dijous, 17 de febrer de 2005

Dia de marrons

Avui ha estat un dia molt complicat a la feina i no per la feina en si, ni perque hagi tingut un volum exagerat de públic, sinó perque hi ha hagut forces malrotllos.

Per començar un intent de soborn, continuant per un que no li anava bé res del procediment de l’administració, després un altre que ens volia enganyar amb les seves declaracions, un altre prepotent i gilipolles que, perque es pensava que és del pais, havia de fer-li les coses només amb la garantia de la seva paraula (des de quan a l’administració pots anar dient: amb la meva paraula no hi ha prou?) Doncs, no senyor, no hi ha prou, ni que sigui català, espanyol, marroquí o xinés.

En fi, semblava que avui era el dia dels marrons continuus. Per sort algú celebrava el seu sant i ha portat una coca de sucre boníssima.