dimecres, 10 de novembre de 2004

Et fies de la rata?

Sempre m’havia refiat de la meva rata. Era una amiga fidel, contínuament al meu costat, sota de la meva mà dreta, com si fos una extensió més dels meus dits. La darrera vegada que la vaig veure havia començat a escriure aquestes ratlles. Tot jus havia acabat de sopar i m’havia assegut davant de l’ordinador. Al meu costat hi havia una copa plena de ratafia. Vaig fer un glop i vaig tancar els ulls per emplenar-me del seu fort sabor de nous verdes macerades. De sobte, quan els vaig tornar a obrir ja no hi era. Havia desaparegut misteriosament.

Als pocs dies em va arribar un correu electrònic donant-me noticies seves: S’havia fugat amb l'hàmster del meu veí buscant la llibertat que tenia segrestada pel cable que la lligava a l’ordinador.

Ara tinc una rata inalàmbrica i ella sí que és totalment fidel perque se sent lliure. Ja fa molts mesos que estem junts i som molt feliços.