diumenge, 20 de maig de 2012

A long time ago in a galaxy far, far away...

Cartell original de la 1ª pel·lícula que penja de la meva habitació

Sí, ho sé, tinc un punt de friky, però no ho puc evitar, Star Wars és la meva pel·lícula. Sobretot la primera, subtitulada, posteriorment com A new hope, i en part, també, la segona, L'imperi contraataca, per l'atmosfera opressiva i el gran final que té.

Doncs bé, fa 35 anys que es va estrenar el primer film, una aposta arriscada que ha estat la més rendible de la història del cinema. I sí, fa 35 anys, jo vaig anar a veure-la en un cinema de Barcelona, el nom del qual no recordo, però sí recordo que estava al Paral·lel i que, a la façana, lluïa espectacular el cartell de la pel·lícula amb el retrat dels protagonistes i les naus i les estrelles. Només de mirar aquell cartell enorme en la façana vermella, ja et traslladaves automàticament en un món de màgia i aventura. Un món que, 35 anys després, encara em causa fascinació cada cop que m'endinso en ell i que ha estat per mi l'inspirador de contes i relats i, fins i tot podria dir que va ser el causant que em dediqui a escriure (i també, com no, que sigui un malalt de cinema), perquè em representa una mica la recerca d'aquelles sensacions que vaig tenir, de nen, assegut a la butaca del cinema, però amb el cap dins de l'una galàxia molt, molt llunyana...

Actualització: què gran és Internet! Navegant he trobat que el cinema es deia Nuevo Cinerama.

diumenge, 6 de maig de 2012

Les coses que sé

Biblioteca de l'Abadia de Montserrat
El meu anterior post ha estat àmpliament comentat, sobretot a mi directament, i és que molta gent s'hi ha sentit identificada amb les meves paraules. 

Com deia, potser no sóc bo en res de tot el que m'agrada fer, però ho faig per això: perquè m'agrada i m'ho passo bé, independentment del resultat. Si, a més, les coses que faig públiques, a la gent li agraden, doncs millor que millor.

Certament sí que hi ha coses o temes que m'apassionen i domino una mica més i, en aquests, potser no sóc tan dolent o, si més no, em defenso força bé. Vaig dir que hi havia dues coses que feia bé: llegir i mirar cinema. Això, en certa manera, comporta que pugui tenir una bona conversa sobre llibres, escriptors, cinema i actors o directors.

També el tema de l'escriptura desperta en mi una certa motivació i quan em deixen, puc xerrar pels colzes sobre el fet d'escriure, com escriure, que m'inspira, quins temes m'agraden més, etc.

Hi ha algun altre tema que també desperta el meu interès, però ara tampoc és qüestió de fer una llista...

Només cal rebuscar una mica en el nostre interior per trobar allò que ens fa diferents i únics com a persones. Per això, en l'anterior post, parlava del "nen, tu vals molt", anava en aquest sentit i, potser, no cal dir-t'ho mirant-te al mirall, sinó interioritzar-ho.

divendres, 4 de maig de 2012

Les coses que no sé

Josep Maria Ainaud de Lasarte

Admiro aquella gent que sap molt d'un tema. Aquells que dominen tant la seva feina o allò pel que han estudiat o el que els apassiona, que són capaços de parlar-ne amb fonament i passió, durant tot el temps que calgui.

Em quedo meravellat. Jo no puc. No domino cap tema, no sé molt de res i sí molt poc de tot. Tampoc hi ha res que m'apassioni fins a l'extrem de dedicar-hi la vida.

M'agrada la música i toco el piano, però sóc un pèssim intèrpret. M'agrada dibuixar i pintar aquarel·la, però no sé aplicar-hi el color i els dibuixos semblen fets per un nen. M'agrada escriure, però sóc incapaç de creure que ho faig bé. M'agrada la història i investigar fets del passat en les fonts primigènies, però no trobo res d'interessant o inèdit. M'agrada la meva feina, però, després del que ha passat, he descobert que no sé fer una part important d'ella...

A vegades tinc la sensació que sóc un frau... Llavors em miro al mirall i em dic, com la Carmen Maura dels 80, "nen, tu vals molt" i em sento ridícul parlant al meu reflex. Tanco pàgina i continuo tocant el piano, dibuixant i pintant, escrivint, treballant i fent investigació històrica... encara que sigui de forma mediocre. I em consolo pensant que hi ha dues coses que faig bé: llegir i mirar cinema... encara que en aquestes dues facetes jo no poso res de creativitat per part meva.