dimarts, 30 de novembre de 2004

Un Salt al món fa salts

Efectivament, és el que em va dir una amiga meva que llegeix regularment aquest blog, que faig uns salts increïbles. Bé, estimada, no és aquest el nom del meu blog? Sí, ja sé que també fa referència a un poble, allà on visc.

És cert que faig salts, uns salts molt bruscs, però és així com sóc, així com em sento, així com em fan sentir. Jo em puc aplicar a mi mateix la teoria del Caos i la teoria de la Contradicció Constant. Sí, sóc un ésser imperfecte que cerca el seu camí i encara no ha passat dels matolls que li barren el seu destí. Dóno voltes, vull trobar el camí i em perdo.

El meu Salt fa salts, sí. A les deu de la nit estava molt content perque he fet una cosa que fa molt de temps que volia fer. A les deu i cinc minuts, després d'una trucada, el meu estat d'ànim a canviat, m'han fet sentir que l'havia "cagada", però jo sé que no és així, sé que no puc fer-hi res, sóc impulsiu. Irresponsable? Pot ser.

Deixa'm que m'estavelli jo sol, només demano que quan em destrossi estiguis al meu costat per recollir els bocins que quedin i els enganxis amb Loctite, com has fet d'altres vegades. Sóc humà, sóc imperfecte.