divendres, 14 de febrer de 2014

NOVA YORK


Vaig descobrir l'existència de la ciutat de Nova York quan era força petit. Imagino que deuria ser mirant una pel·lícula o la televisió, no ho recordo exactament, però sí el fet que em van captivar dues coses: els llums de les finestres als gratacels a la nit i els núvols de vapor sortint de les clavegueres dels carrers.


A partir de llavors, qualsevol cosa relacionada amb la ciutat dels gratacels em captivava, i fins i tot, vaig decidir que un dia hi viuria.


Però la vida és com és i mai hi vaig viure, ni tan sols, amb quaranta llargs anys, hi havia viatjat mai. Era com un destí mític, d'aquells on sempre vols anar, però mai hi fas el pas per complir el somni... Fins ara.


I tenia por, por que la ciutat somiada, la ciutat desitjada, la ciutat mítica no estigués a l'alçada del que sempre havia esperat. Va ser un temor infundat. Només d'aterrar a l'aeroport i veure la silueta llunyana dels gratacels vaig saber que no havia de patir per res.


I després, quan per fi vaig trepitjar els carrers,


entrar en les cafeteries,


botigues i museus, travessar ponts, navegar pel riu, pujar als gratacels, veure musicals, viatjar amb metro, passejar pel gran parc...


en vaig estar convençut: Nova York és tal i com sempre havia esperat que fos.


Nova York mai deixarà de ser la ciutat somiada.


8 comentaris:

Carme ha dit...

Això d'acomplir un somni amb els dis vessants d'arribar a realitzar-lo i que no et decebi és una cosa molt intensa... es viu al doble.

Jo també tenia un viatge desitjat i mític... i tampoc em va decebre. Ara m'hi has fet pensar. Islandia. Als 50 anys. :)

Me n'alegro per tu. Enhorabona.

Pakiba ha dit...

Enhorabona per haver fet realitat el somni i que els que faltan es compleixin també .

XeXu ha dit...

Nova York és una de les ciutats més retratades i ha sortit a tantes pel.lícules que ha esdevingut icònica. És difícil que decebi perquè tots ens imaginem com és. Jo me n'he fet sempre una mica d'idea mirant FRIENDS, i encara que no vulguis et fa certa gràcia. Jo no tinc gens de tirada per EUA, però si hagués de visitar algun lloc d'allà seria Nova York, és clar.

Elfreelang ha dit...

enhorabona per aconseguir el teu somni i encara més per haver acordat somni i realitat , que no et decebés i fos tal com l'havies imaginat és genial! el meu somni sempre ha estat Paris

Loreto Giralt Turón ha dit...

Me n'alegro que no et decepcionés

Gregori Samsa ha dit...

Comparteixo la fascinació per la ciutat cinematogràfica per excel·lència. I fins ara no m'ha estat possible anar-hi, cosa que no descarto fer en un futur, espero, no gaire llunyà. Mentre continuaré viatjant-hi de forma virtual a través, per exemple, d'aquest post.

see you

Montse ha dit...

i no tens ganes de tornar-hi? jo estava agafant l'avió de tornada i ja hi pensava... ai! (sospir)

pons007 ha dit...

De Nova York, a part de tot això, també m'ha fet gràcia que sempre surt vapor de les clavegueres, la fa molt misteriosa :P