dimecres, 30 de març de 2005

Convivència molt complicada

Des de que tinc la Lula a casa que no he tingut ni un segon de descans i començo a estar agotat. La convivència està resultant més complicada i difícil del que em pensava.

Ja sé que tenir un gos a casa és complicat i que et gira la vida completament, però no pensava que adoptar un gos adult fos tan difícil. Té unes costums agafades molt fortes i és gairebé imposible (sobretot per algú que no és adiestrador de gossos) canviar-les i més si la gossa en qüestió és tossuda com una mula.

Desprès d'aquests dies de convivència m'estic adonant que, potser, em vaig equivocar adoptant la Lula. Tot i que és traquil.la i molt (massa) carinyosa, no deixa de ser un gos de raça sabueso i, encara que la noia de la gossera em va dir que estaria bé en un pis, jo estic veient que no, que necessita més espai, viure al camp, amb un bosc a prop on sortir a còrrer i no a la ciutat.

Els primers dies estava molt angoixat, ara ja estic una miqueta més tranquil, sobretot sabent que hi ha una familia que també se la quedaria i, que viu en una casa, en un poble.

No sé què faré, tinc fins dilluns per decidir-ho.