dimecres, 29 de juny de 2011

L'essència del chocobanano

A 34 dies de tornar a viatjar al país de l'eterna primavera, em venen al cap molts dels records, les vivències i la gent que vaig passar i conèixer durant vint-i-un dies de fa ja cinc anys.

Guatemala té alguna cosa que la fa molt especial, però no pregunteu què és perquè no sabria què respondre, són un munt de coses: la seva gent, el seu paisatge, la seva aura màgica, els seus pobles i ciutats, la seva història, la pau que s'hi respira...

Estic emocionat i ansiós de tornar-hi però, a l'hora, una mica espantat de trobar-me-la molt diferent, de veure que ha canviat molt, que l'Antigua hagi perdut l'esperit de l'Antigua o que el llac Atitlan ja no tingui la màgica mística. Però no, no vull pensar-ho, vull pensar que potser sí que haurà canviat, però a millor, molt millor.


Fa cinc anys em vaig esperar gairebé al darrer dia per provar-lo, aquest any no esperaré tant, el següent dia d'arribar-hi me n'aniré a davant de La Bodegona i em compraré un chocobanano per gaudir-lo amb intensitat mentre passegem pel mercat inundant-nos dels aromes, els sons i els colors de Guatemala.

Nota: el chocobanano és una espècie de gelat a base de plàtan i xocolata, com el seu nom indica. La recepta és molt simple: agafeu un plàtan, el peleu, li fiqueu un palet de fusta com si fos un gelat i el deixeu al congelador. Quan estiguin congelats, en un cassó, derretiu xocolata amb una mica de llet i quan estigui, introduir el plàtan de manera que quedi cobert de xocolata, també podeu afegir atmelles trencades. La xocolata, amb el contrast del plàtan congelat, s'endurirà ràpidament i ja el podeu menjar! 


dimarts, 21 de juny de 2011

Ja el tenim aquí de nou!

Sí, sí, sí, ja és aquí! És l'estiu!!! 
I amb ell, cada cop més a prop... 
LES VACANCES!!!!

dissabte, 4 de juny de 2011

Arrugas

Ahir a la tarda era a la biblioteca escollint alguns llibres i pel·lícules per a properes lectures i visionats, quan vaig pensar d'acostar-me a la secció de còmics, una secció que visito molt de tant en tant perquè no en sóc cap expert, i tot i que m'agrada llegir còmics (o novel·les gràfiques) esporàdicament, ho faig menys del que desitjaria perquè quan sóc davant de les lleixes i veig la gran diversitat que hi ha, em perdo. 

Normalment n'agafo un, el fullejo i el torno a deixar perquè, o bé no m'agrada la il·lustració o bé no m'agrada la temàtica. El resultat final és que molts cops marxo sense agafar-ne cap o amb algun que, quan arribo a casa, descobreixo que no llegiré i el torno al dia següent.

Ahir, però, quan anava a la secció de còmics, em vaig trobar en S, un company de feina encantador i que ha crescut amb aquest tipus de lectura. Per això el vaig agafar i li vaig demanar que me'n recomanés algun. El primer que em va dir va ser que passés dels de superherois i anés a les novel·les gràfiques. Va agafar-ne un parell:

-Aquest és molt tendre. Aquest em sembla que va guanyar algun premi al Saló del Còmic de Barcelona i també està molt bé. Ah! I aquest també, i aquest altre i...

Estava entusiasmat i si el deixo ens passem tota la tarda davant de les lleixes carregades de còmics. Li vaig agrair molt la seva ajuda i vaig marxar de la biblioteca amb dos llibres, dos còmics i sense cap pel·lícula.

Quan vaig arribar a casa vaig agafar el primer que m'havia recomanat, "Arrugas", de Paco Roca. El vaig obrir pel primer full i em va agradar la cita que hi havia:

"La nube no desaparece, se convierte en lluvia" - Buda.

Giro el full i començo a llegir i gaudir de les imatges: em va atrapar i no el vaig poder deixar de llegir fins el final. És la història d'un home, Emilio, que, quan comença a perdre la memòria, els seus fills el tanquen en una residència d'avis. El panorama que troba aquest home quan arriba és, potser, tan o més desolador que el fet de perdre la memòria i que li diagnostiquin Alzheimer. 

