La promesa de la felicitat


I després de la decepció ve la il·lusió o l'optimisme o altrament dit, la promesa.

Aquesta et pot venir donada per petits fets sense relació entre ells i sense cap motiu, igual que arriba la decepció, també pot arribar la promesa, sense saber perquè.

També pots intentar cercar la raó exacta, igual que amb la decepció, sense trobar-la: un passeig vora el mar; un arc de Sant Martí al cel; una pluja inesperada; l'olor d'un núvol (jajajaja); una companyia agraïda; una trucada de suport; uns comentaris d'ànims; o una nit fent uns pastissets que et surten boníssims.

Això sí, l'apatia no t'acaba de marxar, però sembla que et venen al cap unes idees per desencallar el projecte que tenies aturat i et feia ballar tan el cap. Ara només cal que et posis mans a l'obra... amb una mica de força de voluntat.

Comentaris

Així doncs, no t'ho rumiis més!!! endavant!!! agafa els projectes i estrujal's!!!! acaba amb ells!!! fes que es facin realitat!!! i fes més pastissets, que tenen bona pinta!!!
nimue ha dit…
són moments, xiquet... i la primavera també contribueix, que anem tots una mica d'aquelles maneres, per a que negar-ho. Agafa l'entusiasme quan es presente i guarda pastissets per a quan estigues una mica baixet. B7s!
Anònim ha dit…
Doncs a vegades el risc d'endegar projectes molt innovadors, té el gran risc que els assoleixis....
Es així, perquè després que passa....
I tu, aquest any en portes unes quantes de fites assolides.
La meva opinió es que ara toca descansar una estoneta, agafar-ho en perspectiva, veure-ho casi des de fora, i intentar disfrutar-ho.
Segur que etfa sentir neguitós no tenir res al cap,.... però a la vida també hi ha d'haver aquest moments, que de ben segur són petits preludis de altres grans projectes.
Fes pastissets, bunyols o ves a buscar espàrrecs que n'està ple... Ja tornaràs amb grans fites!!!!

Salut!
A vegades me'n adono que la majoria de coses que faig són una promesa de felicitat. De fet quan són coses no inmediates les faig gràcies a aquestes promeses. Encara que sempre estaré preparada per si no si arriba.

salut! bons posts!
Cristina ha dit…
La força de voluntat és el cavall de batalla i em sembla que som molts els que lluitem amb ella. Portar endavant projectes o fer simplement aquelles coses que sabem que ens faran feliços. Ànims! Estic segura que podràs fer tot allò que vols.
Anònim ha dit…
i entre promeses i decepcions anem vivint.
èlsinor ha dit…
I és que per arribar al cim abans has de pujar el coster; i quan ja hi ets dalt, la següent passa et duu cap avall, i així sempre.
Musafir ha dit…
La veritat és que sembla que la primavera ens porta de cap a tothom!
Canviem, tenim més sol, fa més calor... Bon moment per a fer una pausa, reflexionar, guaitar les voreres del camí, (pero mai mirar cap arrere).
Després d'una aturada, necessària, ja podem alçar-nos de nou i continuar el camí. Que el gris de l'hivern, ja se'n va. I si venen pastissos de primavera, doncs millor!
Ainalma ha dit…
Uiii, això és el canvi d'estació que, encara que semble mentida, ens afecta a tots, encara que a alguns més que a altres. Dóna't un temps abans de prendre cap decisió.
Un beset!
euria ha dit…
Llàstima que per internet no es poden passar trossets de pastissets :)) Tant la primavera com la tardor ens alteren una mica els ànims, però ja veuràs ara quan comenci a fer una mica més de bon temps agafarem energia!!! I tant que disfrutar de les petites coses ens fa agafar moltes forces per donar corda als projectes. Molts ànims!!!
Montse ha dit…
No recordes allò que la felicitat està en el procés i no en el resultat final?...

Ànims i endavant!
Metamorfosi ha dit…
Doncs ja saps què cal fer... obrir la nevera, remenar el rebost, agafar tots els ingredients... i mans a la feina!

Maleïda astènia primaveral!

A reveure!!
Giorgio Grappa ha dit…
Quines fotos més boniques i més dolces! Animen a qualselvol!