SENSE SUCRE, SENSE SAL


Que vagi per endavant que no sóc de cap secta, ni de cap il·luminació estranya, ni practico el paleotraining, ni collonades diverses, ni tan sols sóc vegetarià i menys encara vegà. 

Aclarit això, el que volia escriure avui aquí és que em sembla que la nostra vida està molt adulterada. Hem perdut els orígens de l'home. Ja res és natural i el que és natural ho modifiquem a la nostra conveniència de forma espectacular.

Això ho pensava avui quan em menjava un iogurt.


I preguntareu per què? (I si no, ho diré igual) Doncs perquè pensava: el iogurt, si li posem sucre o mel o melmelada o el que sigui, ja no té gust de iogurt. Li hem adulterat el sabor. I el mateix passa amb gairebé tot el menjar: posem sucre per fer-lo més dolç o sal per fer-ho més saborós i que ens agradi més. Està bé. 


Però no ens estem perdent l'autèntic sabor dels aliments? Vull dir: sabem quin gust real té el iogurt si li posem sucre. Sabem quin sabor té el pollastre si li posem sal, pebre o espècies? Per posar dos exemples.

El mateix passa quan fem exercici. Ja no aixequem pedres ni troncs ni saltem rierols ni carreguem grans pesos: aixequem peses en barres que van en guies, creuem els rierols per les passeres sense ni veure que el creuem, anem al super i portem la compra en el carretó...


Sí, és el progrés que ens fa la vida més fàcil, còmode i saborosa, és cert, però no hem d'oblidar qui som i estaria bé, que dins de les possibilitats de cadascú, tornéssim una mica als orígens de l'homo sàpiens:

  • posar-nos una mica menys de sucre, menys sal i tornar a descobrir sabors autèntics...
  • fer més exercici, deixar l'ascensor, portar les bosses del super a la mà, caminar una mica més...


I tot això perquè m'he menjat un iogurt.



Comentaris

Sergi ha dit…
Sí, sé quin gust té un iogurt. Per això precisament hi poso sucre. Res és natural, és clar que no, però aquesta demanda teva es queda molt curta. Vols fer més exercici? No has de portar les bosses del súper, això és una modernor. És més, no vagis al súper, caça't el teu propi menjar.

El progrés és recomanable per moltes coses. Per altres no tant, però aquestes que esmentes no faran que els mals usos del progrés es redueixin. Els iogurts, pobrets, no en tenen la culpa. Ells són amargs per naturalesa. La meva dona se'ls pren sense sucre, també hi ha a qui agraden. Però jo no. Si prenc un iogurt, l'he d'edulcorar, si no no me'l menjo. I la sal al pollastre... home... tasta'l sense sal...
Relatus ha dit…
Avui dia d'exercici se'n fa molt (gimnasos, curses cronometrades, piscina...) però no es pot dir que sigui tornar a la naturalitat.
Pakiba ha dit…
Tot aixó per menjarse un iogur??, si que t'ha donat per pensari!!!,jo quant el menjo sol penso en deixar una miqueta per la prinseseta de casa,jaja.

Elfreelang ha dit…
be un iogurt ben filosòfic i reflexiu....
Laura T. Marcel ha dit…
Si d'un iogurt natural, encara que hi haguessis afegit una mica de sucre, n'has tret tot això, no vull ni pensar la verborrea que et pot desencadenar un tros de tarta Sacher!
Jo em menjo els iogurts sense sucre i també el cafè. Inclús em puc menjar el pollastre sense sal. I realment li trobes el veritable gust. Tot i que uns granets de sal el fan força agradable, però sense abusar-ne. Tot en la mesura justa.
Met ha dit…
Vas fer una bona reflexió, però no sé si al final hi vas posarla meitat de sucre o no.

De fet no hauríem de prendre sucre, de fet no hauríem ni de menjar cap iogurt ni lacti. Això de beure'ns un líquid per a cadells d'una altra espècie(i fer-ne formatges i postres) no ho fa cap altre animal al món. Només l'Homo Sàpiens que anem d'intel·ligent pel món.

Aquest post teu coincideix amb un replantejament global de l'alimentació que estem fent a casa.

No sóc vegetarià, ni vegà, ni m'etiqueto de cap manera... però sí que seleccionant millor el que em poso a la boca, de proximitat i si pot ser ecològic (si la butxaca ho permet) millor.

PD: Si faig una calçotada i de postres hi ha crema catalana, me la foto. Ara, cada dia no. ;-)