dijous, 3 de març de 2005

D'editorials

Podria dir que, en certa manera, sóc afortunat, doncs no tothom pot dir que han llegit la seva novel.la en una editorial, que han fet un informe, l'han valorat i l'han arraconat al piló de l'impublicable.

Ara bé, pel que m'han dit, s'ho podien bé estalviar: Diuen que la meva novel.la té molta fantasia i passatges bastant surrealistes i que ara, la moda, és el realisme i no la fantasia.

Llavors jo penso: és una novel.la per nens a partir de 10 anys, ja tindran temps de xocar de cara amb la dura realitat, donem-lis, si us plau, una mica de fantasia, de màgia, d'imaginació. Però si acusen la meva novel.la d'això, de que acusaran en Harry Potter? (i ell ha tingut un éxit brutal) O és realisme que un nen voli amb una escombra? El meu protagonista és un nen com qualsevol altre, sense poders, només que li passen coses extraodinàries i fantàstiques. Què és? Falta de visió per part de l'editorial o excès d'optimisme per part meva ambel meu treball?

Avui per la tele sentia una entrevista a un actor que mentre treballava a una peixateria, tenia un cartell a sobre del seu llit que deia: "Sóc un actor sense feina d'actor". Jo he decidit posar-me un a sobre de l'ordinador que digui: "Ets un escriptor sense res publicat!, a veure si així m'ho crec jo mateix i crido la bona sort. Mentretant ho aniré provant.