Desprès de la visita tan decepcionant a la primera gossera, vaig visitar dues més, un criador de gossos i unes quantes botigues.
Dels segons no us en parlaré, de les altres dues gosseres, sí. La següent que vaig visitar està a peu de carretera a mig camí de la plana de la terrissa i del mar. Quin canvi! Tot i ser una gossera en que els animals són a dins de gàbies i reben poca estimació, el lloc estava net, no feia pudor i els gossos se’ls veia ben cuidats, amb arbres, ombres i llocs per pendre el sol. Allà vaig veure un cadell molt bonic que va començar a tenir tots els números de la loteria per venir cap a casa.
La tercera gossera que vaig visitar, la vaig conèixer gràcies a l’Elisenda que em va recomanar el web www.altarriba.org i, com no estava gaire lluny de la segona, vaig decidir anar a donar-me un volt. És un lloc nou, encara estan en obres, les gàbies són amples, espaioses i amb casetes grans d’obra on hi caben més d’un gos sense que estiguin incòmodes. La noia encarregada del lloc, em va ensenyar els gossos de mida petita (no cadells, que no hi havia) i sí, hi havia algún de simpàtic, sobretot una gossa que feia uns salts molt alts, com el meu blog. Però la relació entre els gossos petits i jo no és gaire bona, així que no vaig veure cap que m’acabés de fer el pes. Estava a punt de marxar quan la noia em va dir si volia veure la resta de gossos, els mitjans i els grans. Vaig dir que sí i a la primera gàbia la vaig veure, era allà ajaguda, tranquil.la, de color foc, negre i blanc, amb unes orelles que li arribaven a terra. Es va apropar amb pas lent i em va olorar la mà que jo li allargava sense acabar d’enrefiar-se i vaig saber que era ella. Una sabueso, em va dir que era. El seu nom Lula.
Diumenge aniré a buscar-la per dur-la cap a casa. Ara només tinc por que no estigui bé amb mi, que no s’adapti. Però faré tot el posible per aconseguir que sigui feliç en la seva nova vida.
Comentaris