Fum

Port de Barcelona (1955) @Deric1012

Fum

(Microcontes marítims)

Acabava de trepitjar la coberta del vaixell quan es va adonar que la seva vida mai tornaria a ser la mateixa i el va envair una glopada de nostàlgia que es va treure de dins sacsejant el cap. 

No pot ser un presagi del que m'espera, mai podrà ser pitjor. Es va dir a ell mateix mentre mirava les xemeneies que deixaven anar un fum ben negre.

El fum, tot i el color, només volia dir una cosa: esperança. Havia de ser així i no de cap altra manera.

Va sentir el xiulet que avisava de la imminent partida i va saber que quan el vaixell salpés i deixés el port, ell també deixaria enrere el passat, les pors i una vida truncada per la cruenta guerra.


Frederic Mayol

Deixa el teu comentari aquí sota! 👇


Comentaris

Sergi ha dit…
Pot escapar de moltes coses, però potser no d'ell mateix...
Carme Rosanas ha dit…
Deixar enrere el mal son d'una guerra, crec que tots ho voldríem. Espero que tingui sort.
M'agraden molt els contes curts.
Voltaire- ha dit…
M'agrada veure que encara estàs actiu!