dijous, 20 de juny de 2013

"El lladre de paraules" a la Setmana del Llibre en Català 2013


Del 6 al 15 de setembre serà la Setmana del Llibre en Català a l'avinguda de la Catedral de Barcelona i ja us puc avançar que, si no hi ha res en contra, el dia 13 o el 14 de setembre es presentarà al públic per primera vegada El lladre de paraules

T'ho perdràs? 

No!!!

Us deixo un enllaç de l'apartat de "Llibres en preparació" de l'Editorial del Pirata.

Per cert, que a la revista La Farga de Salt, el proper mes de juliol sortirà una ressenya del llibre.


El fantasma de la Mulleras. Una llegenda urbana del Veïnat de Salt.


El fantasma de la Mulleras. Una llegendaurbana del Veïnat de Salt és una novel·la breu de Jaume Prat i il·lustrada per Quim Paredes, editada per Curbet Edicions amb la col·laboració de la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Salt.

El fantasma de la Mulleras ens explica l'aventura que viu la Sandra una tarda de gener en sortir de l'escola amb l'encàrrec de fer un treball sobre la indústria tèxtil a Salt. La noia, però, poc que s'espera que per portar-lo a terme tindrà un guia d'excepció, un misteriós guia vingut del passat que l'endinsarà en els secrets d'aquesta indústria a través d'una visita a la fàbrica Mulleras del barri del Veïnat on veurà i viurà emocions tant intenses que trasbalsaran la seva vida per sempre.

És un llibre de lectura molt ràpida, amb unes belles i senzilles il·lustracions de Quim Paredes, que ens transporta a un món ja desaparegut, però que no ens queda lluny ni en l'espai ni en el temps i del qual en coneixem ben poc, o en coneixíem, perquè ara, gràcies a en Jaume Prat, podrem saber què era una metxera, una carda o una plegadora i d'una forma entretinguda.

El fantasma de la Mulleras és una història adreçada a nois i noies a partir de 9 anys, però que es pot gaudir sigui quina sigui la teva edat.

Qui ha dit que a Salt no tenim llegendes urbanes?

dimecres, 19 de juny de 2013

El cátaro imperfecto. Víctor M. Amela

 

Corre l'any 1306, estem a Vila-roja de Termenès i en Guillem Belibasta, fill gran dels Belibasta, es veu obligat a assassinar un pastor desllenguat per protegir la seva família: els Belibasta són heretges davant l'apostòlica, catòlica i romana església, pertanyen als bons homens, els homes de , els creients originaris, els càtars.

Però aquest assassinat per silenciar el pastor d'ovelles no els protegeix, al contrari, és perseguit i la família es veu desposeida dels seus béns, desmembrada, a la presó, i fins i tot, morta. A partir d'aquí Guillem Belibasta comença una fugida que el durà fins a Morella per fugir de la inquisició i d'un bisbe que vol ser Papa, però també una fugida d'ell mateix perquè, tot i ser un Perfecte dels càtars, el màxim representant de Déu a la terra, sap que és imperfecte, que hi ha preceptes que no pot complir, com el de no estimar cap dona.

Així comença aquest llibre de Víctor Amela que, segons ell, està totalment basada en fets i personatges reals, documentats en arxius i documents, com em va escriure el mateix autor en la dedicatòria que em va fer al llibre "una història autèntica". En aquest cas podríem dir allò d'aquella dita falsament italiana "se non è vero, è ben trovato". En tot cas, és una novel·la molt amena, que passa molt bé i que retrata fidelment una època, la del segle XIV als països catalans, i la lluita per la supervivència d'un grup de persones que només volien viure amb llibertat la seva religió, una variant del cristianisme, del vertader cristianisme, el predicat per Jesús, no el cristianisme dels capellans, bisbes, papes i inquisicions corruptes.

El cátaro imperfecto, de Víctor M. Amela, està editat per Ediciones B a Barcelona, l'abril de 2013

diumenge, 16 de juny de 2013

LA MORT A VENÈCIA. Thomas Mann


La mort a Venècia, de Thomas Mann, és d'aquells llibres que tenia pendents de llegir des de feia anys i que finalment he recuperat amb la versió catalana editada per Proa el passat 2009, tret de la Biblioteca.

A Mann el vaig conèixer arrel de la pel·lícula que va fer Lucchino Visconti precisament sobre aquesta novel·la i el vaig descobrir amb la lectura de Els Buddenbrook, un llibre que em va sorprendre molt gratament, ja que m'hi vaig apropar amb el recel de ser un autor de finals del XIX, principi del segle XX, amb l'aura al seu voltant de ser un Nobel.

Després va venir La muntanya màgica, també una novel·la esplèndida i finalment, em vaig decidir per aquesta, La mort a Venècia, que lluny de les denses 792 pàgines de l'anterior, aquesta només té 120, però no per ser més breu, és menys densa i mordaç.

La història és senzilla: un escriptor d'èxit una mica primmirat, arriba a Venècia de vacances per relaxar-se, prendre banys de mar i recuperar la tranquil·litat d'esperit. Però no aconseguirà la tan ansiada tranquil·litat per culpa dels veïns i companys d'hotel i, sobretot, per l'aparició d'un adolescent de 13 anys, polonès, per a qui se sent irremeiablement atret. Ell, un home ja gran, seriós i respectable, perd el cap per aquesta criatura, l'espia, la segueix allà on va i ansia el seu contacte tot i saber que no és correcte. Aquest desig el fan caure en el paroxisme i aquí és on entra la ploma sarcàstica i punyent de Mann per retratar-nos un home patètic.

Una excel·lent novel·la que va servir de base per la gran pel·lícula de Visconti que també val la pena revisionar.


EUROMALSON: Algú s'ha cruspit la classe mitjana


A mig camí entre la novel·la gràfica i l'assaig econòmic, Aleix Saló, ens regala de nou les seves reflexions sobre el país on ens ha tocat viure i la crisi actual, en aquest cas amb el llibre Euromalson: algú s'ha cruspit la classe mitjana. Editat per Random House Mondadori aquest 2013 i que teniu en diverses edicions, paper i digital.

Amb la seu peculiar punt de vista ningú no se n'escapa de les seves crítiques mordaces. Perquè les coses no venen de fa quatre anys, ni són únicament patrimoni d'un país. Tot va començar en temps llunyans, en un continent que, fins i tot quan era jove, ja era vell: Europa.

Un llibre que es llegeix ràpidament, però que fa reflexionar llargament.


dijous, 13 de juny de 2013

A Madrid per feina

Stand d'Odisea editorial.

Aquest cap de setmana he estat a Madrid. Això no seria res ni cap novetat si no fos pel que he anat a fer: a signar llibres de El mundo en una botella a la Feria del Libro.

Si ve les vendes no han estat astronòmiques, ha estat una experiència molt positiva i divertida. Res a veure amb les fires i salons que fem per aquí. No vull dir que sigui ni millor ni pitjor, sinó diferent. Però una cosa sí que vaig trobar: que tot els ho agrada fer "a lo grande".

A part de tot, em va fer molta il·lusió veure escriptors que admiro i d'altres que llegeixo, entre aquests hi havia la Donna Leon (em va agradar comprovar que està ben eixerida i en plenes facultats i que tindrem Brunetti per anys, si no se'n cansa), en Javier Sierra, que tenia una llarguíssima cua esperant per signar i no em vaig poder ni acostar, o en Victor Amela, de qui vaig comprar i em va dedicar el seu darrer llibre.