El cistell de la mare

Models actuals de cistells per anar a mercat

Aquest cap de setmana és la Fira del Cistell de Salt i el poble s'engalana amb tot de peces fetes amb fibres vegetals i jo no he pogut evitar de recordar amb aquells cistells de palla que tenia la mare per anar a comprar a mercat.

Era un model de nanses curtes també fetes amb palla (més urbà que els de vímet per anar a caçar bolets) i folrat amb roba. De vegades, el cistell es comprava sense folrar perquè sortia més econòmic i a casa s'aprofitava un tall de tela sobrer per folrar-ho un mateix i estalviar uns calerons.

El cistell era molt obert i permetia carregar força compra. Alguns, els més moderns, es podien tancar amb cremallera, però com quedava tancat no es podria carregar tant i no era tan pràctic. A casa sempre hi havia el model obert i això provocava que, quan anaves a mercat, s'havien de vigilar dues coses: que no caigués res accidentalment i que mentre feies cua a la parada alguna espavilada et fotés la mitja dotzena d'ous.

Recordo també que si havia de comprar molt i no li cabria al cistell, la mare portava una bossa que s'havia fet ella amb tela resistent i unes argolles de plàstic grosses per poder-les dur còmodament però que al final et segaven els dits.

Versió actual de les bosses que es feien abans
També hi havia la possibilitat de comprar les bosses ja fetes que es podien plegar amb més o menys facilitat, com aquestes:


Afortunadament avui en dia es tornen a veure cistells als mercats i botigues, tot i que encara en poca mesura comparat amb els carrets (que faciliten traginar la compra, sobretot a la gent gran)

les bosses de ràfia amb publicitat de supermercats o productes alimentaris

o les bosses que es pleguen molt petites i pots dur a la butxaca per compres inesperades. 


Però cap té tan d'encant amb el cistell de palla (o palma, no sé ben bé el material). Crec que aquest cap de setmana me'n compraré un per anar al super.



Comentaris

Pakiba ha dit…
A casa havien tingut de sistell i bosas que en feia jo mateixa amb roba i anellas i ben macas que eren, ara ja amb el anys estan el carrets que aguanten mes el pes, perque l'esquena no en permet traginar la compra.
Però el sistell m'agraden molt.

Petonets
Laura T. Marcel ha dit…
Hi he anat alguna vegada a la Fira del cistell perquè tinc una amiga que treballa amb la boga i hi fa parada. Val la pena donar-hi un tomb perquè tot i que es digui del cistell, la cosa és molt més amplia i artística. Tot evoluciona, i potser el que menys ho ha fet ha estat justament el cistell, encara que la teva petita història de l'estri és totalment fidel i encertada, però és al·lucinant tot el que avui en dia es fa amb tots aquests materials: boga, ràfia, palma, etc.
Sergi ha dit…
Jo estic en el punt de bosses de ràfia amb publicitat del súper. Efectivament, tenen tant encant com una bossa de claus, però almenys estem deixant de banda les bosses de plàstic, que ja és un pas. Portar un cistell d'aquests al súper, si no és que tens 200 anys, segur que fa de modernet!
Pons ha dit…
Jo aprofito les bosses de plàstic i de paper que no se com apareixen per generació espontània al calaix de les bosses de la meva cuina, es un pou sense fons de bosses infinit!