divendres, 10 de juliol de 2015

No sin mi barba, de Carles Suñé i Alfonso Casas


Portes barba?

T'agraden les barbes?

No sin mi barba és el teu llibre, el teu manual, la teva bíblia.

Amè i divertit, trobaràs tots els consells per cuidar la teva barba i que no sembli un niu d'ocells o un cubell d'escombraries.

No es tracta d'un manual ni d'un assaig filosòfic, només de consells bàsics, a més de fer un recorregut divertit per la barba com a element cultural i social, la història i l'actualitat de la barba, així com la moda o el negoci que s'ha muntat al voltant d'aquest fenomen.

I tot amb les encertades il·lustracions d'Alfonso Casas.

Ah! I si vols més consells o estar més actualitzat, tenen un blog: nosinmibarba.com

dimecres, 8 de juliol de 2015

No sense la meva barba


Portes barba?

T'agraden les barbes?

No sin mi barba és el teu llibre, el teu manual, la teva bíblia.

Amè i divertit, trobaràs tots els consells per cuidar la teva barba i que no sembli un niu d'ocells o un cubell d'escombraries.

No es tracta d'un manual ni d'un assaig filosòfic, només de consells bàsics, a més de fer un recorregut divertit per la barba com a element cultural i social, la història i l'actualitat de la barba, així com la moda o el negoci que s'ha muntat al voltant d'aquest fenomen.

I tot amb les encertades il·lustracions d'Alfonso Casas.

Ah! I si vols més consells o estar més actualitzat, tenen un blog: nosinmibarba.com

1Q84, d'Haruki Murakami

Per mi, Haruki Murakami, gairebé sempre és garantia de lectures inquietants, apassionants, estranyes, oníriques i unes quantes coses més. 

Però en aquesta ocasió em costava molt decidir-me a llegir aquesta novel·la, 1Q84. Bàsicament per dos motius: la llargada i que la protagonista fos una assassina a sou.

No obstant, al final, va deixar el seu lloc de la llista de llibres pendents per caure a la meva tauleta de nit. 

Des del primer moment vaig caure captivat per l'Aomame, l'assassina amb nom de mongeta, per en Tengo, i per la seva història d'amor tan peculiar en la que, al llarg de les 1500 pàgines del llibre, només es troben en els records. 

Al mig, una sèrie de personatges estranys, alguns d'entranyables com el sicari gai i la Fukaeri, d'altres complementaris i amb un punt de malícia com en Komatsu i tot barrejat amb una mica de, no sé di dir ciència-ficció o fantasia. Però aquesta, aquest món alternatiu, no deixa de ser una excusa per parlar del món actual i per servir de comparsa a la veritable història dels dos protagonistes.

1500 pàgines i a mi se'm va fer curta. Murakami al seu estil més propi.


dimecres, 1 de juliol de 2015

Feina feta i a per un altre!

Plaça del Veïnat de Salt
L'he acabat, per fi, després d'un any just. Em refereixo al meu nou llibre. 

El vaig començar, com he dit, fa cosa d'un any, quan vaig decidir presentar-me a un important premi literari de Girona. No tenia cap idea concreta al cap, només sabia que volia que l'acció passés a Salt i que no tingués res a veure amb els temes pels quals surt normalment Salt a la premsa.

Però tenir l'escenari de la novel·la no és res, és una ínfima part. Llavors va ser quan, pensant i donant voltes i més voltes a quin podria ser l'argument i descartant un munt d'idees, vaig trobar la notícia inspiradora. Una notícia apareguda en la secció de successos de l'edició d'un conegut diari gironí del 1903. Allà hi havia una bona història, només calia imaginar l'abans i el després dels fets i el per què. Això no em va portar gaire temps, la meva imaginació desbocada va trobar de seguida el fil conductor de la història i vaig escriure un resum sencer del llibre. Era el primer cop que ho feia.

Sempre escric un guió bastant incomplet on poso els personatges, els llocs i una idea de l'argument, però aquest cop tenia tot el llibre en 16 pàgines escrites a mà. Només calia desenvolupar la novel·la.

M'hi vaig posar sabent que no arribaria a temps per l'any passat i així he anat escrivint de la forma que faig normalment: indisciplinadament. 

Però ara ja està. Bé, calen correccions i més correccions perquè no hi hagi incoherències, que s'entenguin totes les frases i el que es vol explicar i, naturalment, les faltes d'ortografia, que hi ha a pesar del corrector automàtic.

Aquest any el podré presentar al premi, tinc 2 mesos per fer retocs. Sé que és un llibre molt bo i n'estic molt content del resultat. Guanyi o no, estic convençut que aquesta novel·la veurà la llum un dia o un altre.