Aquest cop no he arribat tard per descobrir Desig de xocolata, de la mataronina Care Santos. A ella sí que la vaig descobrir fa poc amb L'aire que respires, però un cop trobada no la deixaré escapar fàcilment.
Desig de xocolata no és una novel·la a l'ús, vull dir que són tres històries independents amb més o menys un principi i més o menys un final que l'únic nexe d'unió que tenen és la vertadera protagonista del llibre: una petita xocolatera de porcellana blanca sense cap ornamentació fabricada a Versalles.
Descobrim la xocolatera a l'actualitat en el moment que cau a terra i queda feta miques. La seva propietària és una reputada pastissera barcelonina, excel·lent professional que amaga un passat d'amors i rebel·lies que es reobren amb l'aparició d'un antic amic. Amb flash-backs anem recuperant la seva història, i al mateix temps, de com arriba la xocolatera a les seves mans.
La segona història ens situa a finals del segle XIX, principi del XX, on una noia orfe que serveix com a donzella en una casa bona de Barcelona robarà la xocolatera quan és acomiadada de la casa i va a parar a la casa d'un vell doctor que li transformarà completament la vida. A partir d'aquell moment la seva única obsessió, a més de servir el seu amo, serà la de tornar la xocolatera al seu propietari. Però els objectes, com les persones, no sempre volen anar on han d'anar.
La tercera història ens porta de Versalles a la Barcelona del segle XVIII quan una filla del rei francès es fa fabricar una fina xocolatera de porcellana blanca, sense cap ornamentació, que només pugui contenir tres xicres d'una especial xocolata que es fa portar de Barcelona. La noia envia a la ciutat comtal un noi de la cort versallesca amb la secreta missió de contactar amb el xocolater barceloní per comprar la màquina única que ha construït el xocolater per elaborar la millor xocolata del món. I com a prova de bona voluntat li vol regalar la xocolatera blanca. Però quan arriba a Barcelona el noi descobreix que el xocolater és mort i que qui realment fa la xocolata és la seva vídua.
Són tres històries que et captiven des del primer moment i que t'endinsen amb gran mestria en el món i en la època que retrata, l'ordenació de les quals és molt encertada pel fet de fer-ho del present al passat i veure com està la xocolatera al present i anar desentranyant poc a poc la seva vida d'objecte preuat.
L'única pega que li trobo al llibre és que són tres històries, vull dir que cada història dóna per una novel·la sencera i que sap greu que s'acabi perquè en voldries més, saber més d'aquestes persones que tenen a les seves mans el destí de la xocolatera. O és a l'inrevés, la xocolatera té el destí dels seus amos a la seva nansa?
Sinopsi
«–Serà un plaer fabricar-vos una xocolatera que honori aquest llinatge de dones que m’acabeu de dir. I que us faci feliç també a vós, si pot ser. De quin color us agradaria?
–Blanca. El blanc m'asserena.
–La voleu decorada?
–Millor sense ornaments.
–Ja veig que teniu les idees molt clares. Alguna cosa més? Pel que fa a la mida?
–Ni gran ni petita. Que hi càpiguen tres xicres, que són les que prenc cada tarda per berenar.
–Res més fàcil. Serà un plaer servir-vos».
–Blanca. El blanc m'asserena.
–La voleu decorada?
–Millor sense ornaments.
–Ja veig que teniu les idees molt clares. Alguna cosa més? Pel que fa a la mida?
–Ni gran ni petita. Que hi càpiguen tres xicres, que són les que prenc cada tarda per berenar.
–Res més fàcil. Serà un plaer servir-vos».
Un recorregut per la història d'aquest plaer exquisit des de la seva arribada a Europa fins a la
sofisticació dels nostres dies.
sofisticació dels nostres dies.
Comentaris