Al llarg de les pàgines veiem la solitud dels avis "desterrats" a la residència on la seva única ocupació és dormir mentre esperen l'hora de menjar i, en definitiva, mentre esperen que els arribi la mort o, pitjor encara, que els tanquin al pis de dalt de la residència on hi ha els avis que no es poden valdre per si mateixos.

Emilo té un company d'habitació, en Miguel, és un trampós, un estafador i un picar però que té un gran cor i que farà tot el que sigui per ajudar a Emilio, fins i tot escapar-se de la residència per poder tenir, ni que sigui per darrera vegada, l'experiència de "viure".

Arrugas és una novel·la gràfica excel·lent, que hauria de ser de lectura obligatòria per tothom. Té humor, té drama, té tendresa i sobretot és molt, tremendament, humana. Això sí, cal llegir-la amb un paquet de mocadors a la mà.


Arrugas

Ahir a la tarda era a la biblioteca escollint alguns llibres i pel·lícules per a properes lectures i visionats, quan vaig pensar d'acostar-me a la secció de còmics, una secció que visito molt de tant en tant perquè no en sóc cap expert, i tot i que m'agrada llegir còmics (o novel·les gràfiques) esporàdicament, ho faig menys del que desitjaria perquè quan sóc davant de les lleixes i veig la gran diversitat que hi ha, em perdo. 

Normalment n'agafo un, el fullejo i el torno a deixar perquè, o bé no m'agrada la il·lustració o bé no m'agrada la temàtica. El resultat final és que molts cops marxo sense agafar-ne cap o amb algun que, quan arribo a casa, descobreixo que no llegiré i el torno al dia següent.

Ahir, però, quan anava a la secció de còmics, em vaig trobar en S, un company de feina encantador i que ha crescut amb aquest tipus de lectura. Per això el vaig agafar i li vaig demanar que me'n recomanés algun. El primer que em va dir va ser que passés dels de superherois i anés a les novel·les gràfiques. Va agafar-ne un parell:

-Aquest és molt tendre. Aquest em sembla que va guanyar algun premi al Saló del Còmic de Barcelona i també està molt bé. Ah! I aquest també, i aquest altre i...

Estava entusiasmat i si el deixo ens passem tota la tarda davant de les lleixes carregades de còmics. Li vaig agrair molt la seva ajuda i vaig marxar de la biblioteca amb dos llibres, dos còmics i sense cap pel·lícula.

Quan vaig arribar a casa vaig agafar el primer que m'havia recomanat, "Arrugas", de Paco Roca. El vaig obrir pel primer full i em va agradar la cita que hi havia:

"La nube no desaparece, se convierte en lluvia" - Buda.

Giro el full i començo a llegir i gaudir de les imatges: em va atrapar i no el vaig poder deixar de llegir fins el final. És la història d'un home, Emilio, que, quan comença a perdre la memòria, els seus fills el tanquen en una residència d'avis. El panorama que troba aquest home quan arriba és, potser, tan o més desolador que el fet de perdre la memòria i que li diagnostiquin Alzheimer. 

Al llarg de les pàgines veiem la solitud dels avis "desterrats" a la residència on la seva única ocupació és dormir mentre esperen l'hora de menjar i, en definitiva, mentre esperen que els arribi la mort o, pitjor encara, que els tanquin al pis de dalt de la residència on hi ha els avis que no es poden valdre per si mateixos.

Emilo té un company d'habitació, en Miguel, és un trampós, un estafador i un picar però que té un gran cor i que farà tot el que sigui per ajudar a Emilio, fins i tot escapar-se de la residència per poder tenir, ni que sigui per darrera vegada, l'experiència de "viure".

Arrugas és una novel·la gràfica excel·lent, que hauria de ser de lectura obligatòria per tothom. Té humor, té drama, té tendresa i sobretot és molt, tremendament, humana. Això sí, cal llegir-la amb un paquet de mocadors a la mà.


dimecres, 1 de juny de 2011