dimarts, 20 de febrer de 2007

Com fer de professor

Ahir, per primer cop a la meva vida, em vaig posar davant d’una classe de nanos de 13 anys que estaven pendents de tot el que deia i feia. És una sensació estranya, la veritat, tot i que no puc comparar-la amb la d’un professor que s’ha d’enfrontar cada dia a una classe perquè jo anava més distès i ells també i es va establir una mena de complicitat molt agradable, fins i tot divertida. Tenia por que els hauria de deixar anar el "rotllo" però no va caldre, quan vaig dir al principi de tot que preferia que preguntessin ells a parlar només jo, es van aixecar totes les mans. Cal ha dir que la professora havia fet una bona tasca per preparar la trobada.

En fi, va ser una experiència molt agradable i enriquidora.


També em va permetre conèixer una ciutat de Catalunya totalment desconeguda per mi com és Manresa.

16 comentaris:

Cristina ha dit...

Ostres tu, explica explica. Quina mena de classe vas donar? Manresa és una ciutat molt maca. Fa mesos vaig passar una tarda encantadora allà.

Words ha dit...

ui! doncs quina sort que vas tenir amb el grup! perque deu ni do com esà lk'assumpte aquest de l'educació i els instituts..------------------

PD: els guios son escrits pel gat, i no es broma xD

Mikel ha dit...

jo no en soc pas de profe , pero per el que comenta la gent aquesta edat es de les mes problematiques per lo que suposo que el que els hi vas explicar els hi debia interesar força

nimue ha dit...

ai, que bonicos! jo els tinc cada dia davant, a les criatures d'aquesta edat, i ja saps que m'ho passe pipa. I mira que em fan emprenyar i desesperar moltes vegades però no se'm passa pel cap una feina millor que la de profe en aquests moments. M'alegre que l'experiència anara tan rebé! Però sent tu era d'esperar! :)

T'assegure que per al curs que bé faré tot el possible per a que el teu llibre forme part de les lectures dels alumnes del meu institut.

Petitabruixa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Petitabruixa ha dit...

Ui!
Jo vaig fer el C.A.P. a L'Institut "Vila de Gràcia" amb uns nois de l' antic C.O.U. i encara que anavem tots, gairebe tots, vestits de punkis, gótics i rapats al zero..m'ho vaig passar pipa.

Quina gràcia! Jo he redescobert Manresa fa poc...

Vosté que estigui bonet!

^eMMa^ ha dit...

Caram quina sort que tenen alguns!!!

Perquè quan et toquen uns malbitxos les passes canutas!!

elur ha dit...

ah! això és perquè els va agradar el que els explicaves i com ho explicaves. Artista!!

Un petó!!

Unmei ha dit...

Uooo! Vas anar a Manresa??
La meva ex ciutat!!
la debies trobar freda (fa fred!!) i humida no???
La Seu, perxo es maca...

(Per cert encara no t'havia passat a saludar a la nova ubicació... com pots veure jo també m'he passat a blogger.. :p)

Giorgio Grappa ha dit...

Pregunta innocent: estaven vacunades, les criatures?

èlsinor ha dit...

Doncs sí que vas tindre sort, sí.

salva ha dit...

ep!
Jo fa temps que crec que hauriem de fer una bloggeria a manresa. Et qeuda molt lluny o que?
I tot i que vagis molt atrafegat ara, ja en som dos,... vindries?

Déric ha dit...

estaven molt ben instruits per la seva mestre i ja venien ben predisposats, jo vaig fer poc.
Salva, la preferiria a Girona o mira, a Castelldefels també aniria bé.

Arare ha dit...

M'ha encantat la pregunta de Giorgio Grappa!!! M'encantarà llegir la resposta ;)

Déric ha dit...

Arare, és que no sé gairebé a què es refereix el Giorgio, però crec que sí que estaven vacunades, de totes maneres em sembla que potser algun/a va ser infectat amb el cuquet de la lectura perquè em van reclamar més llibres.

Arare ha dit...

Ole! això és bo!

Escolta, la pregunta potser hauria d'haver estat al revés:

Ja estaves vacunat, tu, contra ells? (ara té més lògica)

P.D.- sé d'una mare que li ha comprat el teu llibre al seu nen i que a aquest li ha agradat molt!!! (ep, company, això és real!)

A veure si esgotaràs les edicions... si és que no ha passat, ja!