Más extraño que la ficción

Aparentment hi ha pel·lícules que semblen una bajanada, una típica "americanada" o comèdia insulsa i estúpida. Aparentment.
I vas a veure-la per un comentari que has sentit o per un aspecte del guió que et sembla interessant o pel director, Marc Forster (Monster's ball; Descubriendo nunca jamás; Tránsito) o pels actors protagonistes: Will Ferrell (horror!) (Pasado de vueltas, Embrujada), però sobretot per Emma Thompson, Dustin Hoffman, Queen Latifah, Linda Hunt i Tom Hulce (sí, sí l'Amadeus) i Maggie Gylennaal.
Doncs bé, Más extraño que la ficción m'ha encantat, fins i tot, entusiasmat. Feia temps que no gaudia tant d'una pel·lícula. Ben construida, interessant des del primer moment, amb el toc just de comèdia, de drama i de filosofia, amb una direcció acurada i una posada en escena excel·lent amb uns decorats que formen part de la trama de la pel·lícula i dels personatges.

L'argument és simple però molt profund a la vegada: un home calculador, avorrit, gris, es desperta un matí i descobreix que algú està portant les rendes de la seva vida, agreujat perquè sap que aquest algú el vol matar. Així aquest home gris despertarà a la vida precisament per esbrinar qui o què està marcant el seu destí d'una forma tan inexorable. Finalment ho descobreix, ell és el personatge d'una novel·la que està escrivint una escriptora que passa per un moment de bloqueig creatiu.

És la lluita d'aquest home per escapar del seu destí o acceptar-lo. El destí ve marcat per un ent superior o el podem canviar? Ell pensa que el pot canviar, però a diferència dels altres "mortals", aquest home pot anar a la recerca del seu déu, l'escriptora, per fer-li canviar el destí i que no acabi amb la seva vida...

I no explico més per no desvetllar el final que, com un joc, fa encaixar totes les peces que ha anat mostrant al llarg de la pel·lícula per a que tot quadri amb la sorpresa final.

L'únic que no m'agrada és la història d'amor, que és important per fer avançar la història, però no és creïble, no hi ha màgia ni feeling entre els dos actors. De totes maneres és d'aquelles pel·lícules que m'agradaria tornar a veure per copsar molts més detalls que, en un sol visionat es perden.

Comentaris

Aquesta si que no me la perdo!
Anònim ha dit…
Fa temps que la vaig veure i he de dir que tambe em va agradar molt. Val a dir que no suporto gaire les pel-licules que fa l'actor principal, pero aquesta (al ser diferent), em va agradar molt tambe.

Em fa gracia el titol que l'hi posen, al veure les traduccions.
Doncs mira, tenia dubtes per anar a veure-la, però m'has animat. I també la de Dreamgirls que m'han dit que és molt bona!
Words ha dit…
oh!t'he trobat!! que estava inactiva...poero he tornat i a blogspot tb!! xD te enllaçat directament aquí, et va be??

Aquí estic jo:

http://ennuncajamas.blogspot.com/

Petonets
Montse ha dit…
Deric, fas venir ganes d'anar-la a veure!! potser ho faré. UN petó!
Anònim ha dit…
Hola Deric!,
M'agrada molt la nova "cara" del teu blog, feia molt que no passava per aquí.
Salutacions i fins aviat,
neus ha dit…
ui, ui, ui quants de posts que m'he perdut per despistar-me i no arreglar l'enllaç del bloglines... aissss...
Vaig a fer els deures i a llegir-te ;)

Un petó!
Anònim ha dit…
Doncs bé, escric aquest comentari quan passen 5 minuts d'haver vist la pel·lícula.Molt curiòs tot plegat: arribo ahir al "video-club", em venia de gust veure un film divertit, de fet vaig demanar-li a la dependenta que me n'aconsellès algún. Em va indicar els dos prestatges on els podia trobar i va apropar-se a un d'ells per a mostrar-me alguna pel·lícula. Tot això al primer prestatge, vaig pensar a dirigir-me al segon prestatge on hi havien dues noies parlant de pel·lícules i una li acosellava a l'altra una pel·lícula "más extraño que la ficción" vaig sentir que li explicava de què anava i la seva amiga pel què semblava ja havia triat. Jo vaig guiar-me per les seves explicacions i vaig agafar la pel·lícula (en veure que a la amiga no li interessava) vaig dir: -doncs l'agafaré jo, aquest tipus de pel·lícules m'agraden, de fet em va agradar molt "el show de truman" i "american beauty" probablement pel que dius sigui d'un estil...
Senzillament és una pel·lícula genial, intensa, amb un rerefons filosòfic i alhora bell que fa que et desperti moltíssimes inquietuds, valors, sentiments i fins i tot melangies amagades. Una pel·lícula d'aquelles que, per mi, costen de trobar. No sóc una gran amant del cinema, normalment no hi vaig i de vegades em fa mandra el pensar que m'he de tirar 2 hores asseguda mirant aquella capsa a la que anomenen televisor. Sincerament m'ha agradat molt que algú que no coneguès em fes un favor tan i tan gran; em commouen les casualitats com aquestes, em fan feliç. Crec que no cal que digui res mes, senzillament que jo sóc de les que creu que un mon llibre o una bona pel·lícula poden moure les persones i el món, poden despertar coses que hi han dins d'un mateix (soniaferrer_@hotmail.com)
Deric ha dit…
celebro que t'agradés, Sónia, i que comparteixis amb nosaltres la màgia del cinema.