dilluns, 10 de gener de 2005

Obsessions capritxoses

Desprès de tenir el somni em vaig quedar una mica buit, sense ànims d'escriure més, em sentia aclaparat pels esdeveniments que passaven al món. En el meu petit món fet de Salts, tot és més senzill, més tendre i, si vols, més fàcil.

No sabia què dir, se m'havien acabat les paraules, tot em superava i aixó es convertia en una cosa banal. Els colors havien desaparegut i em costava molt retrobar-los. M'ha costat sis dies, però ara l'Arc de Sant Martí torna a estar present en tot el petit món de Salt.

Potser he posat una capa de superficialitat al meu ésser. Estem de rebaixes, s'ha acabat el Nadal, ja m'ho puc permetre. Què fàcil seria si pogués ser superficial! Si pogués no pensar més enllà del que visc dia a dia i del que passa només al meu voltant, potser seria més feliç.

No, no és aixó, jo ja sóc feliç. Tinc mancances, sí, és cert, però també moltes coses que m'emplenen. No sé de què em puc queixar, hi ha gent que no té res.

Però no puc fugir de la societat on visc, on he crescut i m'he educat, per aixó, de vegades, tinc atacs de superficialitat i me'n vaig de rebaixes a comprar el que sigui, només pel fet que està més bé de preu. Són les meves obsessions capritxoses. I ara en tinc una de ben forta, em dóna voltes al cap sense parar i em conec, primer va ser el pis nou, desprès el cotxe i ara aixó, i sé que quan una cosa se'm fica al cap no paro fins aconseguir-la i, a més, no trigo gens a pendre la decisió i tirar-me de cap a fer-ho (potser una mica irreflexivament, impetuosament), però què hi farem, sóc així. Ara vull un gos. I com m'obsessioni, d'aqui tres dies hi haurà un nou gos a la meva vida.

De vegades també vull ser superficial.