dimecres, 30 de març de 2011

Cròniques de Catalunya: Any 2062, les primeres batalles

L'any 2062 va tenir lloc el primer enfrontament contra els invasors, va ser a la coneguda com la Batalla del Circ de Tarragona. Les forces de les FAC van patir molt i hi van haver bastantes baixes. Es va notar la inexperiència de les noves forces armades i la superioritat numèrica i salvatge dels invasors. El resultat va ser la pèrdua de la ciutat de Tarragona.

Les següents batalles més remarcables i conegudes van ser les batalles de la Devesa de Girona, la de Balaguer, la de Manresa. L'any 2064, les d'Andorra, la Seu d'Urgell i la Val d'Aran. L'any 2065, la batalla de la Ciutadella de Barcelona i dos anys més tard, la batalla de la Universitat de Barcelona.

Totes eren conegudes pel lloc on van desenvolupar-se. Després de l'experiència d'un enfrontament obert i general com va ser la de Tarragona, les següents van ser molt concretes, gairebé escaramusses, en les que les FAC arribaven, atacaven per aconseguir els seus objectius: la majoria d'ells, rescatar gent atrapada entre els invasors o recuperar peces singulars del patrimoni cultural.

L'any 2068 es va veure clar que molt del patrimoni no podia ser transportat fora de Catalunya perquè els combois eren interceptats i destruït pels invasors i l'Helena Vilamitjana, la Presidenta de la Generalitat, decideix arriscar-se i buscar un amagatall al centre del territori ocupat on poder desar tots els béns i custodiar-los fins el moment de la recuperació de la terra o el seu trasllat a NovaCat. El que queda de l'arxiu històric de la cultura catalana, es guardat en un edifici al bell mig de la Barcelona ocupada, l'edifici de La General on, anys després, tindrà lloc una de les batalles més cruentes i llegendàries de tota la guerra, i on tindran un paper destacat, en Vadó i en Met.

Amb l'èxit de la salvaguarda de l'arxiu patrimonial a la ciutat de Barcelona, el govern de la Generalitat s'envalentona i aconsegueix fundar la CerCat, l’únic i darrer Centre de Resistència de Catalunya en les antigues instal.lacions d’una central nuclear en desús des de feina més de cinquanta anys. La Nica, una noia llicenciada en diplomàcia que ha treballat a Sicilia al costat de la Presidenta, es nomenada governadora d'aquest nou enclavament al sud de Catalunya. Les funcions de la CerCat són únicament les de  la  salvaguarda de l’arxiu de Barcelona i del personal que hi treballa clandestinament; recuperar més béns patrimonials i culturals; vetllar per la seguretat de l'arxiu i buscar per tot el territori els pocs supervivents catalans que encara hi queden.

Propers lliuraments: Any 2070, els personatges
                              Any 2072, el desastre de La General

Primer lliurament:  Any 2074
Segon lliurament:  Any 2051
Tercer lliurament: Any 2054
Quart lliurament:  Any 2056


dimarts, 29 de març de 2011

Cròniques de Catalunya: any 2056

NovaCat. Photo by Deric
A NovaCat hi havia molta feina a fer, s'havia de fer habitable una ciutat de fang abandonada durant centenars d'anys. Tothom havia de contribuir amb la seva feina a canvi de menjar, d'una casa i de poder viure en llibertat. El govern de la ciutat va ser escollit entre tots els ciutadans i el poder no requeia en una persona sinó en una comissió gestora.

Mentrestant, a Sicília, la Presidenta reorganitzava el govern de l'estat català i enviava espies a Catalunya per saber l'estat en que es trobava la població que encara hi vivia i intentar crear un moviment de Resistència que conscenciès a la gent que s'hi havia quedat del perill dels invasors i de la necessitat de recuperar la pròpia identitat i el govern legítim.

Durant un parell d'anys, però, els invasors, que ja tenen totes les institucions i totes les ciutats i pobles al seu poder, sembla que s'estanquen en el seu avançament i conviuen amb la població civil catalana de forma més o menys pacífica. No obstant això el moviment de Resistència no ha parat d'actuar i de captar nous adeptes.

L'any 2058, sense que ningú no s'ho esperi, es invasors consideren tota la població, sense excepció, un molest perill i la reclou en zones controlades apartades dels nuclis urbans en unes condicions inhumanes. el menjar i l'aigua és racionat, els nens no poden anar a les escoles i han eliminat qualsevol forma de distracció i oci.

