No puc mirar-me cada dia el meu blog sense escriure res. No puc mirar els vostres blogs sense fer cap comentari. He decidit trencar ja el meu silenci.
La veritat és que mai m’hi he pogut estar gaire estona callat, sobretot quan em trobo a gust. El problema ve quan vols saber de què parlar i no trobes les paraules o l’argument apropiat. Volia parlar d’una pel.lícula que vaig veure l’altre dia en dvd, d’un llibre que m’estic llegint, de la feina i la llarga cua d’immigrants que tinc cada dia... Però no m’acaben de motivar prou, per tant he decidit parlar com els polítics, sense dir res, només per fer saber que estic aquí i que tornaré amb arguments. Potser d’aquí una estona per explicar el que he dit abans. Mentre tant, us llegiré.
Comentaris