dimarts, 4 de setembre de 2012

"Amics" de facebook


És ben curiós això del facebook, si més no l'actitud de la gent. 

M'he trobat casos en que algú amb qui  gairebé no hi tinc relació, quan em veuen pel carrer, em saluden com si fóssim íntims i em comenten tal o qual cosa de la meva vida, llavors em quedo sorprès i la pregunta típica és "Com ho saps això?" i la resposta encara més típica és "Ho he vist al teu facebook". I penso: "doncs perquè mai em fas cap comentari no em dius res pel facebook i esperes a dir-m'ho quan ens trobem un cop l'any pel carrer?".

En sóc conscient de la publicitat al facebook, per això només poso i penjo les fotos que jo vull que se sàpiga o es vegin. Res més. Intento tenir un marge de control i guardar parcel·les per la meva més estricta intimitat.

D'altra banda en sóc conscient que tinc la culpa que algunes persones amb qui no tinc gaire relació o cap, sàpiguen coses de la meva vida perquè les tinc com "amics".

En aquesta llarga relació d'"amistats" feisbuqueres (301 persones) hi ha familiars, amics de debó (comptats amb els dits de la mà), amics que ho havien estat i han estat recuperats, coneguts, saludats (com deia en Pla) i "amics" del feisbuc. Són aquestes darreres categories les que em sorprenen més. Algunes perquè han passat d'amics feisbuqueros a amics o, si més no, coneguts de veritat. I perquè alguns saludats volen passar a coneguts, però sense fer l'esforç de cultivar la relació. També hi ha hagut el cas de saludats que han desaparegut per un motiu o un altre, però aquests no em preocupen el més mínim. I en altres ocasions es recuperen antigues amistats o amors que s'havien perdut pel temps i que d'aquesta manera se segueix més o menys en contacte i sempre fa il·lusió.

En fi, que les relacions "d'amistat" del facebook són, per si mateixes, tot un món complex i diferent de les del "món real". Ni millor ni pitjor, com deia en Soler, però sempre sorprenent.
Publica un comentari a l'entrada