dimarts, 3 de juliol de 2007

Consternació

Així es queda un després de saber d'un atemptat, per la crueltat del mateix i, sobretot, per la seva irrecionalitat.

Però molt més consternat et quedes quan el teu destí previst durant dos anys seguits és el lloc de l'atemptat: Iemen.
L'any passat havíem consultat agències de viatges i mirat infinitat d'informació per viatjar al Iemen però finalment va sortir una oportunitat d'anar a Guatemala que no podíem desaprofitar de cap de les maneres.

Aquest any, com l'anterior ens havíem quedat amb les ganes, també teníem el mateix destí al cap: Iemen. També havíem demanat pressupostos i informació. Finalment uns amics ens van propossar anar a Cuba i vam pensar que, ja que en Fidel estava tant malalt, valia la pena aprofitar d'anar al país caribeny abans que en Castro es mori i tot canvii a Cuba.

Un any més Iemen quedava postergat. I segurament ho quedarà per sempre.
Però el pitjor de tot és que et queda aquella sensació de pensar que si no ens haguessim decidit finalment per Cuba, el nostre destí hauria estat el Iemen i ara potser... amb una mica de sort, per tema dates, només hauríem de lamentar la cancel·lació del viatge.

Tot plegat m'ha fer reflexionar força.

11 comentaris:

elur ha dit...

Una sort, per tu i també per nosaltres, que La Havana t'hagi cridat desde la distància...

Un petonàs, maco.

(per sort són vaques mudes, jejeje ;¬P)

nimue ha dit...

doncs per mi Iemen continua estant en la llista de pròxims viatges. Faltaria més! és que si pensem així acabarem quedant-nos en casa. També ens poden posar una bomba en el metro al costat de casa. És molt lamentable que aquestes coses passen, molt. Però sé no pense viure amb la por al cos i perdre'm totes les coses que vull veure.

Déric ha dit...

Elur, menys mal que les vaques són mudes!
;-)
Sí, però al Iemen hauriem viatjat al setembre...

Déric ha dit...

Nimue, tens tota la raó, el meu company opina que ara és segurament el millor moment per anar-hi perquè la cosa estarà molt més controlada. Però és tan trist no poder anar tranquil pel món, ni tansols a casa teva per culpa de 4 fanàtics!

El Musafir ha dit...

Aquest mon està tornant-se boig!
Recorde que al 2001, unes companyes de classe de Villena, (Alacant)es van anar al Iemen i les agafà tot el tema de les Torres Bessones de NY. (Supose que la Nimue també ho recordarà)

Van patir la situació des del Iemen, ficades a l'Ambaixada sense poder eixir en una setmana més o menys... Quina tristesa dóna que no puguis anar allá on vols per uns fanàtics.

El veí de dalt ha dit...

Fa por sí...però els que volen aquest fanàtics és precisament engrandir encara més la frontera i desconeixement entre els dos móns i justificar així el seu aïllament. Visitant-los, és una mannra d'estar-hi en contra. Però fa por, certament...

euria ha dit...

Si us puc ser sincera, sóc de les que té por. Jo no seria capaç d'anar-hi i sé que així és com si haguessin guanyat ells.
Amb un atamptat només demostren que són bastant covards, el més difícil és aconseguir les coses parlant i no destruint a la gent.
Una notícia realment trista. Salutacions déric!

èlsinor ha dit...

La veritat és que, malgrat tot, és per a pensar-s'ho, això de viatjar per tota aquesta zona.
Si bé és veritat que inclús a casa et pot passar qualsevol cosa, també ho és que ací hi ha moltes més probabilitats de què et toque a tu.

Mikel ha dit...

Aquestes coses no haurien de fer canviar els plans a ningu , si no no podriem anar a Madrid ni a NY ni al Londres ni.... bufff no paga la pena.

Déric ha dit...

El més sensat, crec, és fer les coses amb seny i no deixar de viatjar buscant destins que (en principi) siguin més segurs.
L'any passat no vam anar al Iemen però vam anar a Guatemala, un dels països de llatinoamèrica amb més inseguretat ciutadana, així que si no passa una cosa, pot passar una altre o demà puc anar a treballar i caure'm un balcó al cim. El que vull dir és que em nego a deixar de fer el que vull per por i més per una por imposada per uns governs (els seus i els nostres) covards, integristes i fanàtics.

Cristina ha dit...

Mira, la veritat és que mai saps que pot passar vagis on vagis perquè hi ha tantes variants en joc. Des de que surts de casa i te´n vas a l´aeroport però potser Iemen era un destí crític. Sí que fa pensar, ja ho crec que sí.