Sota aquestes condicions tan dures, no triga a esclatar la Revolta. La població civil escapa dels camps de concentració i torna als pobles i ciutats per recuperar el que és seu i fer fora l'invasor. La repressió que segueix és brutal: es destrueixen el 90% dels pobles i ciutats de Catalunya i la població és massacrada covardament amb noves armes desconegudes fins aleshores.

Un d'aquests pobles destruits és L'Escala per una onada gegant que l'esborra del mapa juntament amb totes les altres viles de la badia de Roses. Només sobreviuen dos nens, en Vadó i en Met, que són trobats en un vol de reconeixement de la Resistència i portats a NovaCat on creixeran amb el desig de poder tornar un dia a casa seva i venjar-se dels assassins de les seves famílies.

Després d'aquestes destruccions, la Presidenta veu la necessitat de crear l'exèrcit que el país mai havia volgut. En una votació molt ajustada de la Generalitat a l'exili i del govern de NovaCat, s'aprova la creació de les FAC, les Forces Aeries de Catalunya i les PEX, les Patrulles Exteriors de Recerca.

En principi aquestes dues forces armades, que surten de Sicilia i de NovaCat, només tenen com a missió la recuperació del patrimoni cultural català, però aviat es veurà que intentar anar a Catalunya d'amagat per salvar la cultura, és una missió gairebé impossible i esclaten les primeres batalles, algunes d'elles molt cruentes i que serien recordades com a llegendes en els segles posteriors.

Proper lliurament: Any 2062, les primeres batalles

Primer lliurament: Any 2074
Segon lliurament: Any 2051
Tercer lliurament: Any 2054

Col·lecció d'emocions

Església de Sant Cugat de Salt vista per la Carme
Era a punt de publicar un nou lliurement de les Cròniques quan un comentari de El Porquet deixat en l'entrada de Fantasmes de Barcelona, dient-me que venia de casa de la Carme gràcies a l'homenatge que m'havia fet, m'ha posat en alerta i he anat corrents cap allà a veure de què es tractava i quina ha estat la meva sorpresa al veure l'església de Sant Cugat de Salt dibuixada amb gran encert pels traços simpàtics i encantadors d'aquesta gran col·leccionista de moments.

Moltes gràcies, Carme, el guardaré amb molta estimació, el publicaré al blog, i com no, també al facebook.

Ais! Estic emocionat!!!

diumenge, 27 de març de 2011

Fantasmes de Barcelona

"Fantasmes de Barcelona, recull històric de fets sobrenaturals" de Sylvia Lagarda-Mata és un llibre que no enganya amb el títol, és precisament això, un recull d'històries de fets sobrenaturals, de fantasmes i de llegendes que tenen per escenari la ciutat de Barcelona, però no només de l'època medieval o antigues, sinó també d'actuals.

Mitjançant una sèrie d'intineraris podem anar descobrint carrers de totes les zones i barris de Barcelona, des del Casc Antic fins el Poblenou on han passat coses estranyes o, si més no, inexplicables, i d'altres només degudes a la xerrameca i supersticions populars. Et donen ganes d'agafar el llibre (a més t'ho permet fer gràcies als plànols amb la senyalització dels llocs) i anar per la ciutat descobrint les cases encantades, els pous d'entrada a l'infern o els indrets esgarrifosos.

Fantasmes de Barcelona

"Fantasmes de Barcelona, recull històric de fets sobrenaturals" de Sylvia Lagarda-Mata és un llibre que no enganya amb el títol, és precisament això, un recull d'històries de fets sobrenaturals, de fantasmes i de llegendes que tenen per escenari la ciutat de Barcelona, però no només de l'època medieval o antigues, sinó també d'actuals.

Mitjançant una sèrie d'intineraris podem anar descobrint carrers de totes les zones i barris de Barcelona, des del Casc Antic fins el Poblenou on han passat coses estranyes o, si més no, inexplicables, i d'altres només degudes a la xerrameca i supersticions populars. Et donen ganes d'agafar el llibre (a més t'ho permet fer gràcies als plànols amb la senyalització dels llocs) i anar per la ciutat descobrint les cases encantades, els pous d'entrada a l'infern o els indrets esgarrifosos.

dimecres, 23 de març de 2011

Liz

Ens ha deixat Liz Taylor però el seu llegat perdurarà per sempre, igual que la seva mirada violeta.

divendres, 18 de març de 2011

Cròniques de Catalunya: any 2054

Metropolis. Fritz Lang
L'any 2054 va tenir lloc la darrera i més destructiva invasió de Catalunya. Un exèrcit desconegut va creuar la frontera dels Pirineus i va conquerir, sense cap resistència, la ciutat de Girona. El govern de la Generalitat, en un primer moment, va culpar els veïns espanyols de la invasió però el govern de Madrid ho va desmentir categòricament al·legant que no havia estat mai la seva intenció recuperar els territoris perduts i que, a més, el seu exèrcit estava en franca decadència.

