tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post4417682583287545545..comments2024-02-15T09:08:00.039+01:00Comments on Un Salt al món: EternityDerichttp://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-80253825563536302942008-01-31T08:34:00.000+01:002008-01-31T08:34:00.000+01:00GràciesGràciesDerichttps://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-6469320757665637772008-01-23T12:40:00.000+01:002008-01-23T12:40:00.000+01:00buf... només et puc dir que visquis intensament ca...buf... només et puc dir que visquis intensament cada minut de la teva vida.<BR/><BR/>Jo vaig perdre el pare dels meus fills. Tenia 35 anys. <BR/><BR/>Una abraçada ben forta, Deric!Montsehttps://www.blogger.com/profile/06718469984932848530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-53074108577531236532008-01-23T08:50:00.000+01:002008-01-23T08:50:00.000+01:00a la meua germana li van salvar el cor fa una setm...a la meua germana li van salvar el cor fa una setmana. Un cor de 25 anys. Són coses que no s'entenen, tens raó. Una abraçada.nimuehttps://www.blogger.com/profile/03338356275999973197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-45166702352028531032008-01-21T23:08:00.000+01:002008-01-21T23:08:00.000+01:00Doncs sí que és fort. Sempre, però més encara quan...Doncs sí que és fort. Sempre, però més encara quan és algú tan jove. I sí, la vida dura el que dura, és finita, i s'ha d'aprofitar al màxim.<BR/>Molts ànims.Ferran Portahttps://www.blogger.com/profile/07974026239652361191noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-82549988409158849832008-01-21T22:10:00.000+01:002008-01-21T22:10:00.000+01:00Nano ralment sap greu anims!!Nano ralment sap greu anims!!Striperhttps://www.blogger.com/profile/05732049290314976562noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-49979021067218337222008-01-21T21:25:00.000+01:002008-01-21T21:25:00.000+01:00Ho sento molt Deric, t'acompanyo i t'estiro la mev...Ho sento molt Deric, t'acompanyo i t'estiro la meva ma per si la vols agafar alguna vegada.<BR/><BR/>Un abraçadaAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-90281838007784438962008-01-21T20:24:00.000+01:002008-01-21T20:24:00.000+01:00Una abraçada, Déric. No puc dir més.Una abraçada, Déric. No puc dir més.Giorgio Grappahttps://www.blogger.com/profile/09266708514270747144noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1328286230622075259.post-51022273669585436412008-01-21T20:18:00.000+01:002008-01-21T20:18:00.000+01:00He entrat per pura casualitat al teu reco, i sento...He entrat per pura casualitat al teu reco, i sento molt això que expliques, ho sento. aquestes coses no haurien de passar, però desgraciadament passen.<BR/><BR/>Tens raó amb el que dius sobre que no podem perdre el temps, però sobretot el que no podem deixar de fer son aquelles coses que no fem per mandra, per rutina, per que s’entén que els altres ja ho suposen. . . <BR/>Em refereixo a per exemple dir a les persones que estimem doncs això, que les estimem. A perdre el temps amb un amic, amb algú que ens necessita. . .<BR/><BR/>Sembla tonto, però quan perds a algú, aquestes són les coses que fan més mal.<BR/><BR/>Una abraçada forta, i perdona la intromissió<BR/>AnnaAnnahttps://www.blogger.com/profile/03511811555176315347noreply@blogger.com