La il·lusió de la felicitat

La felicitat és una il·lusió, una quimera. La felicitat no existeix...

Me'n vaig, com Odisseu, a la recerca de la meva Ítaca particular.

Me'n vaig a sucar un croissant a un cafè amb llet, deixar que em regalimi per les mans i llepar-me els dits amb plaer.
Amb això tanco la trilogia de la felicitat. I puntualitzo que no necessàriament jo m'he de sentir així, sinó que han estat tres estats referents a la felicitat (la decepció, la promesa i la il·lusió) i en podrien ser molts més, però em sembla que ho deixo aquí.

Comentaris

neus ha dit…
Deric... rei... n'hi ha que intentem fer dieta... :P

un petonet dolcet :*
Deric ha dit…
Elur, jo també, per això ho miro amb foto i somnio amb un croissant al cafè amb llet!
euria ha dit…
Ostres elur!!m'has tret les paraules de la boca!!! Doncs si déric...q si croissants, pastissets etc....jo m'alimento d'amanides q haig de baixar Kg!! Diria que la felicitat és una moment...
neus ha dit…
nyam!!!

jajajajajajjaja

petons!!
Mikel ha dit…
maleit colesterol... ;-PP
gatot ha dit…
mmmmm....... doncs jo, quan no puc més... me'n vaig a Can Currius (carrer llarg de Salt), em compro un borratxo... i sóc feliç fins que s'acaba i alguna estona més.

És allò que et mires el dia... d'una altra manera?

petons i llepades llamineres!
Júlia ha dit…
Al cafè amb llet, m'agrada m'agrada més sucar-hi madalenes -bones, ep-. En els dies que corren, uns bons bunyols de quaresma també donen felicitat gastronòmica, i deixeu el colesdallonses, que ja està bé de masoquisme.
Deric ha dit…
Gatot!!!!!!! No em parlis de can Curris!!!!! Què bo! Quina delicia! Una fleca com les d'abans!!!!
Deric ha dit…
la mania que ens ha entrat a tots en baixar uns quilets! Amb lo bé que estem amb els nostres mitxelins!
.... m'he trastocat, segur, jo no puc haver dit això
Deric ha dit…
si mikel, si no fos pel colesterol!

Júlia, el coledallonses ja el deixo estar, ja, però la meva doctora no i sempre em fot crits i jo sóc un bon nen i no m'agrada que em cridin
Anònim ha dit…
Mare de Deu quines complicacions... com ja va dir el Gran Parmènides, el que és, és, i el que no és, ni tan sols pot arribar a ser imaginat.
Metamorfosi ha dit…
Ostres tu, que per mantenir a ratlla el colesterol (i el pes, o el que vulgueu) va molt bé fer exercici(n'hi ha per tots els gustos!) i permetre's algun vici, que amb bon humor les coses surten millor!

A mi, quan el vici em pot, m'encanta sucar al cafè amb llet alguna pasteta (sigui croissant o madalenes) oberta pel mig i amb nocilla o nutella dins... ummmm... com disfruto amb tants regalims!... jajaja

Sí, ja ho sé... sóc llaminera.

Dolços petons amb un polsim de felicitat!
Montse ha dit…
buf buf buf... jo sóc de pa amb tomàquet i pernil!!!!
Unknown ha dit…
Uooo un bon croissant potser arribar a la felicitat perfecta durant els instants en que estas menjante'l i els 5 segons posteriors en que et deixa el regust dolcet a la boca...

Desde Dublín encara me'n recordo dels grans croissants de la pastisseria Cucurella de Manresa!!!

Mmmmmmmm!!!!
Metamorfosi ha dit…
A la pastisseria Cucurella compràvem a l'engròs els croissants petitons per la festa de final de curs de l'escola!... jajaja... Ostres Unmei, ets de Manresa???... Salutacions des del Bages!!!

... perdona la intromissió Déric ;p

Per cert... després d'escriure el comentari d'abans, no m'he pogut resistir i m'he permès el vici que ja he explicat. Ara em tocarà fer doble ració d'exercici... jajaja
M'agrada la idea aquesta de la trilogia, però... perque poses aquestes fotos??? que estic a règim!!!
Anònim ha dit…
La felicitat té moltes variant, segons la persona. Jo amb una pinta de Guinness i fent bromes amb els amics sóc feliç.
si em permets opinaré sobre els crossants! És que portes una trilogia de fotus temptadores que deunidó!!!

salut!
Anònim ha dit…
Vols saber que és la felicitat??? després d'un dia dur a l'escola un petit et crida pel carrer només per abraçar-te i fer-te un petó.
lamevaescola.blogspot.com
Giorgio Grappa ha dit…
I uns croissants mullats en Guinness? Aix, no, no em faces cas, que el sir William m'ha despistat...
Petitabruixa ha dit…
Dolent, que vull baixar uns quilets!!!!!!!

Qué bé que vius, Déric !!!! No hi ha dret, no hi ha dret!

T'imagino com els antics romans, estirat al triclini menjant els croissants amb el café...ohhhhhhhh, quina enveja!!!!!!!!
nimue ha dit…
nyam, nyam, nyam! croissants booooons! nyam! :P
Anònim ha dit…
Mmmmhhh quins croissants!

La felicitat sí que existeix, cal anar-li al darrera i s'acaba trobant.

Salutacions!