dimarts, 28 de gener de 2014

DESPRÉS DEL TERRATRÈMOL, Haruki Murakami


Després del terratrèmol és un llibre de contes d'Haruki Murakami que ha sortit publicat aquest any 2013. El títol no crec que sigui gaire encertat o, si més no, és una mica oportunista perquè no té res a veure amb el terratrèmol-tsunami que ha patit el Japó, com pensaries en veure'l i en saber que és una de les darreres publicacions d'aquest escriptor en llengua catalana, tot i que en Murakami el va escriure fa ja uns quants anys.

A part d'aquest petit incís del títol, els contes són extraordinaris. Són sis històries amb diferents personatges que enfronten la vida com millor poden o saben i per poder tirar endavant i encarar el futur amb més o menys fortuna.

En totes les històries, en un moment o un altre, surt la referència al terratrèmol que va devastar la ciutat i la regió de Kobe l'any 1995, com un esdeveniment que va marcar per sempre la vida dels personatges, tant els que el van viure directament o hi tenien familiars afectats, com els que no hi tenien ningú a Kobe i la ciutat els quedava lluny, però que no es van poder distanciar emocionalment de la tragèdia.

Un Murakami una mica diferent de llibres com Kafka a la platja o 1Q84, més humà, més intens, però que sempre sap reflectir d'una manera magistral la rica vida interior dels seus personatges.


divendres, 24 de gener de 2014

Un Salt al món: ELS MEUS ESCRIPTORS DE CAPÇALERA

Un Salt al món: ELS MEUS ESCRIPTORS DE CAPÇALERA: Aquesta tarda feia un repàs a la llista de llibres llegits en els darrers 6 anys perquè tenia curiositat de saber quins eren els meus escr...

dijous, 23 de gener de 2014

ELS MEUS ESCRIPTORS DE CAPÇALERA

Aquesta tarda feia un repàs a la llista de llibres llegits en els darrers 6 anys perquè tenia curiositat de saber quins eren els meus escriptors de capçalera i m'ha sorprès veure alguna inclusió a la llista i, sobretot, alguna absència d'autors que en el passat havien significat molt.


En el primer rànquing i encapçalant la llista, està Donna Leon. Tot i que m'agraden i em distreuen els seus llibres del comissari Brunetti, no és pot dir que sigui la meva escriptora preferida. Aquesta és potser una de les primeres sorpreses. En total he llegit 11 llibres seus.


En segon lloc està Paul Auster. D'aquest autor no puc dir que sigui cap sorpresa veure'l a la llista, però sí trobar-lo en el segon lloc i no en el primer. En total 7 llibres.


En tercer lloc, com no, la meva gran i estimadíssima amiga Dolors Garcia i Cornellà amb 6 llibres. També em pensava que serien moltes més lectures, hauré de posar remei! Els seus llibres són apassionants.


En quart lloc, i empatat amb 6 llibres, la descoberta més recent: Haruki Murakami. Cada llibre seu, un plaer pels sentits.


En cinquè lloc, Arturo Pérez-Reverte, un autor que vaig descobrir fa molts anys i que sempre em dóna bones estones d'aventures. Total 5 llibres.


En sisè lloc, i empatada amb 5 llibres amb l'Arturo Pérez-Reverte, està una nova escriptora, amiga i antiga professora meva del nivell C de català, la Núria Martí Constans


En setè lloc l'Eduardo Mendicutti amb 4 llibres. Un autor ideal per passar estones divertides, iròniques i àcides.


En vuitè lloc i també empatada amb 4 llibres, la gran dama del misteri i una autora per recórrer sempre que et ve de gust passar una bona estona, Agatha Christie.


El novè lloc l'ocupa un altre amic, en Salvador Macip, el rei del món, un excel·lent, sorprenent i variat escriptor. 3 lectures.

El desè lloc està empatat entre diversos autors dels quals també n'he llegit 3 llibres de cadascun. Són: Alessandro Baricco, Carlos Ruiz-Zafon, Francesc Miralles i Thomas Mann.


dilluns, 20 de gener de 2014

YAKISOBA


Definitivament no estic fet per a la gastronomia japonesa! Potser ho he intentat tres cops i totes les vegades he sortit mal parat.

Per això quan dissabte van proposar d'anar a sopar a un japonès no em va fer cap il·lusió, però vaig pensar que miraria bé la carta, estudiaria tots els ingredients i tiraria cap a plats únicament vegetals.

Tot i la determinació va ser impossible trobar un plat de vegetarià, així que vaig veure un que portava un nom semblant a Yakisoba, tot i que no era ben bé així, però s'hi assemblava: eren fideus amb llom i algunes verdures i res de peix ni algues. Bingo! Ja tenia plat per sopar sense problemes.

Però què va passar? Eh? Doncs que li van fotre unes virutes de bonítol fumat per sobre que, a més de moure's soles per l'efecte de l'escalfament del plat com si estiguessin vives, li donaven un gust fastigós. Per què??? Per què havien de fotre-li el peix a un plat de carn???? 


A partir d'aquí el sopar va anar de mal en pitjor. Del segon plat ja ni parlo, el vaig remenar i deixar sencer. 

A mi ja no m'hi pesquen més! Sé que és una qüestió de gustos personal meu, però no penso trepitjar mai més un restaurant japonès.


divendres, 10 de gener de 2014

LECTURES DEL 2013

Un any més penjo la llista dels llibres que he llegit durant aquest 2013. Com sempre la llista és d'allò més variada en autors i gèneres perquè escullo el que em ve bé llegir en cada moment i no sempre és l'autor preferit o la darrera novetat, a vegades és una novel·la desconeguda l'argument de la qual m'atrau encara que no conegui l'autor.

