diumenge, 1 de gener de 2006

Un any més!

I ja en tenim 2006... Bé, de l'era cristiana perquè si comtessim tots els altres en tindriem moltíssims més. A mi de vegades m'agrada començar a comptar els anys des de la data de la primera olimpíada grega perquè en surtin gairebé 3000 però ara no ho faré, tampoc és d'aixó del que volia parlar avui.

Avui volia parlar dels proposits de cap d'any, dels desitjos demanats mentre vas engolin un raïm rera l'altre, desitjos que repeteixes any rera any i que saps que dificilment es cumpliran. Encara que de vegades, poquíssimes, el destí et dóna una sorpresa i mira, aquell desig tan demanat es cumpleix! Jo, per si de cas, tot i que se m'ha acomplert aquest 2005, l'he tornat a demanar, no fos cas que el destí, ara que s'ha portat bé amb mi, m'oblidés.

De proposits no, no me n'he fet, perquè sé que, com depenen de mi, no els cumpliré, si vénen, benvinguts seran i si no, doncs no m'estressaré... (Bé, menteixo, sí que m'estressaré perquè inconscientment sí que m'he fet proposits, com cada cap d'any)