El desodorant

El gimnàs és una molt bona font d'estudis psicològics dels diferents comportaments individuals i socials dins de les sales de fitness, piscines, vestuaris, etc. N'hi hauria per fer un tractat de cadascun d'ells i no cal estar especialment atent, amb una simple observació superficial n'hi ha prou.

Avui vull fer especial esment de les diferents maneres que tenen els homes de posar-se el desodorant un cop sortits de la dutxa:

1- Sacsejar el pot de desodorant vigorosament, aixecar l'aixella i, a una distància de 15 cm. aproximadament, fer una pulsació profunda per dipositar suficient producte sobre la pell.

2- Aixecar tímidament l'aixella i fer una pulsació tan breu al pot de desodorant que el producte gairebé ni arriba a la pell.

3- N'hi ha que buiden mig pot entre les aixelles i tot el tors fent gairebé irrespirable l'ambient al seu voltant.

4- N'hi ha que després de la dutxa es vesteixen completament i llavors, fent malabarismes, introdueixen el pot de desodorant en el petit espai que queda entre el coll de la samarreta o de la camisa i el coll, se'l fiquen sota l'aixella i fan una pulsació breu que, segurament, anirà a parar a la roba en lloc de la pell.

5- Hi ha els que, quan et poses el desodorant, et miren malament. No cal dir que aquests no inverteixen cap part del seu sou a comprar un producte que consideren impropi d'homes.

6- Per últim, hi ha els que no en gasten perquè es dutxen tot sovint, perquè no fan olor corporal, o perquè fan servir altra mena de productes substitutius al desodorant.

No cal dir que totes aquestes tècniques no s'apliquen només als desodorants en esprai, sinó també en stick, roll-on, etc.

No sé quina és la millor forma d'aplicació, però sí sé quin és el resultat final, sobretot quan és estiu i ja fa algunes hores de l'aplicació del producte. És una qüestió d'olor.

No us volem a Salt ni en lloc

Foto: http://www.eldebat.cat

Dos dies després de la meva anterior entrada Què té Salt? en la que em feia ressò d'una notícia sobre delinqüents expulsats del país i que retornen impunement al municipi on feien les seves malifetes, hi ha hagut una operació policial d'estrangeria a Salt, en ple centre i a l'hora en que més gent hi ha al carrer. El resultat de la batuda ha estat de 10 detinguts per problemes amb els papers de residència.

Casualitat? La veritat és que des que va sortir la notícia al diari, els carrers de Salt anaven plens de comentaris, tot i que no s'havia desfermat cap alarma social, més aviat una certa indignació.

Estic gairebé convençut que han pagat innocents per pecadors i que de les 10 persones detingudes, poques d'elles hauran tingut mai problemes amb la justícia, simplement eren en lloc equivocat en el moment equivocat. Però tampoc em crec les versions que parlen de maltractes i de males formes dels Mossos. Ni tan clar ni tan fosc.

La pregunta, però, és: I ara què? Ha servit o servirà per alguna cosa més que per sortir als diaris amb un intent de tranquil·litzar l'opinió pública? 

Més enllà de la típica "operació publicitària", espero que la batuda d'ahir serveixi per donar un missatge clar als delinqüents: 

No us volem a Salt ni en lloc fins que no sapigueu viure en convivència, en societat i amb respecte per l'altra gent.

Què té Salt?

Llegeixo avui a la premsa una notícia preocupant: "Expulsions d'anada i tornada". Segurament no és un fet gaire habitual aquest, però que dos dels delinqüents amb més detencions acumulades hagin tornat a Girona, un d'ells a Salt, pocs dies després de ser expulsats del país, fa reflexionar. El de Salt ha estat detectat perquè ha estat detingut després de participar en una baralla al municipi (una detenció més a acumular a la llarga llista).

Que un expulsat pugui entrar alegrament al país i travessar-lo de punta a punta per tornar a fer de les seves al poble que el va expulsar, vol dir que alguna cosa no funciona en tot aquest procés. Com ha pogut entrar al país de nou després de ser expulsat (amb el cost econòmic que això suposa)?

Salt és un poble on es podria viure la mar de bé, és tranquil, té bons equipaments, associacions actives, molts actes culturals i esportius... I això és el que volem que sigui Salt, res més. Estem cansats d'aquesta gentussa que està fent malbé el municipi, siguin de la nacionalitat que siguin, això és igual per a tots. No volem que Salt es converteixi en un feu de delinqüents, no hi ha lloc per ells ni pels que no saben viure en convivència i respecte. Salt no és el salvatge far-west. Ja n'hi ha prou d'aquest color.

Com fer una rotonda

Rotonda d'accés a Salt. Photo by Deric

Si, com jo, fa temps que teniu el carnet de conduir, quan us el vàreu treure, us deurien ensenyar que quan entràveu en una rotonda, us havíeu de posar de seguida en el carril interior per deixar incorporar-se i sortir els altres vehicles i posar-vos en el carril exterior en el moment de sortir, indicant-ho amb l'intermitent.

Doncs bé, gràcies a la DGT i també al SCT, això fa pocs anys que ha canviat. Ara resulta que a les autoescoles s'ensenya que les rotondes s'han de fer tota sencera pel carril exterior, independentment de quina sigui la teva sortida, encara que la facis sencera mil cops. 

Segons aquestes institucions això és així per evitar accidents. Però jo crec que el resultat és justament el contrari, a més que d'aquesta manera, és la ideal per "joder" més al personal al ser més complicat incorporar-se en una rotonda amb la conseqüència de patir més cues. A part que el nombre d'accidents és superior perquè com han canviat la norma sense encomanar-se en déu ni amb sa mare, els de la vella escola continuem fent-les per l'interior i els de la nova, per l'exterior, amb la qual cosa es provoca que quan vols sortir, et trobes un altre vehicle tot feliç tallant-te el pas perquè la fa per fora tapant totes les sortides, i no et queixis perquè et fot la gran pitada o alguna cosa pitjor. 

Per cert, també deu ser habitual que a les autoescoles d'ara no s'ensenyi a posar l'intermitent, perquè ni déu el fa servir!

Té sentit tot aquest canvi normatiu? Què s'aconsegueix? Perquè es continuen fent, doncs, rotondes amb dos carrils?

Jo crec que tot plegat és una mala modificació de la normativa de circulació i una cagada més dels estaments que ens governen.

El misterio de la cripta embrujada

Aquests darrers dos dies he llegit la novel·la que va escriure l'any 1978 l'Eduardo Mendoza. Ho va fer com un divertimento i com a tal s'ha de llegir. Sempre és estimulant recuperar el Mendoza més sarcàstic.

La pàgina 77 de l'edició que tinc (14a edició, maig 2011. Seix Barral, col·lecció Booket), fa així (començo a la 76 per agafar la frase sencera):

"De todas formas, el problema carece de sustancia, ya que mi verdadero y completo nombre sólo consta en los infalibles archivos de la DGS, siendo yo en la vida diaria más comúnmente apodado 'chorizo', 'rata', 'mierda', 'cagallón de tu padre' y otros epítetos cuya variedad u abundancia demuestran la inconmensurabilidad de la inventiva humana y el tesoro inagotable de nuestra lengua."