dijous, 12 de juliol de 2007

Lacoste

Lacoste no té res a veure amb cocodrils ni polos o camises de marca. Lacoste és un poble del Luberon (una zona de la Provença) penjat literalment de la muntanya, de carrers estrets, gairebé verticals, empedrats amb unes pedres totalment llises per culpa de milers de passes arrossegant-se durant els segles. Amb cases situades en llocs impossibles, estretes, de pedra, amb un encant que només pot donar el temps i la història.
I, a dalt de tot, coronant el poble, com una peineta vella, un castell, però no un castell qualsevol. És un castell fosc, tenebrós, mig en runes que per accedir-hi has de travessar un fossat estret i recargolat, de roques verticals i altíssimes i després passar per un fràgil pont penjat al buit, és un castell que imposa, que fa por... no en va, va ser la residència del Marquès de Sade durant uns quants anys, quann va haver de fugir de Paris a causa dels escàndols provocats per la seva conducta, teóricament immoral, i pels seus escrits.

Des de dalt de tot del castell es domina tota la vall del Luberon, els altres pobles penjats d'altres muntanyes i, sobretot, els camps de lavanda. I el castell s'omple de llum i de vida, d'olors i de colors.
Costa abandonar aquest poble fet de pedra, però no d'una pedra grisa i freda, sinó de pedra calenta, viva.

I sobretot costa molt abandonar Lacoste perquè amb els carrers tan verticals i el terra tan relliscós, si no vas amb compte, vas a petar de dret amb el cul a terra.

14 comentaris:

ddriver ha dit...

A França hi ha moltituts de castells,molts mes qyue a castella.
A aquesta zona sobretot(sud de França)i la majoria situats en alt,jo he arribat a pujar a alguns que trigas mes de tres cuarts d hora en pujar,pero sempre al arribar a dalt et recompensant amb unes grans vistes.
Era l unica manera de defensarse..
Quina enveja mes gran el viatge aquet.

euria ha dit...

UI!!!! amb lo patosa que sóc o hauria de vigilar molt o buscar un terreny més pla.
Ja veig que ha deixat un bon regust! Salutacions

Waipu Carolina ha dit...

que maques aquestes imatges que ens regales.
Un petó

nimue ha dit...

m'encanten els pobles amb castells! :)

Words ha dit...

uo! quan hi vaig anar tambe en vaig visitar un munt d castells!!
I una vegada vaig fer bibac en un i estava cagada d por XD

Muas!

Júlia ha dit...

IMpressionant, espero que no t'ensopeguis amb el fantasma del marquès,vigila...

Petitabruixa ha dit...

Ai, Dèric, que ara ja sé perquè vas anar a la Provença....;-)

Per cert, i fent un gir total, el faràs servir per les aventures d'en Regor?

Petons, maco!

Dessmond ha dit...

Precioses les imtatges. No m'estranya que aquí el marquès de sade trobés inspiració.

Petitabruixa ha dit...

Nen, que no és el teu sant avui?

Felicitats !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!1

I molts petonets!

;-)

Déric ha dit...

sí que ho és petitabruixa, gràcies!

Mikel ha dit...

França es plena de castells... es nomes una impresio meva o n´hi ha molts mes i millor conservats que a l´estat espanyol...

Cristina ha dit...

Quina enveja. Quan tingui cotxe crec que em dedicaré a descobrir llocs com aquests. Petons!!!!

Voltaire- ha dit...

Què guapu! Es nota que enténs... tu vas cap a la fresqueta, no com altres que ens quedem per aquí suant com berrus devant d'un munt de papers, fent proves i més proves, menjant-nos les ungles per al final... APROVAR LES OPOSICIONS!!! Ja està! Avui han sortit els resultats i estic admés i tot... iujuuuuuuu

barbara ha dit...

Quina envenja!!!! Molt maques les fotos
muak