diumenge, 4 de març de 2007

Arquitectures

Les ciutats actuals se semblen totes, sobretot en els seus barris residencials més nous. Si veus una foto d'un edifici sense més referències, ets incapaç de saber a quina ciutat es troba, tots són iguals. On està l'originalitat dels arquitectes? Només queda per quan els paguen bé per fer un edifici públic o de negocis?

Trobo a faltar aquells edificis amb alguna característica artística que el diferencïi dels que té al costat i, sobretot, trobo a faltar trets diferencials d'una ciutat a una altra.

On jo visc hi ha un barri (el meu), molt nou, on els edificis més antics tenen 5 anys i tots segueixen una mateixa línia. Això podria ser aquest tret diferencial que marcaria aquest barri del resta de la ciutat o d'una ciutat veïna, però no deixen de ser horrorosos edificis d'obra vista, amb diferents formes i volumetries, però en definitiva, iguals, sense cap gràcia.

S'ha perdut l'art en l'arquitectura o millor dit, ha quedat reduït a uns pocs edificis d'unes poques ciutats. En el futur, quan s'hagi d'estudiar l'arquitectura contemporània en la història de l'art, ho tindran ben fàcil: lletja, sosa, d'obra vista, funcional i tota igual.

17 comentaris:

denke ha dit...

A barcelona encara tenim sort, i l'urbanisme es original al eixample. Hi han poques ciutats tan reconeixibles a vista de google earth.
I els arquitectes... ultimament s'agafen a la excusa de la pasta i el temps. SUposo que si paguen poc,vas a lo facil.

Mikel ha dit...

Totalment d´acord denke , BCN es possiblement la ciutat mes permisiva amb noves propostes i n´hi ha de tots colors!!

^eMMa^ ha dit...

deric només veig un problema... qui voldrà pagar el preu d'un pis creatiu amb els preus pels núvols com van ara... ?

salut!

l'home de la musica ha dit...

Seran les constructores que només volen ajustar pressupostos, no? i a l'Art que li donin per el sac. Que li farem... el dinerito mata...

Joana ha dit...

A part dels pisos ,si voltes per zones residencials, l'estètica de les cases també ha canviat. Unes naus quadrades amb escales amb grans finestres això sí, però horribles ,semblen búnkers! i deuen esta dissenyades per arquitectes moderns, segur! Parlo de la zona de palau o Puigvistós a Girona.

Júlia ha dit...

Tens tota la raó. De tota manera, penso que el temps ho millora tot, afortunadament. El Modernisme no agradava a molta gent, molts contemporanis trobaven horrible la Pedrera i Rusiñol se'n fotia del recarregament vegetal que omplia els edificis. Segurament molta gent de l'Edat Mitjana devia trobar que les esglésies romàniques eren totes si fa o no fa. Les estàtues gregues ens han arribat blanquetes però estaven pintades de coloraines. Tot és relatiu.

Júlia ha dit...

...i les cases dels pobres desapareixen, al capdavall queden les dels rics, que eren les que es feien amb diners. NO queden barraques ni barracots. Els grans edificis sempre s'han fet amb calés, i algú els posava, el propietari, el mecenes. Jo, personalment, m'estimo més un pis còmode per dins, que un gran edifici per fora, no m'agradaria, viure a la Pedrera, per exemple.

nimue ha dit...

doncs sí, és difícil trobar cases amb encant, que identifiquen i donen alguna més que funcionalitat als seus habitants.

JosepArnau ha dit...

Es ben cert que l'arquitectura de les ciutats acostuma a ser horrorosa, no hi ha diferencies ni meravelles.

Atzavara ha dit...

A tot arreu és igual, però, a la meva ciutat, básicament és a les rodalies... pel que fa a la ciutat en sí, encara dóna gust passejar admirant els edificis
http://turisme.reus.net/

Déric ha dit...

no parlava dels centres històrics perquè més o menys tots són diferents, i d'aqui em queixo, són els espais nous de les ciutats els que són tots iguals.
Jo també prefereixo una casa comfortable per dins, més que per fora, Júlia, però no crec que una cosa estigui renyida amb l'altre.
Tampoc crec que un disseny atractiu, diferenciat estigui renyit amb el preu. No hauria. Els arquitectes, encara que no cobrin sumes importants per dissenyar un edifici, suposo que els agradaria veure el seu tret característic, encara que sigui en un edifici de vivendes funcional.

Voltaire- ha dit...

Home... jo no diria mai que els arquitectes s'han dedicat sempre a projectar edificis singulars, sinó més aviat el que em sembla que ha passat sempre, i per això encara passa, és que uns pocs arquitectes fan edificis singulars per a entitats o gent poderosa i són aquests els que donen els trets diferencials i les pautes que estudiaran els futurs estudiants d'arquitectura.
Petons ;) (I still alive)

Déric ha dit...

Voltaire!!! Ets viu!

denke ha dit...

no estic d'acord amb la emma...
la teva feina l'has de fer el millor possible amb el que et paguen.
Als arquitectes entre d'altres coses s'els pagua per ser creatius, per fer art... imagineu un pintor que fa un cuadre lleig simplement per que li paguen poc? o per que el quadre sigui mes barat?
No ens conformem!

Déric ha dit...

Denke, però no eres tu el que deies que els arquitectes s'agafen a la pasta i per això van a lo fàcil?

jcr ha dit...

Pero que voleu que facin els arquitectes, si estan lligats de peus i mans per les constructores, que ja tenen el model a dins del cap i la cartera, per tal de construir allo que creuen que el mercat vol? Maxim rendiment de la pela invertida. I els arquitectes a copiar-i-enganxar i cobrar-i-callar. A no ser que trobis un constructor amb idees, o et dediques a fer obra publica, o cases particulars amb mes marge per a la imaginacio.
Trist, pero son peces de l'engranatge.
(salut i un somriure sense accents)

bellosoli ha dit...

l'obra vista va tenir el seu moment, però ja està molt passada de moda. Mort a l'obra vista!!! Realment, hi ha una gran crisi de creativitat en l'edificació. Clar que en les promocions immobiliaries només es busca forrar-se.