dissabte, 27 de novembre de 2004

No volia penjar cap escrit, però...

És cert, quan vaig començar a dipejar, vaig dir-me a mi mateix que no penjaria cap escrit meu (diguem conte, narració o novel.la) en el blog. Primer perque em fa una mica de vergonya i desprès per allò de la propietat intel.lectual, plagis, etc. Però ara, avui en tinc ganes de fer una excepció i posar el principi d'un conte que vaig escriure no fa gaire, és més llarg però no vull penjar-lo tot, si més no, de moment.

És diu Blau.

Blau. Sempre ha estat blau. El vaixell blau de veles blaves al mig del mar d’un blau intens, profund. Camí d’un horitzó incert, d’un blau més pàl·lid que el blau del cel.

Veia com s’allunyava, poc a poc. Les veles desplegades i una estela d’aigües tallades al seu darrera com un camí marcat per allà on mai no haurà de tornar a passar.

I quan més lluny se’n va, més blau es torna. Però cada cop més pàl·lid, pàl·lid. Blau cel, blau-blanc. Fins que perd el color i es transforma en un blanc trencat. Blau, blanc.

Em vaig quedar allà parat, a la roca, amb l’aigua que m’anava esquitxant la cara amb milions de petites gotes, minúscules, imperceptibles.

No em podia moure.

No podia apartar la mirada del mar, de l’horitzó.

Pensava. Pensava en el cel, en el mar, en el vaixell de veles que gairebé ja ni es veia. Pensava en mi. Pensava en tot. No hi havia res més. Ni ocells, ni gent, ni més vaixells. Tan sols aquell petit veler que ja només em mostrava els seus arbres translúcids.

Aquell vaixell que anava cap el desconegut. Cap a la llibertat potser. Cap a un destí impertorbable. Jo era allà i era a la roca. Em veia a bord del vaixell vestit de blau camí cap a un horitzó que mai arribava i que mai no arribaria.

Blau. Blau intens. Blau profund. Blau fosc. Blau marí. Blau pàl·lid. Blau cel. Blau-blanc. Blanc trencat.

Trencat em sentia. Fred. Impersonal.

Aquell dia m’havia de llevar. Com tots. Com cada dia. Fred. Fred d’hivern.

Cinc minuts abans havia obert un ull. Ja començava a clarejar.

Vaig obrir l’altre. El cel abandonava plàcidament les ombres de la nit il·luminant-se amb la llum taronjada, groga. Amb la llum de la vida. El sol volia mostrar el seu primer raig. Tímid. Vergonyós. Inapreciable. Escalfar. Despertar. Avisar de la seva arribada.

(Continúa...)