divendres, 14 de gener de 2005

Segones obsessions capritxoses

Avui he decidit que tindria un nou company en el pis i desprès de sortir de la ràdio he anat fins la botiga d'animals.

Tenir un animal engabiat no és el que més m'agrada, però feia temps (de fet anys) que tenia ganes de tenir per company un canari, des que vaig deixar Barcelona, per instal.lar-me a Girona i allà es van quedar tots els animals, amb la familia. Desprès va venir el gos i no vaig pensar més en canaris.

Fa poc que em va tornar a entrar l'obsessió, podria dir que des de la mort de la meva àvia. I és que els meus avis sempre havien tingut canaris, l'avi era molt aficionat i tenia un pis ple de canaris per criar i vendre. De vegades, quan hi anava allà (que no era gaire sovint perquè deia que sino les canàries no criaven), m'encantava el so dels seus cants, l'olor de l'alpiste (en català "escaiola" ), aquell gran girigai que es formava i al mig el meu avi, parlant a tots els ocells com si fossin únics i, estic segur que ells, a la seva manera, li reconeixien les seves atencions.

Quan vaig nèixer, a la meva habitació, el primer que va haver va ser un canari de color groc de nom Titi. En Titi no callava mai, els seus cants eren alegres, musicals i armoniosos. I a mi em tenia mania. El vaig estar emprenyant durant anys, fent-li la punyeta, espantant-lo i les mil coses de nen, amb el resultat que quan m'apropava a la gàbia obria les ales i cridava amenaçadorament.

A aquell Titi van seguir-li uns quants "titis" més. Fins que un dia els canaris van desaparèixer tots de casa, també el pis del meu avi es va vendre, ja no hi havia ningú que els cuidés...

I avui, recordant el meu avi, recordant aquell Titi, he anat a buscar un canari. És de color groc, amb una taca fosca al coll, com un collar. Ara està a la seva nova gàbia (molt més gran que la de la botiga) adaptant-se tranquil, escoltant la ràdio i mirant com escric aixó. De moment no li he sentit la veu.

Espero que no s'hagi equivocat el de la botiga i m'hagi venut una canària perquè no cantaria. A més, li he posat de nom Alex.