RuPaul’s Drag Race



Ahir vaig acabar de veure la darrera temporada, la 10, d’aquest programa i crec que és la millor , de totes les que hi ha hagut.

Per a qui no sàpiga de què va, RuPaul’s Drag Race, és un show de la televisió americana presentat per la drag queen més famosa, RuPaul, on 14 nois de totes les edats i condicions lluiten per convertir-se en la Drag Queen American Superstar.

A mi m’agrada per diversos motius:

  • En Ru Paul és molt divertit, sobretot quan és ell com a home i espectacular com a dona. 
  • A vegades té convidats de luxe com Christina Aguilera o Lady Gaga.



  • És al·lucinant veure la transformació d’aquests nois, alguns que ni et miraries, en dones espectaculars, en vertaderes reines. 

  • El costat humà. Molts d’ells han tingut vides molt dures: han patit abusos de tota mena; han estat rebutjats per les seves famílies per ser drags o simplement, gais, i els han deixat al carrer sense res; o venen de famílies molt desestructurades o que han hagut de lluitar molt per sobreposar-se a les adversitats de la vida. És llavors, quan s’expliquen entre ells o a la càmera directament, d’on venen i el que han passat, que entens molts dels seus comportaments. Arriba a ser força emotiu a vegades perquè molts cops aconsegueixen alliberar-se del pes que arrosseguen en aquell moment de confessió.

  • És un espectacle i una plataforma per a la fama, sí, però també un programa que lluita per la igualtat, la tolerància i el respecte cap a totes les persones, siguin com siguin, i per fer-ho no tenen pèls a la llengua a l’hora de denunciar. En el darrer episodi la crítica va ser (aquesta era fàcil) cap a les polítiques fascistoides d’en Trump.


La gala final és espectacular. Es fa en un teatre de Los Angeles ple de gom a gom que embogeix amb cada cosa que passa a l’escenari. Ben bé al més pur estil americà de viure les coses intensament, encara que sigui un espectacle.


I, què vols que et digui, un dia m’agradaria estar en aquell teatre (de públic, no de concursant que per això no serveixo) i viure aquesta experiència en directe.


Comentaris

Sergi ha dit…
El que a mi em sorprèn és que RuPaul encara vagi pel món i es conservi així! Em sembla que ho vaig mirar quan vaig conèixer aquest show i no és tan gran, però diria que fa una eternitat que la vaig descobrir amb aquell 'Don't go breaking my heart'amb l'Elton John. I quan aquesta cançó va esclatar ja era una súper estrella, pel que tinc entès.

Pel que fa al programa, no l'he vist mai, la veritat. Però no ets el primer a qui sento parlar-ne bé. Si t'agradaria anar a la gala final per què no t'ho agafes seriosament? Segur que hauràs d'estalviar una mica, que barat no pot ser, però els somnis també s'han de perseguir, no?