divendres, 30 de novembre de 2012

dimecres, 28 de novembre de 2012

Dietari 104: M. Baring


La cita d'avui dimecres 28 de novembre és de Maurice Baring (1874-1945):

És tan fàcil parlar de les nostres intimitats a un desconegut i és tan difícil parlar-ne a un amic!

dimarts, 27 de novembre de 2012

Un nou llibre: El lladre de paraules

Manuscrit de "El lladre de paraules" amb correccions

Ara ja sí que es pot dir que El lladre de paraules, la segona aventura d'en Regor Oliuga, el protagonista de L'aniversari robat, tira endavant.

Trobaràs tota la informació al blog: Les paraules imaginades

dijous, 22 de novembre de 2012

El increible caso de Barnaby Brocket

S'acaba de publicar la nova novel·la de John Boyne, l'autor, entre d'altres, del Noi del pijama de ratlles.

Llegeix l'entrevista que li van fer a La Vanguardia sobre aquest llibre.


Sóc un indecís


Sí, ho cofesso: sóc un indecís. Formo part d'aquells milers de catalans que encara no té clar que votarà aquest diumenge. Si més no, el que sí que tinc clar és a qui no votaré:

- cap partit intolerant que no sap què vol dir el respecte per les altres cultures, pels altres pobles, per la diferència.
- cap partit que fa bandera de l'enfrontament gratuït, de la mentida i la desqualificació
- cap partit que cregui que no pensar com ell significa anar contra ell
- cap partit que em faci sentir perseguit per formar part d'una terra, la meva terra, el meu país, Catalunya.
- cap partit que visqui d'esquena a la realitat, d'esquena a la gent del carrer
- ...

No. Encara no sé qui votaré. Tinc un parell de paperetes posades al sobre perquè el que sí sé és que aquest cop cal anar a votar, ens hi juguem molt, moltíssim. Ens juguem no només el nostre futur com a país, sinó com a persones i com a catalans.

Serà una jornada de reflexió de pensar-hi molt, de prendre decisions i desprendre-les, però al menys, per fi, s'haurà acabat aquesta llarguíssima campanya electoral, la més bruta i manipulada de tota la història de la democràcia, començant per les notícies falses, les denúncies, les falsedats i les mentides i acabant pel frau electoral en els consulats que ha provocat que molts catalans no puguin votar o s'hagin hagut de pagar bitllets d'avió per venir a Catalunya a exercir el seu dret democràtic.

dilluns, 19 de novembre de 2012

Dietari 103: Giovanni Papini


Hi ha gent que no és curiosa, però no ho és per virtut, sinó per apatia, per deixadesa.

G. Papini

84 Charing Cross Road


Surt en edició de butxaca i en català "84 Charing Cross Road" de l'escriptora Helene Hanff (Philadelphia, 1918 - New York, 1997), el llibre que la va catapultar a la fama.

A "84 Charing Cross Road", Hanff, és el resultat de la relació epistolar que va tenir amb Frank Doel, un llibreter de vell que treballava en una llibreria situada al número 84 del carrer Charing Cross de Londres, amb qui compartia la seva passió pels llibres.

Les cartes escrites durant gairebé 20 anys, de gran bellesa i emoció, ens ajuden a veure com era l'Helene i en Frank, quin era el seu punt de vista de la literatura, però també del món i del que els va tocar viure.

Un llibre curt (110 pàgines) fantàstic per tots els amants de la literatura i dels llibres.

dissabte, 17 de novembre de 2012

FIN de David Monteagudo


Fin, de David Monteagudo. Editorial Acantilado.2011

Fin em va semblar una novel·la d'allò més absurda. Bé, no sé si aquesta és la paraula exacte, però no em va convèncer gens ni mica, tot i que està molt ben escrita. 

Conforme la llegia, esperava que l'autor m'anés aclarint alguna cosa, encara que fos en compte gotes i de manera indirecte, però no és així, de fet tens la sensació de no saber cap on et dirigeix i que, potser, ell tampoc ho sabia.

