dijous, 6 de setembre de 2007

Salt de dentistes

Ahir vaig anar al dentista. Ja n'estic molt acostumat a anar-hi perquè des de ben petit que em van haver de treure les dents de llet, així que por no me'n fa cap.

Abans tenia un dentista molt atractiu, amb la qual cosa anar-hi a visitar-lo era un plaer, sobretot quan et remenava la boca amb les seves mans... Però es veu que aquest estiu, tot i tenir menys de 50 anys, s'ha retirat (ja haurà guanyat prou diners, alguns de meus).


Ara tinc una dentista, jove i també atractiva i competent, molt competent, i ja pot ser-ho pel que em va cobrar! Amb allò ja té també la jubilació una mica més aprop.

Total, que he de tornar encara un cop més (i ja van 3 en menys d'un mes) per acabar la reparació de la dent i la funda i pagar 600€. I jo em pregunto: com és que els tractaments de la boca no entren per la Seguretat Social? Què és un luxe cuidar-se les dents? L'únic que entra són les extraccions, la qual cosa em fa pensar que el govern ens vol veure a tots desdentats! I és que si una persona no pot pagar aquests 600€, què ha de fer? No menjar? Quedar-se sense dents?

En fi, que de moment si volia fer algun viatget aquests dies de vacances m'hauré de fer fotre perquè serà la dentista qui marxarà de viatge amb els meus diners. Ah! I res d'orninador nou. Perquè senyors, jo tampoc tinc aquests 600€ i he de tirar del crèdit de la Santa Visa dels Deu Dolors, patrona dels impossibles!



13 comentaris:

ignasi ha dit...

Després d'un bon temps, et redescobreixo de nou...

Ja et torno a tenir controlat. Bon bloc, com sempre...

Jo també he fet ric a alguna dentista, sobretot amb els dos nens!!!

elur ha dit...

i tant que és un luxe Deric, igualment que portar ulleres, ho fem només per estètica... perquè no ens hi veiem? i ca home!
I les dents? no sé pas perquè les volem, podent menjar sopetes...
Som una colla de capritxosos... si és que... com som, eh?

Ferran ha dit...

No sé com va la cosa als països del nostre entorn, però certament el cas català és paradigmàtic de la manca de serveis. No és precisament per estètica que hauriem d'anar més sovint al dentista, certament. Però coi, i tant que piquen!! :(

Joana ha dit...

I les ulleres i les plantilles?
A casa també els donem vida...Dentista x4,plantilles x2,ulleres x4 .Si ho sumo, me'n puc anar a fer una volteta per aquest món!
Abans entrava una part a la S.S,ara et demanen 200 euros per cada peu!
Bon cap de setmana!

Júlia ha dit...

No entenc com no es revindiquen més tots aquests 'extres' que no entren al 'seguru', fa molts anys, quan era ministre de sanitat, el tràgicament perdut Ernest Lluch, en pau descansi, va fer una proposta per tal que entrés el dentista infantil, va durar poc al càrrec, per cert.

isnel ha dit...

Ah! Però, no és Santa Rita la patrona dels impossibles?

mossèn ha dit...

dentista ... the power of love !!! ... salut

Waipu Carolina ha dit...

Hola!
Tens tota la raó, en molt i molt car aquestos tractaments. En Veneçuela es econòmic i cadascú té el seu dentista particular i van molt seguit. Moltes amigues aprofitan quan van al seus paísos pero posar-se allí aparells, arreglar-se caries, etc.,Imagina't

Tendria que fer-se alguna cosa aquí en Catalunya, la salut dental es necessaria.

Un petó

Cristina ha dit...

Tens tota la raó del món. Jo hi vaig des de ben petita per una desafortunada caiguda. M´han fet cirugia, ortodòncia, fundes diverses. Ara fa temps que només hi vaig per revisions rutinàries però ja tremolo cada cop que hi vaig. Després si trigo una mica en anar a la visita em foten la bronca amb allò de que cuidar-se la boca és molt important. El proper cop quan em toqui pagar aixecaré els braços i diré: "Manos arriba, ésto es un atraco".

words ha dit...

Jo he portat 11 anys aparells, i ara me'ls haig de tornar a posar...i no pot ser perque valen massaa! te tela la cosa!!

ddriver ha dit...

jo nomees he anat un cop i em van fotre 500 i pico euros i mai mes els 2 cops seguents al seguro caixals fora i menys lastre que arrosagar

El veí de dalt ha dit...

Això dels destintes és una vergonya...n'hi ha tantes!

Nosotras mismas ha dit...

Estic aqui per saludar-te i endur-me el teu post, amb la fi de llegir-lo més tard (les obligacions hem trepitjan els bons moments)

Salutacions