Ja sé que el blog s'està convertint en monotemàtic, però és que continuar la recerca del cotxe ideal em manté la ment ocupada i així no penso que he perdut 6.000 euros.
Efectivament, 6.000 eren els euros en que estava valorat el meu somni. Sis mil euros que han volat i han caigut en mans d'una novel.la que pel títol ja fa pena. Si més no, el meu títol era molt més suggeridor, més misteriós, més elegant. Però és clar, els jurats dels premis són els que tenen la darrera paraula. Al menys si tingués la certesa que s'han llegit el llibre sencer...
Ja sé que aquests diners no els he perdut perquè mai els he tingut, m'he quedat igual que estava, però m'haguessin anat tan bé ara que m'he de canviar el cotxe!
Quedo molt materialista, oi? Sembla que només anés pels diners. Doncs no. Eren un bon incentiu, però no el més important. Els més important per mi era publicar la meva primera novel.la, una novel.la corregida i avalada per una escriptora de prestigi que, segur, està tan decebuda com jo, perque creia amb mi i amb la meva (nostra) obra.
Bé, de totes formes no em vull ensorrar i ja he començat la meu segon llibre. Potser algun dia em veureu feliç per aquí i us diré a tots que us regalo un llibre meu publicat. Mentre tant (i com diuen alló de: "mal de muchos, consuelo de tontos"
(i també: "modesto bájate del árbol", penso que en Van Gogh tampoc va vendre cap quadre en vida seva.
I per cert, ara m'he mirat el Fiat Stylo. Em surt molt i molt bé de preu.
Comentaris