dimarts, 27 de febrer de 2007

Oh Zeus!

Navegava per internet cercant informació sobre patrimoni i turisme quan he anat a petar a un rotatiu d'Atenes amb una noticia que m'ha deixat una mica sorprès: es tracta de la recuperació del culte (o religió) als déus grecs, en concret a Zeus, després de més de 1.600 anys de la seva desaparició.

La noticia està datada del més de gener d'aquest any i diu així:


"Ha trigat més de 1.600 anys, però el déu grec Zeus va ser finalment honrat de nou a l'estil pagà, per una petita congregació de fidels en un ancestral temple en el cor d'Atenes.


Va ser la primera cerimònia del seu tipus en el temple de 1.800 anys d'antiguitat des que la religió grega va ser prohibida pels emperadors cristians de Roma a la fi del segle IV.


Unes 200 persones van assistir a la cerimònia organitzada per Ellinais, un grup basat a Atenes que està fent campanya per la revitalització de l'antiga religió. El grup va desafiar una prohibició del Ministeri de Cultura, que va declarar que les ruïnes del temple són un àrea d'accés prohibit.


Feligresos, vestits a la manera antiga, van recitar himnes que demanaven a Zeus, "Rei dels Déus i origen de tot", a portar pau al món.


"El nostre missatge és un món de pau i una forma de vida ecològica en la qual tot el món té dret a educació", va dir Kostas Stathopoulos, un de tres alts sacerdots encapçalant l'esdeveniment, que va celebrar les noces de Zeus amb Hera, la deessa de l'amor i el matrimoni, sota les imponents columnes corínties en el centre de la ciutat.


Per als grecs, va dir Stathopoulos, l'atenció ecològica era fonamental, i una sacerdotessa, amb els braços alçats al cel, va suplicar a Zeus a "portar pluges al planeta".


Un herald amb un bàcul de metall adornat amb dos caps de serp, va proclamar l'inici de la cerimònia, abans que sacerdots vestits de blau i vermell soltessin dues colomes blanques com símbol de pau. "Els nostres himnes destaquen la germanor de l'home i no fan distincions entre països", va dir el sacerdot Giorgos Alexelis."



Quan estava a la universitat sempre desitjava que els déus de l'Olimp no haguessin desaparegut i quan havia de dir alguna expressió tipus "mare de déu" o "Déu meu", feia servir, inevitablemet "per Atenea!" o "déus de l'Olimp" i ara, vés per on, potser tornaran a estar al seu mont fent de les seves. Estaré atent a noves noticies d'aquest nou? culte.

11 comentaris:

elur ha dit...

per Tutatis!! jeje

Giorgio Grappa ha dit...

Llegit, sembla que volen fer com que s'ho creuen de debò (la qual cosa seria patètica). Qui sap? Tal volta, en directe s'hi podria apreciar alguna subtilesa irònica, per Tutatis!

(Elur, m'ho has llevat de la boca, catxis la mar...)

nimue ha dit...

doncs a mi m'agrada el politeisme. El trobe molt més humà. I la mitologia grega ens ha donat tantes alegries literàries i artístiques que, per mi, que tornen els deus!

Júlia ha dit...

Visca Afrodita! Per cert, de fet el catolicisme va assumir un cert politeisme amb tots els sants patrons i patronets del que calgui, una mica dissimulat, però feia el fet... i el fa, només cal anar a veure Santa Rita pel seu dia i comptar quanta gent hi ha a la cua. I per Santa Llúcia. Els 'petits deus' sempre són més propers que els grans.

èlsinor ha dit...

De totes maneres, si Zeus alçara el cap em sembla que fulminaria aquests 'neocreients' per haver-se'ls oblidat el sacrifici necessari en honor seu...

Mikel ha dit...

estan folls aquets grecs...els hi toca masa el sol al cap...

El Musafir ha dit...

De totes maneres, la història sempre és reinventa ella mateixa. Pots utilitzar l'expresió: "Déu Meu" sense problemes. La nostra actual paraula "déu", ja la usaven a les religions antigues de l'India, sota el nom "Dyeaus", més comunment "Dyeaus Pitar", que vol dir alguna cosa com "Cel Pare"

Els grecs, assimil·laren aquesta figura amb el seu "Zeus" o siga Thieus- Dyeus. I els romans, només afegiren de nou "Pare" a la expresió: "Dyeus-Pater" que coneixem com Iúpiter.
Però, per acabar, fins i tot els pobles germànics i nòrdics "usen" el nostre déu, amb una altra grafia: El Dyeaus indoeuropeu es va convertir per a ells, en Tywz, Tíur, i finalment en Thor. No era aquest Thor el déu pare nòrdic,que és Odin, peró coincideix amb Zeus,Iúpiter, Déu i Dyeaus Pitar.

Per damunt de religions i cultures, tots exclamem el mateix: Per Déu! I per tutatis!, jeje!!

^eMMa^ ha dit...

oh que bé no????
Vull dir això de recuperar els déus grecs.

Per Zeus quina bona noticia!

Petitabruixa ha dit...

Doncs jo trobo que està força bé. A mi m'agrada el politeísme perquè crec que està més present a la nostra vida. I la notícia no em sorpren pas ja hi han moltes persones que estan recuperan els cultes antics..

Bé, tu saps que jo sóc Wicca ecléctica amb rerafons catòlic però la meva ment i el meu esperit sempre están oberts a noves inquietuds!

Petonets !!!

Arare ha dit...

Voleu dir que no estem tots una mica tocats del bolet? Bé... si és com a espectacle o com a recuperació d'una festa pagana... vale, però amb la quantitat de fanàtics que hi ha pel món, no sé jo...

Com diu l'Elur... Per Tutatis! o com diria el Capità Haddock ¡"Mil millones de rayos y centellas"!

Words ha dit...

Jo estudiava mitologia... es tot plegat maco, però no tenen les histories ni cap ni peus. xDD