diumenge, 2 de gener de 2005

Començant l'any malalt

La nit de capdany em van dir que tal i com passaves els primers dotze dies de l'any, així t'anirien tots els mesos.

Espero realment que aixó no sigui cert perquè sinó no em treuré aquest refredat fins el mes de març, i aixó comptant que demà ja estigui bé.

L'entrada de l'any la vaig viure d'una forma tranquil.la, envoltat de la gent que estimo, que em recolza, em dóna escalfor... Vam sopar, massa menjar, com sempre. Els raïms amb TV3 (quan apendran a fer alguna cosa espectacular, digne d'aquesta nit, mai s'en surten). I després un joc que em va agradar, un amic invisible diferent per varis motius:

1r. Perque el fas amb gent que estimes.

i 2n. Perque no has de fer un regal a una persona concreta, si no que compres un regal que t'identifiqui a tu com a caràcter, aficions, persona, lloc de procedència, etc.

Poses els regals en una bossa fosca que no es vegin i agafas el primer que et surt, l'obres i has d'endevinar a qui "representa" aquest regal. Jo aquest any vaig agafar un regal molt i molt, però molt especial, era una lluna procedent de molt i molt lluny, procedent de Mart. Em va fer molta il.lusió perquè era de la meva millor amiga... de Girona.