És una novel·la que la pots agafar per dos vessants: l'apocalíptic o el psicològic. Els diferents personatges són complexos, amb vides intenses i tots ells amaguen un secret del passat, el mateix. Precisament això és el que et fa dubtar en si el que passa al seu voltant és real o només provocat per ells mateixos. I aquesta sensació no te la treus al llarg de totes les pàgines, fins al final en que queda aclarit, però no perquè t'ho expliquin, sinó per omissió.

La reacció dels personatges, força reals i realistes davant del que els passa, i les relacions d'amor-odi entre ells, és el millor de la novel·la, més que el que passa en si que, ja dic, pot semblar del tot absurd o, fins i tot, superflu.

divendres, 16 de novembre de 2012

Maleït karma, de David Safier


Maleït karma (Mieses Karma, 2010) de David Safier (Bremen, 1966) és un llibre que al principi, al menys a mi, em va costar d'entrar-hi. La història d'aquesta presentadora de televisió que mor aixafada per un lavabo que cau d'una estació espacial russa, em va semblar d'allò més surrealista i absurda. No obstant vaig donar-li una oportunitat i vaig passar de les primeres pàgines (en part perquè jo estava de viatge i no portava cap més llibre), i poc a poc la història, que no deixa de ser surrealista en cap moment, et va atrapant amb el seu punt de vista de la realitat i de la nostra vida quotidiana.

En definitiva és un llibre que passa bé, ràpid de llegir, per estones divertit i d'altres surrealistes fins l'extrem.

Text de la contraportada:

"La presentadora de televisió Kim Lange està en el millor moment de la seva carrera quan pateix un accident i mor aixafada pel lavabo d’una estació espacial russa. És aleshores que Kim s’assabenta que ha acumulat mal karma al llarg de tota la seva existència: ha enganyat el marit, ha menystingut la filla i ha amargat la vida a tots els que l’envoltaven. Aviat descobrirà quin és el seu càstig: és en un forat a terra, té dues antenes i sis potes... és una formiga! Kim no té ganes d’anar arrossegant molles de pastís després d’haver eludit els hidrats de carboni durant tota la seva vida. A més a més, no pot permetre que el seu marit es consoli amb una altra. Només li queda una sortida: acumular bon karma per ascendir en l’escala de la reencarnació i tornar a ser humana. Però el camí per deixar de ser un insecte i convertir-se en bíped és dur i ple d’entrebancs.
Aplaudida arreu del món, Maleït karma és una història divertidíssima i hilarant, que ha col·locat David Safier en el punt de mira de l’escena literària europea, una faula entranyable que, entre riallades, ens ajuda a reflexionar sobre les prioritats de la nostra vida."

dilluns, 12 de novembre de 2012

Nous blogs


He creat un nou blog. No tenia prou amb aquest Un Salt al món (que per cert, tinc bastant descuidat) i amb Un Salt al cinema, que ara he creat Les paraules imaginades.

De fet no és ben bé un blog 100% nou perquè deriva de la fusió de dos blogs anteriors: L'aniversari robat i Selva de tenebres. Eren dos blogs, un per cada llibre, que tot sovint compartien entrades. Aquests blogs també els tenia ben abandonats i ara he decidit de fusionar-los per crear aquest Les paraules imaginades en el que tindrà cabuda tot allò referent als meus llibres de caire juvenil.

A Les paraules imaginades trobareu noticies, secrets i fragments dels dos llibres publicats: L'aniversari robat i Selva de tenebres, però també sobre la novel·la de propera aparició (prevista per Sant Jordi) que porta per títol (o portava abans d'estrenar-se una pel·lícula amb el mateix títol) El lladre de paraules.

També, però, aniré penjant comentaris sobre el nou projecte que tinc a mans: la tercera aventura d'en Regor i que portarà per nom Els canals de la por i que ja avanço en primícia i exclusiva que l'acció tindrà lloc a Venècia.

Properament, per si no en tinc prou encara, tinc la intenció de fer un nou blog per a les meves novel·les per adults. Però aquest encara trigarà unes setmanes.