En fi, aquesta és la llista:

  1. Com llunes de Saturn. Mercè Saurina, 2013
  2. Deixa't portar pels somnis. Massimo Gramellini, 2012
  3. Després del terratrèmol. Haruki Murakami, 2013
  4. El carrer de les Camèlies. Mercè Rodoreda, 1966
  5. El cátaro imperfecto. Victor Amela, 2013
  6. El fantasma de la Mulleras. Una llegenda urbana del Veïnat de Salt. Jaume Prat i Quim Paredes, 2013
  7. El libro de los portales. Laura Gallego, 2013
  8. El llibre del riure i de l'oblit. Milan Kundera, 2013
  9. El maestro del Prado. Javier Sierra, 2013
  10. El noi que no tocava de peus a terra. John Boyne, 2013
  11. El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge. Haruki Murakami, 2013
  12. El tango de la guardia vieja. Arturo Pérez-Reverte, 2012
  13. El tiempo entre costuras. María Dueñas, 2009
  14. En la pell d'un mort. Xevi Sala, 2013
  15. En una sola persona. John Irving, 2013
  16. Estoy preparado. Khalí Alí, 2011
  17. Euro Malson. Algú s'ha cruspit la classe mitjana. Aleix Saló, 2013
  18. Història de la meva màquina d'escriure. Paul Auster, Sam Messer, 2002
  19. Ilíada. Homer, s. VIII aC / 2012
  20. Indiana Jones y el peligro en Delfos. Rob MacGregor, 2008
  21. Jugando con fuego. Khaló Alí, 2007
  22. Kafka a la platja. Haruki Murakami, 2011
  23. La bibliotecària d'Auschwitz. Antonio G. Iturbe, 2012
  24. La història immortal. Isak Dinesen, 2009
  25. La mort a Venècia. Thomas Mann, 2009
  26. La noche en que Frankenstein leyó el Quijote. Santiago Posteguillo, 2012
  27. Les joies del Paradís. Donna Leon, 2012
  28. Les vides dels animals. J.M. Coetzee, 2001
  29. Mae West y yo. Eduardo Mendicutti, 2013
  30. Misión olvido. María Dueñas, 2012
  31. Monsieur Ibrahim et les Fleurs du Coran. Éric-Emmanuel Schmitt, 2011
  32. Mr. Gwyn. Alessandro Baricco, 2012
  33. Nit de 1911. Maria Àngels Anglada, 1999
  34. Para leer al anochecer. Historias de fantasmas. Charles Dickens, 2009
  35. Poesía completa. Paul Auster, 2012
  36. Primeros casos de Poirot. Agatha Christie, 1974
  37. Sanctus. Los guardianes del sacramento. Simon Toyne, 2012
  38. Set dies al llac. Núria Martí Constans, 2012
  39. Simiocràcia. Alex Saló, 2012
  40. Sota les pedres. Dolors Garcia i Cornellà, 2012
  41. Una mala noche la tiene cualquiera. Eduardo Mendicutti, 1994
  42. Vida, obra i secrets d'Helena Mascort. Dolors Garcia i Cornellà, 2013
  43. Yo lo vi primero. Sebas Martín, 2013
  44. El pacifista. John Boyne, 2013

EL NOI QUE NO TOCAVA DE PEUS A TERRA, de John Boyne


Vaig sentir parlar d'aquest llibre, El noi que no tocava de peus a terra, en una entrevista que li van fer en un diari, no recordo quin, al seu autor, en John Boyne, autor de l'existosa El noi del pijama de ratlles. No havia llegit mai abans res d'ell, però a respostes d'una pregunta va dir que El noi que no tocava de peus a terra era una mena de metàfora de l'homosexualitat i això em va sorprendre. Com podia lligar la història d'un nen que vola amb l'homosexualitat? I encara més quan aquest és un tema que en la literatura infantil i juvenil s'ha tractat poquíssim.

L'odissea va venir quan el vaig buscar per les llibreries i era impossible trobar-lo en català, fins que vaig desistir i un dia, fa poc, el vaig trobar a la Biblioteca de Salt i el vaig poder prendre prestat.

No és un llibre que m'hagi entusiasmat, però sí agradat i ha sigut de lectura amena. D'entrada dir que moltes de les coses que li passen a aquest nen, en Barnaby Brocket, se m'han fet llargues i no li trobava el què, fins i tot pensava que eren sobreres i que amb unes quantes pàgines menys s'hauria pogut dir el mateix. 

El que sí que em va agradar va ser el missatge que dóna i la sensació que deixa al final: el nen és diferent perquè vola, però ell no sap per què ni com evitar-ho i comença un llarg peregrinatge involuntari per acabar adonant-se que ser diferent no és dolent i que cadascú ha de trobar el seu lloc en aquest món sent ell mateix. Imagino que d'aquí la comparació que va fer l'autor amb l'homosexualitat.

Potser de cara als adults aquest missatge ens sembla simple, però no hem d'oblidar que aquest és un llibre infantil i que està molt ben trobada la manera com es dóna, sense moralismes.

Sinopsi 

Els Brocket són uns perfectes avorrits i responsables i estan molt orgullosos de ser-ne. No poden deixar d’arrufar el nas davant tot el que sigui diferent. Però els Brocket no han tingut sort: des del moment que el seu fill Barnaby va arribar al món ha desafiat les lleis de la gravetat i sura per l’aire. Desesperat per fer contents als pares, en Barnaby s’escarrassa per tenir el peus ben posats a terra sense cap mena d’èxit!
Un dia fatídic, els Brocket decideixen que ja n’hi ha prou. Ells mai no havien demanat tenir un nen anormal i volador!
Aleshores, traït, sol i espantat, en Barnaby comença una aventura que el durà a fer un viatge fantàstic pel món.