus en oftalmologia. Penso en l'extraordinària qualitat dels metges catalans i em trec el barret.

Striper ha dit...

Deric la de Genis en economia que tenim capazos de sobreviure amb pensions i sous de merda.

Mikel ha dit...

Ronaldinho , no diuen les tres bessones que en Ronaldinho es catalunya...d´acord d´acord ja callo ;-PPP

El veí de dalt ha dit...

Un heroi? El que aquests dies va de Vilanova a Barcelona (i tornada) a treballar en qualsevol mitjà de transport...

Júlia ha dit...

Com que ja has esmentat la Dolors, jo em proposo a mi mateixa, Júlia Costa, gran escriptora poc reconeguda ni coneguda, posats a fer, mirar cap a casa... No et dic a tu perquè encara ets jovenet i tens temps per ésser reconegut.

La categoria de geni és molt relativa, depèn de la publicitat, de la sort, de molts factors eteris. Hi ha qui té la sort de ser geni en vida, com Dalí, encara que va ser un autopropagandista notabilíssim, un geni del màrketing, com també ho era Terenci Moix. Hi ha moltes persones genials, molt poc conegudes. El pitjor és que et reconeguin la genialitat després de mort i no en puguis gaudir, m'estimaria més triomfar en vida, cobrar, i que després m'oblidessin, la posteritat més eficaç és poder deixar una pessigadeta d'euros als fills, em sembla.

Ara hi ha tants genis com sempre, o tan pocs com sempre.

Toy folloso ha dit...

La nova fornada de artistes catalans va a cavall d´un bitxo de dues rodes, i entre velocitat, trial, enduro i motocross, tenim una dotzena llarga de campions del mon en la darrera década.