dimarts, 4 de setembre de 2012

"Amics" de facebook


És ben curiós això del facebook, si més no l'actitud de la gent. 

M'he trobat casos en que algú amb qui  gairebé no hi tinc relació, quan em veuen pel carrer, em saluden com si fóssim íntims i em comenten tal o qual cosa de la meva vida, llavors em quedo sorprès i la pregunta típica és "Com ho saps això?" i la resposta encara més típica és "Ho he vist al teu facebook". I penso: "doncs perquè mai em fas cap comentari no em dius res pel facebook i esperes a dir-m'ho quan ens trobem un cop l'any pel carrer?".

En sóc conscient de la publicitat al facebook, per això només poso i penjo les fotos que jo vull que se sàpiga o es vegin. Res més. Intento tenir un marge de control i guardar parcel·les per la meva més estricta intimitat.

D'altra banda en sóc conscient que tinc la culpa que algunes persones amb qui no tinc gaire relació o cap, sàpiguen coses de la meva vida perquè les tinc com "amics".

En aquesta llarga relació d'"amistats" feisbuqueres (301 persones) hi ha familiars, amics de debó (comptats amb els dits de la mà), amics que ho havien estat i han estat recuperats, coneguts, saludats (com deia en Pla) i "amics" del feisbuc. Són aquestes darreres categories les que em sorprenen més. Algunes perquè han passat d'amics feisbuqueros a amics o, si més no, coneguts de veritat. I perquè alguns saludats volen passar a coneguts, però sense fer l'esforç de cultivar la relació. També hi ha hagut el cas de saludats que han desaparegut per un motiu o un altre, però aquests no em preocupen el més mínim. I en altres ocasions es recuperen antigues amistats o amors que s'havien perdut pel temps i que d'aquesta manera se segueix més o menys en contacte i sempre fa il·lusió.

En fi, que les relacions "d'amistat" del facebook són, per si mateixes, tot un món complex i diferent de les del "món real". Ni millor ni pitjor, com deia en Soler, però sempre sorprenent.

17 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

És un concepte diferent d'"amistat", sens dubte, però jo sento com si conegués molta de la gent que tinc al facebook o segueix als blogs...

docus ha dit...

És ben curiós això que dius, Deric. Però encara es pot complicar una mica més!

M'explico. No em tens amb aquest perfil de gmail al facebook, però en canvi fa anys que et segueixo al blog i al facebook amb un altre perfil.

No som amics ni tant sols saludats. Però ens vam veure (jo et vaig reconèixer) l'any passat al Parc Científic de la UdG, a una cafeteria, quan vas saludar a una amiga empordanesa, baixeta, que havia treballat amb tu i que en aquell moment treballava amb mi.

No et vull fer ballar el cap. Només... fer-me una mica de publicitat d'un blog nou que té a veure amb la teva professió (una d'elles almenys) i que espero que t'agradi.

I afegir una nova categoria en aquestes relacions: els virtuals desconeguts+coneguts!

:)

Si em vols visitar, m'agradarà rebre la teva opinió.

http://docuque.blogspot.com.es/

Pakiba ha dit...

Te dic el mateix que en Salvador.

M'agrada aquesta entrada tan original.

Carme ha dit...

Jo no tinc Facebook, i no crec que en tingui mai.

Però això als blogs també passa. Hi ha amics reals que llegeixen el blog i que quan em veuen em fan comentaris sempre em sorprèn, també. Per què no diuen mai res?

I dels que desapareixen dels blogs, després que semblaven molt amics, virtuals però molt amics... això també em sorprèn.

Però ens agrada i seguim sorprenent-nos. :)

Bona nit, Deric!

XeXu ha dit...

Si no vols que alguna cosa se sàpiga, no la pengis al carallibre, ni tapat ni destapat. Tot acaba sortint.

Expliques relacions al revés de com jo les entenia, del que es queixa més la gent és de que té contacte amb gent pel face i després, al carrer, no els dirigeixen mai la paraula.

Però bé, jo no en tinc, i amb això et pots fer una idea del valor que dono a aquesta eina per cultivar amistats.

Miquel Àngel ha dit...

Trobar-nos darrera la pantalla, és a dir, no tenir relació personal, si no tant sols virtual, no vol vergonya. Podem ser més llançats.Som més llançats.
Pots inter-actuar amb gent que no t'havies posat a pensar mai, que ho podries fer.
I aquest llançament, quan casualment te trobes pel carrer, desapareix. Ens empegueim i no som capaços de saludar.
A mi m'ha passat amb gent que tenc com "amics" en el Faceb, i gent que també ha girat la cara, quan l'anava a saludar.
Però tot això és molt superficial. I com a tal ens ho hem de prendre .
Per cert, jo si particip en el teu Facebook, ;)

Sufur ha dit...

Yo me mondo de risa con el mundo virtual de feisbúk y similares. Para escribir una o dos tesis doctorales. Pero está bien, porque salvo en rarísimas ocasiones no molesta :-)

Anònim ha dit...

Ja amb els blogs ens tenim més a prop del que ens pensem. Un plaer retrobar-te
Adrennalyn

Deric ha dit...

Salvador, a mi també em passa, tu ets un exemple, sembla com si et conegués de tota la vida i no ens hem vist mai. De totes maneres crec que són diferents els contactes del feis i els del blog, són un altre estil.

Deric ha dit...

Caram, docus, què misteriós tot plegat. Sí, recordo aquell dia al Parc Científic (no hi he tornat més) i que em vaig trobar l'ex-companya, però no recordo qui més hi havia a la conferència, sóc un desastre per quedar-me amb la gent!
Miraré el blog

Deric ha dit...

Carme, com li he dit al Salvador, són móns diferents els blogs del feis. I sí, hi ha gent que desapareix sense dir res i sorprèn.

Deric ha dit...

XeXu, clar, per això només es penja el que no t'importa que se sàpiga perquè a la vida real també se sap.

Fins ara no m'he trobat mai a ningú que tingui al feis i que al carrer no em digui res. De moment ha estat a l'inrevès.

Doncs jo he trobat una bona eina de promoció i de contacte amb gent que d'altre manera no en tindria.

Deric ha dit...

Cert, Miquel Àngel, però com he dit al Xexu, de moment no m'he trobat ningú del feis que m'hagi girat la cara, al contrari.

I sí, sé que estàs al meu feis i com també li he dit al Salvador, em fa la sensació com si et conegués de fa temps i no solament virtualment.

Deric ha dit...

Sufur, si te decides, dímelo que te la compro!

Deric ha dit...

Sí, Adrennalyn, però no tant com en el feis.

Elfreelang ha dit...

El món del facebook no és per a mi....encar sort que dius que procures preservar-te però crec que és molt complicat això dels amics i dels amics dels amics al final et pot llegir gent que ni t'imagines

nimue ha dit...

per això és útil crear grups al facebook. No tot el que publiques ha de ser visible per tots els teus contactes, bé perquè no t'interessi a tu, bé perquè no els interessi a ells! ;) Però vaja, en general, això ja ho saben tots, que no cal exhibir coses massa personals si no volen que se sàpiguen!