dilluns, 14 de febrer de 2005

Harry Potter i la pedra filosofal

La setmana passada estava a casa del meu nebot de 8 anys i, és clar, el que vol sempre de mi, és jugar al que sigui i per aixó em va portar a la seva habitació on hi ha un munt de joguines. Be, de fet, el seu joc preferit, com a gairebé tots els nens de la seva edat (i algun de molt més gran) és la Playstation 2. Però aquell dia em volia ensenyar, tot orgullós, que s'havia acabat de llegir el llibre de Harry Potter i la pedra filosofal.

Ell és un nen a qui li agraden més les ciències que les coses de lletres, però darrerament està descobrint el plaer de la lectura. De fet tot li va començar gràcies al llibre Contes d'estar per casa de la Dolors Garcia i Cornellà que li va fer agafar el cuquet de veure que amb les paraules podia imaginar móns diferents i viure noves aventures totalment diferents dels videojocs. La pregunta del meu nebot, com sempre, va ser:

- L'has llegit tiet?

Ell es pensa que jo sóc un nen de la seva mateixa edat, però una mica (bastant) més vell, perque sempre em pregunta si he vist la pel.lícula que ell ha vist, si segueixo tal o qual sèrie de dibuixos del K3 o si sé la darrera novetat en videojocs. De vegades, intento posar-me al dia en aquestes coses, però aquest cop em va enganxar.

Així que em va prestar el llibre i, com aquest cap de setmana ens tornàvem a veure, he tingut una setmana per llegir-me el primer llibre del Potter i, quina ha estat la meva sorpresa que m'ha agradat molt; que no se m'ha fet pesat de llegir; que l'he acabat en quatre dies perque em venia molt de gust continuar sabent què li passava al Harry; i que ara ja vaig quedar amb el meu nebot de comprar-nos a mitges el segon llibre del Potter per llegir-lo de seguida els dos.

La conclusió que vull donar és que hi ha llibres infantils i/o juvenils que podem llegir perfectament bé els adults i, a sobre, disfrutar.

3 comentaris:

Carmen ha dit...

Hola, sóc la Carmen. Hem sento totalment idenficada amb el teu nebot ja que a la seva edat jo també era una nena a la que li agradaven més les ciències i no agafava un llibre a no ser que fós per obligació. La meva sorpresa va arribar el dia que vaig trobar-me amb Harry Potter i tots els misteris que amaga, i ens tan sols unes pàgines hem vaig trobar totalment capficada en la historia. Una de les preguntes que m'ha rondat més pel cap és el motiu pel qual tanta gent com nosaltres s'ha vist enigmada per aquesta fascinant narrativa. Considero que un dels motius és el fet que tots nosaltres necessitem histories com aquestes que ens permetin evadir-nos de la realitat monotona per fugir a mons de ficción on cap cosa resulta imposible. Per això no només atrau a nens sinó també a adults que comparteixen la mateixa necessitat.

Anna ha dit...

Hola, sóc l’Anna. Estic d’acord amb el que has dit però m’agradaria afegir que un altre dels motius principals pels quals moltes persones es senten atretes per la saga Harry Potter és la gran quantitat de personatges diferents que apareixen al llarg de tots els llibres. Aquesta gran variabilitat permet que tothom es pugui sentir identificat amb algun dels personatges cosa que els fa sentir-se més dins de la historia.

Deric ha dit...

Carmen, quan em vaig decidir a escriure per joves és just el que vaig pensar perquè també és el que m'agradava: el món ja és prou dur com per, a sobre, escriure històries dures i massa reals, un toc d'aventura, una mica de màgia i un molt de fantasia és el que cal per fer-nos passar una bona estona. Ja tindran temps per trobar-se amb la realitat.

Anna, no sé ben bé què els ha donat en Potter a la gent, en realitat només he llegit el primer, però no sé si el fet que surtin molts personatges és bo o fa que et perdis més... personalment prefereixo menys personatges i que surtin en tots els llibres que molts i que només apareguin en alguns perquè quan els agafes carinyo t'els vols trobar més.