El fet de buscar culpables en lloc d'actuar i buscar aliats des del primer moment, va fer que la Generalitat perdés un temps preciós i, quan van voler reaccionar, ja era massa tard. El 3 de març de 2054 va esclatar el primer míssil a Barcelona. Ni la data, ni el lloc van ser accidentals, al contrari, va ser escollit meticulosament: va caure al Parlament durant la celebració d'un ple extraordinari de crisi. No va haver cap supervivent i Catalunya es va quedar sense cap mena de govern legítim.

Després ja no va haver marxa enrere. Es van tancar totes les emissores de ràdio i de televisió, es van clausurar tots els mitjans de comunicació digitals i va enderrocar les torres de comunicacions començant per la de Collserola. Les van seguir les torres de la telefonia mòbil i els repetidors dels satèl·lits. No hi va quedar cap forma de comunicació, ni telèfon, ni Internet, ni correu electrònic, ni GPS, res de res. El següent pas va ser el tancament de ports, estacions de tren i aeroports i la destrucció de les carreteres que sortien del país. En menys de vint-i-quatre hores, Catalunya havia quedat aïllada del món.

No obstant això, algunes persones, amb embarcacions privades i d'altres molt precàries, van aconseguir fugir per mar cap a Ses Illes i d'allà cap a Sicília. Una d'aquestes persones que va escapar va ser l'alcaldessa de la ciutat de Barcelona, Helena Vilamitjana, que va crear un nou govern de la Generalitat a l'exili amb ella com a Presidenta.

La seva primera obsessió era la de salvar el major nombre de gent i des de la frontera de l'Ebre es va poder fletar uns vaixells que els portessin cap a l'Àfrica subsahariana on l'Helena tenia relacions diplomàtiques i havia aconseguit que li cedissin a perpetuïtat una ciutat abandonada al desert, prop de la desembocadura de riu Níger. El primer vaixell va arribar a la primeria de l'any 2055. Aquesta va ser la data de la fundació de NovaCat, la nova Catalunya. La Presidenta, però, es va quedar a Sicília per ser un enclavament més proper a l'antiga Catalunya i des d'on podia organitzar millor un moviment de resistència a l'invasor.

Proper lliurament: Any 2056

Primer lliurament: Any 2074
Segon lliurament: Any 2051

dimecres, 16 de març de 2011

Cròniques de Catalunya: any 2051

La Unió Europea va ser la primera en integrar-se en la WWFC però també la primera en sentar les bases de la seva fi.

La idea de la WWFC era agrupar tots els països del món, sense cap mena de distinció, sota un mateix govern superior format per un grup de països que s'alternaven periòdicament, mai un de sol ni per més d'una legislatura de 5 anys. No osbtant això, encara existien els governs locals, però de l'únic que s'encarregaven era de la gestió interna i de la cultura local. 

Catalunya va veure amenaçada de mort la seva llengua i la seva cultura si no disposava d'un Estat propi integrat a la WWFC que destinés els suficients recursos a la seva identitat. Això i al fet de tenir un líder carismàtic que arrossegava multituds de tots els origens, va permetre presentar el projecte d'indepèndencia a la WWFC després d'Escòcia, Québec, del País Basc i de 15 nacions sense estat més, inclosa Catalunya. La Federació exigia unes dures condicions per reconeixer un nou estat: la celebració d'un referèndum en el que l'abstenció havia de ser pràcticament nul·la (de com a màxim el 2%) i el resultat a favor de la independència havía de ser com a mínim del 80% a favor.

Escòcia, Québec i el País Basc van aconseguir aquests resultats, els altres 14 pobles, no. I Catalunya? Catalunya va celebrar el referendum, el 10 de desembre de 2051 i el resultat va ser: 100% de participació, 97% de vots a favor de la independència, 2% de vots en contra, 0,60% nuls, 0,40% en blanc.

