dilluns, 27 de maig de 2013

PARANORMAL ACTIVITIES: El quadre


Enceto una nova secció en el blog (que durarà el que durarà) nomenada Paranormal Activities en la que explicaré alguns fets que he viscut i que tenen estranya o difícil explicació, si més no per a mi. I en tinc alguns quants.

El que vull explicar avui va passar fa alguns anys quan visitava el museu Thyssen-Bornemisza de Madrid.

Ja feia estona que era al museu. Havia començat per veure una exposició temporal sobre Paul Klee que m'havia entusiasmat especialment. Havia comprat l'entrada conjunta per l'exposició i per la resta de la col·lecció, així que després d'en Klee, vaig endinsar-me en el museu.

La col·lecció és molt bona i té obres excel·lents. Al final d'una sala, després de girar un plafó, vaig veure un quadre que em va cridar l'atenció. No sabria dir per què, però em vaig quedar clavat davant seu una estona. La pintura en qüestió era Jove cavaller en un paisatge de Vittore Carpaccio (1510).

En aquell moment jo no sabia absolutament res d'aquesta pintura renaixentista més enllà de la petita explicació situada en un petit rètol al seu costat, però no podia apartar la vista del quadre. Hi havia alguna cosa estranya, alguna cosa que em fascinava i no sabia què era ni explicar el per què d'aquesta fascinació, d'aquest embadaliment que em va agafar. La pintura era plena de detalls, de simbolisme, no hi havia res que estigués pintat per caprici o decoració, tot tenia el seu significat. D'això sí que me n'adonava, d'alguna cosa havien de servir les assignatures en història de l'art que havia fet durant la carrera.

El que va passar a continuació va anar més enllà de la simple observació de la pintura. No sé quan de temps portava mirant el quadre quan, de sobte, em vaig trobar en una habitació fosca, il·luminada dèbilment per unes espelmes. Davant meu, en un cavallet, hi havia el quadre del jove cavaller a mig fer i jo l'observava, però no amb els meus ulls, sinó amb els ulls de l'artista. M'havia traslladat al moment en que es pintava el quadre, havia viatjat en l'espai i en el temps!

Em vaig espantar tant que vaig tornar a la realitat de cop. Tornava a ser el museu i la gent continuava envoltant-me. No semblava que hagués passat res ni que ningú s'hagués adonat de res, però jo era ben conscient d'haver viscut una experiència molt, molt estranya, potser paranormal. I sé que si no m'hagués espantat tant, hauria durat més i hauria tingut l'oportunitat de veure alguna cosa més d'aquell altre món.





divendres, 17 de maig de 2013

17 de maig Dia Internacional contra l'Homofòbia

 
 
Avui és 17 de maig i és el Dia Internacional contra la Homofòbia i la Transfòbia, en anglès les sigles són IDAHO (International Day Against Homophobia).


Aquest dia coincideix amb el dia que la OMS va eliminar l'homosexualitat de les malalties mentals. Això va ser l'any 1990, és a dir, només fa 23 anys que l'homosexualitat no es considera una malaltia. 


És molt poc temps, encara queda molt camí per recórrer i més si es té en compte que al voltant de 80 països l'homosexualitat està criminalitzada i condemnada a penes de presó, i fins i tot a la pena de mort a països com Afganistà, Mauritània, Nigeria, Pakistà, Arabia Saudí, Emirats Àrabs i Iemen.


dilluns, 13 de maig de 2013

EL LLADRE DE PARAULES

El lladre de paraules

Encara no ha sortit a la venda, però l'editorial ja m'ha passat la portada del que serà el meu nou llibre: la nova aventura de l'entranyable Regor després de les peripècies que va viure per recuperar el seu aniversari a L'aniversari robat.

Ho tens tot a punt per sobreviure a l'atac a la ciutat? 

Descobriràs els nous amics d'en Regor, la Bruna i l'Abdoulaye.

Coneixeràs els poders de l'Aneeb, la germana petita d'en Regor.

Sabràs quin és el secret que amaga la Nica, la mare de l'Aneeb i en Regor.

Aventures, un dolent molt dolent i moltes més coses per gaudir d'una apassionant lectura.


dijous, 9 de maig de 2013

LA SET DE LA COLOMA

Foto Google
Havia volat una llarga estona i estava cansada, de fet molt cansada, amb un cansament més espiritual que físic.

En un racó d'un carrer hi havia un bassal que havia deixat la pluja la nit anterior i es va sentir molt atreta per l'aigua encara clara i neta. Es va aturar i es va acostar a poc a poc fins a la vora. Li feien mal tots els seus petits ossos, fins i tot les plomes les notava pesades. 

Va mirar al seu voltant amb desconfiança, tot estava molt tranquil i es va abocar a l'aigua. Era fresca i bona i ella estava realment assedegada i va beure amb ganes sense adonar-se del noi que passava pel seu costat i la  mirava fixament sentint una tendresa inesperada cap aquell animaló amb aspecte indefens que bevia aigua d'un bassal aliè al que succeïa vora seu.


divendres, 3 de maig de 2013

PERSONATGE



Sóc un personatge.
Només existeixo perquè algú - tú - em crea en llegir-me.


dijous, 2 de maig de 2013

TEMPS ERA TEMPS

Tunisia, un any indeterminat del segle XX

Em considero i em sento jove, però sé que ja no ho sóc (no tant). I em fa ràbia perquè no voldria deixar de ser-ho mai. No obstant, quan miro enrere i veig tot el que he viscut, ja no em sento tan malament per haver deixat de ser jove, tot i que, de fet no deixaré de sentir-m'hi mai, encara que el meu cos vagi cap a la decrepitud, però la ment no.