Aquest migdia, quan he arribat a casa i he vist la foto ampliada d'en Wookie que he posat en un lloc privilegiat de les lleixes del menjador, just al costat de la taula on dino, he sentit un cop al ventre. M'he sentit malament. Malament per haver omplert la casa de fotos del Wookie i malament per voler-lo substituir.
Sé que vull la Lula... però no puc evitar pensar que l'he anada a cercar perque realment, el que vull, inconscientment, és donar-li a ella tot el que no vaig saber donar-li al Wookie. I això em fa sentir malament perque penso que no és a ella a qui vull, sinó a ell i que quan ella hi sigui aquí, hauré traïcionat la memòria d'ell, que li fallaré igual que li vaig fallar en el seu moment...
Perquè he de tenir aquests sentiments tan contradictoris i cruels? Perquè no puc ser simplement feliç tenint-la aqui?
Comentaris