dimarts, 24 d’abril de 2012

dilluns, 23 d’abril de 2012

Hipnofòbia

Així és com es queda un després de llegir Hipnofòbia

S'ha parlat molt d'aquest llibre que va merèixer el primer Premi Carlemany per al foment de la lectura, per tant d'ell jo només diré tres paraules:

Inquietant, intrigant, imprescindible

En Salvador Macip ens submergeix en un món en què res és el que sembla, en que no se sap qui són els bons i qui els dolents perquè no hi ha bons ni dolents, en que la realitat es difumina fins a desaparèixer i ens porta cap a un final sorprenent.

Un llibre que no et deixarà dormir tranquil mai més.

Hipnofòbia, de Salvador Macip, està publicat per Proa (març, 2012). Text de la contraportada:

Per què dormim? És veritat que el cervell necessita descansar, o és una manera d’ocultar el seu veritable potencial? En un búnquer secret de l’exèrcit americà, el doctor Metcalf ha trobat la manera d’accedir al Poder, la força secreta de la ment, i té una idea molt clara de com l’ha de fer servir. El general Sandcliff és l’únic que pot evitar que el doctor s’infiltri en els nostres somnis i acabi controlant la humanitat. Podrà aturar l’home més perillós del món? Insomnes, aviat sabrem on està disposat a arribar per aconseguir-ho.

Hipnofòbia és una història d’intriga amb tocs fantàstics, que utilitza una estructura inspirada en les sèries de televisió i pren com a referents l’horror gòtic de Lovecraft i Poe, els còmics dels X-Men, Shakespeare o les pel·lícules de Brian de Palma.


Hipnofòbia

Així és com es queda un després de llegir Hipnofòbia

S'ha parlat molt d'aquest llibre que va merèixer el primer Premi Carlemany per al foment de la lectura, per tant d'ell jo només diré tres paraules:

Inquietant, intrigant, imprescindible

En Salvador Macip ens submergeix en un món en què res és el que sembla, en que no se sap qui són els bons i qui els dolents perquè no hi ha bons ni dolents, en que la realitat es difumina fins a desaparèixer i ens porta cap a un final sorprenent.

Un llibre que no et deixarà dormir tranquil mai més.

Hipnofòbia, de Salvador Macip, està publicat per Proa (març, 2012). Text de la contraportada:

Per què dormim? És veritat que el cervell necessita descansar, o és una manera d’ocultar el seu veritable potencial? En un búnquer secret de l’exèrcit americà, el doctor Metcalf ha trobat la manera d’accedir al Poder, la força secreta de la ment, i té una idea molt clara de com l’ha de fer servir. El general Sandcliff és l’únic que pot evitar que el doctor s’infiltri en els nostres somnis i acabi controlant la humanitat. Podrà aturar l’home més perillós del món? Insomnes, aviat sabrem on està disposat a arribar per aconseguir-ho.

Hipnofòbia és una història d’intriga amb tocs fantàstics, que utilitza una estructura inspirada en les sèries de televisió i pren com a referents l’horror gòtic de Lovecraft i Poe, els còmics dels X-Men, Shakespeare o les pel·lícules de Brian de Palma.


dissabte, 14 d’abril de 2012

Titànic

Titanic. Photo by Wikimedia Commons

La nit del 14 al 15 d'abril de 1912 s'enfonsava el vaixell més famòs de tot els temps. El Titànic, però, no ha estat l'únic vaixell en la història de la navegació marítima que s'ha enfonsat causant nombrosos morts, però sí que ha estat el més cinematogràfic. Si fem una recerca a IMDb per títol "Titànic" ens surten més de 120 pel·lícules que hi fan referència i més de 65 episodis de televisió incloent-hi documentals. 

Les més antigues d'aquestes pel·lícules són del mateix any 1912: Saved from the Titanic i In Nacht und Eis.

Trobem films a totes les èpoques, a tots els països, de tots els estils, gèneres i gustos fins arribar a la més famosa de totes elles i la pel·lícula més taquillera de tots els temps. Titanic (1997), restaurada i adaptada al 3D aquest mateix 2012.

Algunes de les pel·lícules són:

La última nit del Titànic (A night to remember, 1958)amb Kenneth More, Ronald Allen i Robert Ayres
Titanic (1943) (Alemanya)
Titanic (1915) (Itàlia)
Rescaten el Titanic (Raise the Titanic, 1980)
Titanic II (2010) (USA)
La cambrera del Titànic (La femme de chambre du Titanic, 1997) de Bigas Luna amb Olivier Martinez i Aitana Sánchez-Gijón
S.O.S. Titànic (1979) (Regne Unit)
Die katastrophe der Titanic (1912) (Alemanya)
L'enfonsament del Titànic (1994) d'Antonio Chavarrías, amb Sergi Mateu, Laura Accati i Àlex Casanovas
El hundimiento del Titanic (Titanic, 1953) amb Clifton Webb, Barbara Stanwyck i Robert Wagner
Titanic (2012) Serie tv
Misterios del Titanic (Ghosts of the Abyss, 2003) documental de James Cameron
Los secretos del Titanic (National Geographic Video: Secrets of the Titanic, 1986) documental de National Geographic


dimecres, 11 d’abril de 2012

I'm tired

Barcelona, parc de l'Escorxador. Photo by Deric

Estic cansat. A vegades em sento cansat de moltes coses, de tot i de res, tot i que el meu estat d'ànim actual té una causalitat ben concreta i enfocada per un aspecte clar de la meva vida.

Des que van traslladar el meu lloc laboral a una nau abandonada en mig del no res, lluny de tot i de tothom, que trobo a faltar moltes coses (algunes, però, gens ni mica). Si bé he guanyat en tranquil·litat, en poder fer la meva feina sense angoixes, sense tenir els caps a sobre en tot moment, el meu costat urbanita troba a faltar l'estrès d'una ciutat, el contacte humà, l'ambient d'oficina, el transport públic, els carrers atapeïts de gent apressada amunt i avall en un dia laboral, els bars d'esmorzars a preu fix, les anècdotes... que passi alguna cosa interessant durant el dia. I és que, vulgui o no, el fet d'haver nascut i viscut durant 24 anys en una gran ciutat, i haver treballat en una gran oficina al costat del passeig de Gràcia, tiren molt i, en certa manera, es troben a faltar. 

Per això, de tant en tant necessito injectar-me una dosi urbanita directament en vena i m'apunto a diferents tallers i jornades relacionades amb la meva feina que tenen lloc a Barcelona. Per la setmana vinent m'espera una xeringa plena d'essència de ciutat.