dimecres, 18 de desembre de 2013

EL BORN


L'altre dia, després de molt de temps de voler-hi anar, vam visitar El Born de Barcelona.

El barri de la Ribera és molt especial per a mi, podria dir que sempre ha estat el meu segon barri de Barcelona, allà hi vaig passar moltes estones de la infantesa, i fins i tot, hi vaig viure una temporada per motius familiars. La meva àvia vivia en el carrer dels Canvis Vells, a tocar de Santa Maria del Mar i sempre he sentit que aquells carrers formaven més part de mi que el barri on vivia.

Com dic, aquells carrers formen part de la meva memòria més llunyana, recordo que, en els anys 70, eren bruts i pudents, però al mateix temps conservaven l'esperit de la vertadera i més antiga Barcelona. I el Born era un d'aquests espais pudents, i fins a cert punt, desaconsellable de visitar.


Ara, com vaig comprovar l'altre dia, no. Ara és un espai molt agradable i d'una força colpidora. No m'esperava el que vaig veure, o més que el que vaig veure, el que vaig sentir davant d'aquelles pedres. Em vaig emocionar. En aquelles cases, en aquells carrers va passar una part molt important de la història de Catalunya i van ser destruïdes per aplanar el terreny per a la construcció d'una gran ciutadella que, en lloc de defensar la ciutat, la controlava com una amenaça latent. És història, sí, però és història de la meva ciutat i dels meus avantpassats i no podia evitar de pensar que ells van trepitjar aquells carrers que van ser enterrats deliberadament, i amb mala fe, sota tones de terra. Tots aquests pensaments em van venir, més que al cap, directes al cor, i no vaig poder evitar que m'embargués una emoció intensa i un orgull de ser barceloní, de ser català.