dimecres, 26 de setembre de 2012

Només volia dir...


Sí, gràcies a tots els que passeu de tant en tant per aquesta finestra oberta al món des d'un poble de la comarca del gironès anomenat Salt. Un poble que té poc de poble i molt de ciutat, un poble on viure és fàcil i a la vegada molt complicat, però on sempre hi ha coses per descobrir i per compartir.

Gràcies als que sou fidels visitants, encara que jo no passi gaire per casa vostra, que sé (les estadístiques de Sant Google així ho confirmen) que sou molts diàriament.

Gràcies als que sou fidels comentaristes de les, cada cop més espaiades, entrades d'aquest blog. M'emociona molt veure-us sempre tan puntuals just quan fa poca estona que he penjat l'entrada. És increïble! I encara que no contesti sempre els comentaris, els llegeixo i de vegades em feu pensar, d'altres riure, d'altres emocionar-me... però mai em deixeu indiferent.

Avui només volia dir-vos a tots vosaltres: GRÀCIES!


dijous, 20 de setembre de 2012

L'estil o el look

Tots tenim un estil a l'hora de vestir que pot ser més o menys personal i més o menys classificable dins d'un estil més genèric. Això està clar. Però aquest estil o look, que ens ha de resultar còmode de dur, també ha de ser, a més, l'adequat per a nosaltres.

El problema ve quan no saps si el teu estil és el que et queda bé o no, per molt còmode que et sentis amb ell (i no parlo de la comoditat de la roba, si no de la comoditat de portar un look o un altre).

A la meva edat, sé que tinc un estil bastant definit encara que no en sigui conscient. Ho sé pels comentaris dels amics o companys de feina quan els ensenyo alguna peça de roba que he comprat i em diuen "és ben bé del teu estil". És llavors quan penses "ostres, tinc un estil i jo sense saber-ho". Però tornem-hi, quin és i és l'adequat?

Darrerament no estic convençut i vaig una mica a la recerca d'un estil que m'hi identifiqui més i amb el que em vegi bé. He consultat moltes webs de botigues i més o menys ja el tinc localitzat: és el que els experts anomenen "casual" o "urbà". M'agrada, però és més complicat del que sembla perfeccionar o millorar el teu look. De vegades no és tan com vas vestit com saber posar-te correctament un complement que dóna un gir de 180º a la roba que portes.

Tota una tècnica!

(Post una mica superficial de canvi d'armari)


dimarts, 4 de setembre de 2012

"Amics" de facebook


És ben curiós això del facebook, si més no l'actitud de la gent. 

M'he trobat casos en que algú amb qui  gairebé no hi tinc relació, quan em veuen pel carrer, em saluden com si fóssim íntims i em comenten tal o qual cosa de la meva vida, llavors em quedo sorprès i la pregunta típica és "Com ho saps això?" i la resposta encara més típica és "Ho he vist al teu facebook". I penso: "doncs perquè mai em fas cap comentari no em dius res pel facebook i esperes a dir-m'ho quan ens trobem un cop l'any pel carrer?".

En sóc conscient de la publicitat al facebook, per això només poso i penjo les fotos que jo vull que se sàpiga o es vegin. Res més. Intento tenir un marge de control i guardar parcel·les per la meva més estricta intimitat.

D'altra banda en sóc conscient que tinc la culpa que algunes persones amb qui no tinc gaire relació o cap, sàpiguen coses de la meva vida perquè les tinc com "amics".

En aquesta llarga relació d'"amistats" feisbuqueres (301 persones) hi ha familiars, amics de debó (comptats amb els dits de la mà), amics que ho havien estat i han estat recuperats, coneguts, saludats (com deia en Pla) i "amics" del feisbuc. Són aquestes darreres categories les que em sorprenen més. Algunes perquè han passat d'amics feisbuqueros a amics o, si més no, coneguts de veritat. I perquè alguns saludats volen passar a coneguts, però sense fer l'esforç de cultivar la relació. També hi ha hagut el cas de saludats que han desaparegut per un motiu o un altre, però aquests no em preocupen el més mínim. I en altres ocasions es recuperen antigues amistats o amors que s'havien perdut pel temps i que d'aquesta manera se segueix més o menys en contacte i sempre fa il·lusió.

En fi, que les relacions "d'amistat" del facebook són, per si mateixes, tot un món complex i diferent de les del "món real". Ni millor ni pitjor, com deia en Soler, però sempre sorprenent.