diumenge, 13 de maig de 2007

Retorn a la normalitat


Per fi puc dir que la normalitat ha tornat a la meva vida, tan laboral com personal.
La feina ja està de nou en el seu curs habitual i més que ho estarà després de les eleccions; i el treball del postgrau de gestió del patrimoni ja està força avantçat i ja em veig capaç de tenir-lo acabat en la data prevista, tot i que m'estaré quinze dies de vacances pel mig. I quan el tingui enllestit em podré posar de ple en les rectificacions de la meva nova novel·la que m'agradaria tenir acabada pel mes de juliol per continuar amb la que tinc a mitges i encetar nous projectes que ja s'estan gestant a poc a poc a la meva ment... Però per això encara falta una mica de temps. Ah! I encara m'he de comprar la pedra que algú a qui no conec, i que m'aprecïa i aprecio, em va recomenar, i ho he de fer abans de marxar de viatge però no he tingut l'oportunitat d'anar a algun lloc que venguin pedres i te les deixin triar, perquè una imposada no la vull.

Doncs com deia, aquest any les vacances, pel tipus de viatge que farem, les agafem al juny (ja diré on vaig en un altre post dedicat només al viatge) i encara no em faig a l'idea que d'aquí 15 dies tornaré a creuar l'Atlàntic tancat dins d'un tub d'acer durant deu hores. Tot i això ja en tinc ganes, cada cop més. Em va costar il·lusionar-me per aquest viatge per qüestions que ara no venen al cas, però ara que ja he pogut solucionar un aspecte important, estic entusiasmat.

En fi, que és cert, la vida està plena d'alts i baixos i de moments de tot. Ara toca aquest i que duri.

19 comentaris:

Lost in Translation ha dit...

ostres quina foto!!!!!!! oi que son macos els meus mininos? :P

Jo Mateixa ha dit...

Que durin, que durin aquests bons moments Déric i jo m'enalegro molt per tu!!!!!

Per cert, no necessites algú per que et porti les maletes en el teu viatge, oi??? :-P

Petitabruixa ha dit...

M' alegro que estiguis plé de bones idees, d'il.lusions, de que t'agafis unes vacances...

De veritat i de tot cor!

Molts petons;-)

Déric ha dit...

Lost, oi que és una bona foto per reflectir un bon moment de la vida? Està feta l'estiu passat al Pacífic (això ho dic per fer dentetes, jejeje)
Són molt bonics els teus mininos, tan tendres!

Déric ha dit...

"tu mateixa" no m'aniria gens malament que algú em portés la motxilla (no anem amb maleta) és que jo odio carregar una motxilla i la meva esquena encara més!

Déric ha dit...

Petitabruixa, i que duri! Saps de què tinc ganes també? De coneixe't i fer un cafè plegats! (encara que potser et donaria massa la tabarra i se't faria un cafè moooolt llarg!)

Jo Mateixa ha dit...

A doncs aqui estic...per el que faci falta :-)

èlsinor ha dit...

Vaja, un post gairebé estressant de llegir tot allò que tens pendent de fer; i, a més, a fer-li la competència a la nimue en el tema dels viatges, a veure qui dels dos pot més...o està menys temps quiet a un lloc! XD

Júlia ha dit...

Et veig molt animat i amb molts projectes, endavant i ja ens els aniràs explicant!

nimue ha dit...

jeje... els meus viatges solen ser per feina. Feina xula, però feina. Els viatges del Déric són prou més espectaculars!! A veure on aniràs aquesta vegada! :)

Ainalma ha dit...

Xe, sent curiositat per saber on vas!!

words ha dit...

si esque aquest sol que fa posa de bon humor oi? ;)

Petitabruixa ha dit...

Cap problema, quan pugi a Barcelona, et llanço missatge i ens veiem i així torno a Girona, que fa molt que no hi sóc!

I em signes el llibre, eh?

;-)

Neus* cincdejuliol ha dit...

Frederic! Sóc na Neus* del Tant com Puc, lo que he canviat també de bloc (tot i no anar-me de blocat).
M'alegr que tot te vagi tan bé, s'estabilitat a cops és necessària!

un pipiu per a tu!

euria ha dit...

Me n'alegro moltíssim que et trobis així i disfruta molt en aquest viatge. Fantàstic tant entussiame per continuar amb ganes tot el q tens al cap.

Mikel ha dit...

creuar l´atlantic tancat en un tub d´acer jujasjusaujsajuas molt bona aquesta

barbara ha dit...

hola Et lleguieixo i et noto animat m'en alegro
muak

^eMMa^ ha dit...

Ei! Quan estiguis al tubet, aixecat de tant en tant que no et passessin coses a les cames!

salut!

Joan ha dit...

és necessari tornar a la normalitat, però fer parèntesis encara ho és més.
salutacions