El 31 de desembre de 2051, la WWFC reconeix i integra a la federació els tres nous estats. Catalunya comença a organitzar el  govern independent de la Generalitat amb el traspàs de totes les competències per part del govern espanyol, que, incapaç d'aixecar el cap des de la crisi del 2008, veu com una alliberació la independència de Catalunya i del País Basc.


No obstant, poc més de dos anys després de la creació de la WWFC i amb motiu de la incorporació dels nous estats, antics països poderosos de la UE consideren que aquesta nova incorporació els restarà importància dins del govern federal de la WWFC i comencen una guerra d'interessos destinada a recuperar les seves quotes de poder. Un d'aquests països infiltra partidaris seus en el Parlament mundial i en pocs dies es trenca el precari equilibre aconseguit. 

El 2053 la subsistència de la WWFC està en perill, però el toc de gràcia li arribarà un any després, quan un dels seu membres és envaït: Catalunya. Hi ha dos motius per la invasió: l'aniquilació d'una cultura i una gent "incòmode" per alguns i ferir de mort la WWFC al no poder mantenir la pau mundial.

Proper lliurament: Any 2054

Primer lliurament: Any 2074

dilluns, 14 de març de 2011

Cròniques de Catalunya: any 2074

L'any 2049 es va veure clar que totes les unions de països com la UE, la Lliga de Països Àrabs, la Federació Asiàtica, la Unió Africana o la Unión Latinamericana, etc. eren organismes obsolets perquè en quaranta anys no havien aconseguit que els països aconseguissin sortir de la crisi extrema en que s'havia caigut en la segona dècada del segle XXI. En qüestió de pocs dies, aquests organismes, juntament amb la ONU, van ser desmantellats i es va crear la WWFC (World-Wide Federation of Countries), una federació política però també econòmica que va permetre la unificació dels mercats mundials, el desenvolupament de les economies locals i l'impuls definitiu de les energies renovables.

Per primer cop a la història de la humanitat, anàvem tots a una... fins que, com sempre passa, algú va voler imposar la seva voluntat per sobre dels altres i l'estructura de la WWFC va començar a trontollar perillosament.

Va ser en aquest escenari d'inestabilitat política i de debilitat de la WWFC que Catalunya, que havia aconseguit la seva independència  l'any 2051, va ser envaïda tres anys més tard, les seves institucions anul·lades i les seves ciutats destruides... un altre cop. Aquesta vegada, però, els catalans estaven preparats i no caurien en el parany de 1714: se'n sortirien per ells sols, sense esperar cap ajuda externa.

Vint anys després, una nova generació que ha viscut sempre en guerra contra els invasors, és a punt d'aconseguir el seu objectiu. És el moment del renaixement de NovaCat, la Nova Catalunya.

Proper lliurament: Any 2051

dilluns, 7 de març de 2011

Ara parlaré de política

Església de Sant Cugat, Salt. Photo by Deric
No m'agrada parlar de política i menys en el blog, però no puc més que fer-ho després de llegir la revista municipal de Salt, el Tut.

En el Tut hi ha la secció de "Grups municipals" on tots els partits polítics amb representació a la corporació poden dir la seva. Aquesta secció, si més no com jo entenc la política, hauria de ser per explicar què s'ha fet bé i que no en el poble, o per parlar de coses que creuen que s'haurien de millorar. Però sempre es converteix en un aparador "polític", és a dir, en un lloc on es diu que els que governen ho fan fatal i els que governen diuen que què bé que ho fan i acaben tots tirant-se pedres i acusacions. Al final, quan ho llegeixes, tens la sensació que tots escombren cap a casa i la casa es queda sense escombrar.

No diré qui, al meu parer, ho fa més bé o més malament, però sí que m'agradaria una cosa: que tots miressin els interessos del poble, de Salt (que falta li fa), independentment dels interessos de partit. Salt s'ho mereix. Salt el tirarem endavant tots junts, polítics i societat civil, i no barallant-se uns amb els altres pel "tu has fet" o "tu has deixat de fer". 

Intentem dialogar, consensuar i unir-nos per buscar el millor per una població que ha estat molt maltractada des de fa més de 100 anys.

dimecres, 2 de març de 2011

Stress



Blog tancat per estrès temporal,
Facebuque obert al ralentí.

Tornarem el més aviat possible!