diumenge, 27 de maig de 2007

Participació

No vull fer un post sobre eleccions ni valorar els resultats en tal o qual poble o ciutat, només vull deixar una pregunta a l'aire:

Què està passant a aquest pais perquè la gent "passi" d'anar a votar?

Jo ja no em crec el que diuen els polítics que la gent està desencantada i farta de la crispació. En part pot ser cert, però qui segueix el curs polític, va a votar. No, jo m'inclino més per pensar que a la gent, a la societat, al nostre país, l'importa un pebrot el que passi més enllà de la porta de casa seva. Perquè pots estar crispat amb el tracte que van fer per l'estatut, pots estar desencantat de la política estatal i fins i tot de la Generalitat, però coi, avui parlavem d'escollir el responsable que farà que tingui el meu carrer asfaltat, els fanals amb llum, la vorera neta, qui m'ajudarà si he d'anar als serveis socials, qui farà que tingui la cultura més a prop, qui construirà una escola bressol pels nostres fills...

Avui s'escollien els nostres representants més directes i la gent no ha volgut fer ni l'esforç de decidir qui seran: "que escullin els altres i a mi que no m'atabalin", deuen dir.

El que passa en aquest pais, que no ha deixat encara de ser un pais de pandereta, una república bananera, queda molt ben reflectit en l'anunci d'Ikea "la república independent de casa teva" i el que passi a la comunitat on vius, que els donin "morcilla", com diuen els espanyols.

Realment la cosa no va bé i no crec que la culpa la tinguin només els polítics, però sempre és més fàcil culpar als altres que mirar-nos una mica a nosaltres mateixos.

Jo sí que cada cop estic més desencantat però no dels polítics (que també) sinó de la societat on em toca viure, dels veïns, de la falta de respecte, de la perdua de valors, d'ideals, de fer coses per la comunitat i no tenir resposta, del passotisme de la gent, del individualisme excloent, de la intolerància (tot i que jo no vull ser tolerat, sinó respectat), de la mala educació, de les envejes, de la malícia de la gent, de la violència verbal i física gratuïta...

Mirant la història d'aquest pais al llarg dels segles, no sé si tenim remei, segurament no, però tirarem endavant, com ho hem fet sempre, més malament que bé, però endavant.

I a tot això encara hi ha gent que creu en el nostre pais i ve a viure a aquí i voldria participar en la vida comunitaria votant a les eleccions i no pot perquè no els deixen. Potser en tindrem sort d'ells. Però mentre tant, quin exemple els donem!

5 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

Tens tota la raó Déric, el meu post d'avui tambe parla d'això, del absentisme a l'hora d'anar a votar i es ques es vergonyos.

Encara ens queda molta feina per fer i l'hem de fer el jovent però clar, si no ens involucrem mai aconseguire'm res, es trist, pero es aixi, la falta de solidaritat amb la gent que va estar treballant ahir tant a les meses, com als ajudants del ajuntaments, als interventors, als apodrats, serveis de neteja, etc....es vergonyos que a aquesta gent no se l'hi valor l'esforç que fan en un dia així i jo estic molt Decepcionada per tot això :-(

Cristina ha dit...

Dèric, has clavat el tema. El problema en part està en els polítics i la manca d´autenticitat però molta culpa la tenim tots. S´han perdut aquells valors dels que em parlava sempre el meu pare. Ell sempre recorda quan era petit i vivien a un pis minúscul compartit amb una altra família i com s´ajudaven els uns als altres. Aquella relació era gairebé familiar i la gent es feia responsable de la seva vida i de la vida dels veïns. Ara ens ho donen tot fet i encara ens queixem. Si podem trepitgem al veí. No sé, fa pena com estan les coses però sé que encara podem fer alguna cosa. No hi ha res perdut. Fa falta una revolució pacífica per conscienciar la gent. I en això els polítics tenen molta responsabilitat. Necessitem que ens il.lusionin amb les seves propostes. Que no vulguin arreglar les coses només en època d´eleccions.

euria ha dit...

Doncs si, sembla que a tothom només l'interessa el que passa a casa seu o reduint més, a ell/a mateix/a. Però és d'una forma general, en el dia a dia. Una manca de valors molt important. Vaja que no puc afegir paraules al que ja heu dit. No sé què necessitarien per veure que d'una altra manera, les coses serien més fàcils.

r ha dit...

Hola, Deric! Fa temps que et llegeixo, però mai t'havia deixat comentaris...

Molt bo!
Clavat.

Però, a més, als que encara creiem que podem fer alguna cosa, ens diuen romàntics, idealistes i només fem que donar-nos de batecades.

Mikel ha dit...

es un tema complicat i prou serios com perque tots en fem reflexió , despres surt un chaves o un morales i llavors ens queixem de falta de democracia...